BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

dilluns, 25 de febrer del 2019

CALAMAR DE POTERA I CALAMAR DE TRESMALL

¿QUINES DIFERÈNCIES HI HA ENTRE ELS CALAMARS DE POTERA I ELS DE TRESMALL?

ELS DE POTERA:
1- Només es pesquen durant una època de l'any, en la d'aparellament, on la seua textura i sabor li donen un alt valor gastronòmic. La seua carn és blanca i la seua textura és diferent, amb un sabor que deixa una dolçor especial al paladar.
2- Es pesquen a poqueta nit des d'una embarcació a la deriva amb un aparell que té un plom en la seua punta i un cercle de garfis curvats, la potera. Els cefalòpodes es pesquen un a un, per la qual cosa són vius quan pugen a l'embarcació.
3- No presenten fregaments perquè no són arrossegats per les xarxes, i a més, tenen un bonic color rogenc. La pell es troba recoberta d'una espècie de mucositat que fa que esvare en agafar-lo.
4- No cal llavar-los massa, però sobretot no s'ha de llevar la pell, perquè perdria part de les seues propietats.
5- La seua tinta no està cristal.litzada i presenta una densitat més alta.
6- És millor cuinar-los a la planxa per a percebre el seu sabor més clarament.
7- Són més cars.

ELS DE TRESMALL:
1- Es pesquen durant tot l'any per arrossegament, s'arrapa contra les pedres del fons i arriba a la superficie amb la pell arrancada i molt deteriorat.
2- Són arrossegats per les xarxes i això fà que ixquen de l'aigua amb arena i fang, i la pell presenta fregaments. 
3- En estar bruts d'arena i fang es menester llavar-los bé.
4- No tenen tanta tinta com el de potera.
5- Són més barats.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Visualitzacions de la pàgina

AGRAÏMENTS A....

- Samuel P. Iglésias (Biòleg marí del Museu Nacional d'Història Natural de Corcanneau, França), per les seues il.lustracions, treball i bibliografia. http://iccanam.mnhn.fr
- El Corte Inglés (Empresa comercial), per les fotografies.
- Persones majors, pescadors i entitats públiques valencianes, per la seua ajuda en el reconeiximent de les espècies.
- Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la seua aportació.

DADES I BIBLIOGRAFIA

- Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de Espanya (Secretaria General de Pesca).
- WWF (Organització Independent de Conservació de la Natura).
- Institut Espanyol d'Oceanografia.
- Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana.
- Guía Visual de las especies demersales de la plataforma continental de Galicia y el Cantábrico (Julio Valeiras, Esther Abad, Eva Velasco, Antonio Punzón, Alberto Serrano i Francisco Velasco).
- Nom popular dels aucells, la fauna marina i les plantes autòctones de les Illes Balears (Pedro Ballester Miguel).
- Els peixos de la Vall del riudaura (Pou, Q., Clavero, M., Zamora).
- Ictioterm (Base de datos terminológicos y de identificación de especies pesqueras de las costas de Andalucía).
- El llenguatge mariner de la Marina (Francesc Xavier Llorca Ibi).
- Nomenclatura Oficial Española de los animales marinos de interés pesquero (Subsecretaria de la Marina Mercante).
- Els crancs de les Balears (Lluc Garcia).
- Termcat (Centre de terminologia).
- Pellagofio (Web canària sobre temes locals).
- Biblioteca Visual Miguel Cervantes.
- Pescados y mariscos (Cocinova).
- Artes de pesca (Web sobre peixos, pesca i altres temes).
- Manual de identificación de las principales especies pesqueras de Canarias (Cabildo de Gran Canaria).
- Opromar (Organización de Productores de Pesca Fresca del Puerto y Ría de Marín).
- Proyeutu Depriendi (Web sobre la parla càntabra).
- Conxemar (Asociación Española de Mayoristas, Importadores, Transformadores y Exportadores de productos de la Pesca y la Acuicultura).
- Agroxerxa (Institut Menorquí d'Estudis).
- Revista l'Espill.
- Atlas de los descartes de la flota de arrastre y enmalle en el caladero nacional Cantábrico-Noroeste (Julio valeiras, Nélida Pérez, Hortensia Araujo, Itxaso Salinas i Jose María Bellido).
- Guía de Pescados y Mariscos de consumo usual en España (E. de Juana i R. de Juana).
- Peces de mar de la Península Ibérica (Jordo Corbera, Ana Sabatés i Antoni Garcia Rubies).
- Wikipedia.
-Catálogo dels peixos que es crien, e peixquen en lo Mar de Valencia (Viuda de Martín Peris). 1802. -Naturalista.mx. -Boletín del Instituto Médico Valenciano. Volumen 9.