EL LLAGOSTÍ JUMBO

EL LLAGOSTÍ JUMBO

(Penaeus monodon)

És un crustaci decàpode  molt estés en l'aqüicultura. Aconseguix una longitud de 36 cm en els mascles, mentres que les femelles poden arribar a un pes de 650 grams, sent el llagostí més gran del món.
Depenent del substrat, aliment i terbolesa de l'aigua, els colors poden variar des de verd, café, roig, gris, blau i bandes transversals de colors, més o menys marcades, sobre l'abdomen i closca que s'alternen entre blau o negre i groc.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Llagostí jumbo, llangostí jumbo, langostino jumbo.
CATALUNYA: Llagostí jumbo.
BALEARS: Llagostí jumbo.
MÚRCIA: Langostino jumbo.
ANDALUCÍA: Langostino tigre gigante, langostino jumbo.
GALÍCIA: Lagostino xigante.
ASTÚRIES: Langostino jumbo.
CANTÀBRIA: Langostino jumbo.
PAÍS BASC: Otarrainxka isatsa.
CANÀRIES: Langostino jumbo.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Aqüicultura, arrossegament, enmalle i nases. 

DISTRIBUCIÓ: 

La seua àrea de distribució s'estén per les costes d'África oriental, Madagascar i Aràbia, arribant al sud-este asiàtic i la Mar del Japón. A més, esta espècie de llagostí ha colonitzat algunes zones de la Mar Mediterrània i el Oceà Atlàntic.

CUINA: 

Els llagostins es poden consumir bullits, a la planxa o al forn. S'utilitzen per a arrossos, fideuàs, pasta, guisats, còctels o ensalades fredes.
Quant a l'aspecte nutricional aporten sobretot iode, proteïnes, seleni, magnesi, sodi, calci, ferro, fósfor i vitamines E i B12. Per la presència del iode afavorixen el funcionament dels teixits nerviosos i musculars, així com el sistema circulatori.
És important conéixer que els llagostins, com altres crustacis, aportarán colesterol al nostre organisme per la qual cosa no han de consumir-se en grans quantitats.

LA MORUNA

La moruna és un art de pesca mediterrani de parada o fix, semblant a l'almadrava, de la que es diferència per ser de menors dimensions. És un art antic que una vegada calat es deixa durant tota l'estació de pas de las espècies buscades.

Les morunes están col.locades en la mar d'abril a juny, esperant peixos como la melva, el bonítol i inclús alguna tonyina.

Com habem dit, és una variant reduïda de l'almadrava que consta d'una xarxa perpendicular a la costa, la nomenada "cua", en els extrems de la qual se situen sengles xarxes enrotllades en espiral, los "rotllos" o "caragols", rematats pel "cup". Les espècies migratòrias solen seguir una trajectòria paral.lela a la costa, per tant quan arriben on està calada la moruna, xoquen amb la "cua", la seguixen, es fiquen en els rotllos i, quan es claven dins del cup ja no poden eixir i són capturades.

El peix roman viu en la xarxa durant temps, per això constituïx una vertadera temptació per als furtius, la qual cosa ha fet que este art pràcticament haja desaparegut, encara que últimament està ressorgint en certes zones com la Marina Alta. A les illes Balears, encara que prou menys, també és una pesca tradicional.  

Generalment es requereix el treball de cinc persones i el noranta per cent del treball es fa a pols.

EL POLP DE ROCA

EL POLP DE ROCA

(Octopus vulgaris)

El polp és un cefalòpodo que viu en fons rocosos en les zones litorals, entre roques i piedres. Habita en profunditats inferiors a 200 metros. El seu cos sol mesurar al voltant d'uns 25 cm, i comptant els seus tentacles, un metre de llarg. Alguns exemplars poden arribar a  mesurar quasi 3 metres. Els seus vuit braços tenen dos files de ventoses, i els laterals són més llargs que la resta.
Expulsa tinta per a confondre al seu enemic i s'alimenta principalment  de xicotets crustacis, de bilvalves, peixos y carronya. Este animal es mimetitza amb el seu entorn i inclús s'arruga per a paréixer una roca, a més tenen un cos musculós. És de costums nocturnes i molt intel.ligent.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Polp de roca.
CATALUNYA: Polp roquer, pop roquer.
BALEARS: Polp de roca, pop de roca.
MÚRCIA: Pulpo de roca.
ANDALUCÍA: Pulpo de roca, pulpo roquero.
GALÍCIA: Polbo común.
ASTÚRIES: Pulpo común.
CANTÀBRIA: Pulpo de roca, pulpo común, pulpe común.
PAÍS BASC: Olagarro arrunta, amorrotza.
CANÀRIES: Pulpo común, pulpo de roca.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Arrossegament, enmalle i nases. 

DISTRIBUCIÓ: 

La seua distribució natural va des de la Mar Mediterrània i les costes del sud d'Anglaterra fins al Senegal. També n'hi ha en les illes Açores, les illes Canàries i en Cap Verd.

CUINA: 

La carn del polp té un excel.lent sabor, molt apreciada en molts llocs. Es pot bullir, torrar  a la graella o fregir. Combina amb all, ceba, tomata, llima, oli d'oliva, pebre dolç o coent, vi, jengibre o salsa de soja. És gran aliat de l'arròs i la pasta. La tinta que posseïx es pot utilitzar per a elaborar salses o arrossos. 
És un aliment baix en calories i sense colesterol, a més té minerals i vitamines entre els quals destaquen: calci i vitamines A, B3, B1 y B2.

LA CABRA DE MAR DE L'ATLÀNTIC

LA CABRA DE MAR DE L'ATLÀNTIC

(Maja brachydactyla)

La cabra de mar és un crustaci decàpode de la família dels Màjids que té la closca amb forma d'ou, bombada dorsalment i plana per davall, amb nombroses espines en la part dorsal i coberta de pèls. Les espines estàn dirigides cap amunt, quasi verticals, no com la cabra de mar mediterrània, que les té cap a fora. El rostre està format per dos grans espines en forma de V, llargues i llises. Les potes tenen abundant pilositat i la coloració es marró rogenca i ataronjada. Mesura fins els 25 cm de longitud i 18 cm d'amplària de closca.
La cabra de mar atlàntica és objecte d'una intensa explotació pesquera en l'Atlàntic nord-est, especialment en les costes gallegues, on hi ha signes clars de sobreexplotació, tot i que encara es pot considerar abundant.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Cabra de mar, centollo. Cabró (als mascles).
CATALUNYA: Cabra de mar, bou, boc (mascle), cabrot.
BALEARS: Cranca.
MÚRCIA: Centollo.
ANDALUCÍA: Centollo, centolla, centolla europea, centolla de ría, araña, paguro.
GALÍCIA: Centola, centolo, carrapeto, moelo, pateiro, cintolo, cachola, bruño (als juvenils).
ASTÚRIES: Centollu, pelones (als juvenils), cámbara, centollo.
CANTÀBRIA: Centollo, centollu, changurro.
PAÍS BASC: Txangurru, langusta-karramarroa, txangurroa, armiarma, taxngurro, paitela.
CANÀRIES: Centollo, santorra, cangrejo velludo.

TEMPORADA:
D'abril a octubre.

PESCA:
Arrossegament, enmalle, hams i nases. 

DISTRIBUCIÓ: 

És una espècie que es troba al nord-est de l'Atlàntic, des de Guinea fins Irlanda.  És migratòria i pasa l'hivern en aigües profundes tornant en primavera cap a aigües litorals  més someres.

CUINA: 

Este carranc és molt apreciat en la gastronomía, excel.lent per a fer arrossos, bullir o per a menjar-lo gratinat dins de la seua closca.

LA POLPETA GROSSA

LA POLPETA GROGA

(Rossia macrosoma)

Molusc cefalòpode marí de cos curt i  forma de copa que pot arribar fins als 9 centímetres de llargària. És una especie molt semblant a la sèpia però molt més xicoteta. Té dos tentàcles retràctils que li serveixen per a capturar les preses i vuit braços amb ventoses. En els exemplars vius, la seua coloració és vermellenca i quan moren son amarronats. 
Té dos aletes arredonides en els laterals i uns grans ulls.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Polpeta, morralet, globito.
CATALUNYA: Orellut, sepieta, sepiola, morralet, sipió, sarró, sarronet.
BALEARS: Bolet, morralet, orellut, sepió, fotesa.
MÚRCIA: Globito.
ANDALUCÍA: Globito, gargajillo, globo, gargajo, chopito.
GALÍCIA: Chopiño rexo.
ASTÚRIES: Globito.
CANTÀBRIA: Globito.
PAÍS BASC: Txoco txikia.
CANÀRIES: Globito.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Arrossegament i cércol.

DISTRIBUCIÓ: 

Esta espècie la trobem en tota la Mediterrània y en la Mar Negra, així com en la part oriental de l'Oceá Atlàntic.

CUINA: 

Les polpetes són comestibles i molt apreciades gastronòmicament. S'acostumen a coure saltejades, en la seua tinta, en arrossos o fregides amb ceba.

LA GAMBA RATLLADA

LAA GAMBA RATLLADA

(Aristeus antennatus)

Es un crustaci que pot arribar als 22 centímetres de llargària. Les femelles tenen el rostre llarg i punxós , la seua armadura arriba a fer 62 mm de llargària. Els mascles són més grans, fins als 45 mm. El cos d'esta gamba és de color vermell  intens, amb bandes en l'abdomen. El rostre presenta tres dents en la vora dorsal i cap en la ventral.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Gamba rosada, gamba rayada, gamba roja.
CATALUNYA: Gamba rosada, gamba vermella.
BALEARS: Gamba rosada.
MÚRCIA: Alistado, gamba roja.
ANDALUCÍA: Listado, gamba roja, gamba rayada, rayado, chorizo blanco.
GALÍCIA: Gamba rosada, gamba listada. 
ASTÚRIES: Gamba rayada.
CANTÀBRIA: Gamba rayada.
PAÍS BASC: Marradun ganba.
CANÀRIES: Gamba alistada.

TEMPORADA:
D'octubre a decembre.

PESCA:

Arrossegament.

DISTRIBUCIÓ: 

Esta espècie es troba a la Mar Mediterrània entre els 100 i els 3.300 metres de fondària, i també  l'Atlàntic oriental entre Portugal i Cap Verd.

CUINA: 

La gamba ratllada és molt apreciada en la Mar Mediterrània. Es cuina simple, ja siga a la planxa o cuita, és prou per a apreciar el fantàstic sabor que poseeïx. Permet, a més, la preparació de caldos, cassoles, cebiches i arrossos de molt bona qualitat.
És una espècie que conté prou proteïnas, un 23,9%, molt de sodi y potassi, però té també un contingut alt de colesterol.

LA TELLINA

LA TELLINA

(Donax trunculus)

Este xicotet bivalve presenta una petxina triangular amb un costat interior més curt que el posterior i una longitud que duplica l'amplària. La grandària oscil.la entre 25 i 35 mm. La superfície és llisa i brillant, de color blanc-groguenc o marró terrós en l'exterior, podent aparéixer bandes concèntriques i ràdios més o menys violetes. El color de l'interior és blanc,  vegades amb tons violacis.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Tellina, tellerina, petxina.
CATALUNYA: Tellerina, escopinya francesa, tallarina.
BALEARS: Tellerina, xarleta.
MÚRCIA: Tellina, coquina.
ANDALUCÍA: Coquina, coquina fina, coquina de arena, coquina truncada.
GALÍCIA: Cadelucha, coquina, navalliña, navalla.
ASTÚRIES: Cadelucha.
CANTÀBRIA: Cadelucha.
PAÍS BASC: Kadeluxa.
CANÀRIES: Coquina.

TEMPORADA:
De gener a abril i de novembre a desembre.

PESCA:
Aqüicultura i rastrells.

DISTRIBUCIÓ: 

S'estén al llarg de la costa atlàntica des del Senegal fins a l'Atàntic nord francés, així com per la Mediterrània i la Mar Negra.

VARIACIONS

CUINA: 

La tellina és un menjar molt apreciat com a aperitiu i que sol cuinar-se sol, amb all, oli d'oliva i julivert. Són perfectes per a acompanyar un arròs amb peix, sopa de marisc o pasta. Per apreparar-les cal llavar-les molt bé per a llevar-les tota la terra que puguen tindre. Per a això haurem de posar en un bol amb aigua, un poc de vinagre i sal durant uns  vint minuts.
És un aliment baix en greixos, colesterol i calories, de prou proteïnes i que aporta la majoría dels aminoàcids esencials. Destaca la presència de la vitamina B3 i la B9.

LA GAMBA BLANCA

LA GAMBA BLANCA

(Parapenaeus longirostris)

Presenta un rostre aplanat pel lateral y lleugerament dirigit cap a dalt. La seua vora inferior és inerme i la superior mostra set dents en la part convexa. El seu rostre continua en una carena que arriba fins el bord posterior de la closca, en la qual es troba una dent característica. Als costats de la closca s'aprecia una sutura longitudinal. La coloració es rosa pálida excepte en la regió gàstrica on, a causa de la seua traslucidez, sembla de color morat. Pot arribar als 20 cm de longitud i habita en sòls arenosos d'entre 180 i 450 metres de profunditat.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Gamba blanca.
CATALUNYA: Gamba blanca, gamba llagostinera, gamba d'altura.
BALEARS: Gamba blanca.
MÚRCIA: Gamba blanca.
ANDALUCÍA: Gamba blanca.
GALÍCIA: Gamba branca.
ASTÚRIES: Gamba blanca.
CANTÀBRIA: Gamba blanca.
PAÍS BASC: Ganba zuri, ganba zuria.
CANÀRIES: Gamba blanca

TEMPORADA: 
Tot l'any.

PESCA:

Arrossegament.

DISTRIBUCIÓ: 

Sol capturar-se a la costa de Huelva y Càdiz, a la del Marroc i en algunes zonas de la Mediterrània, de forma artesanal.

CUINA: 

La gamba blanca sol preparar-se bullida i afegint sal grossa, o pelada en truites i pastissets.