BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

dissabte, 19 de febrer del 2022

ENGOLIDORS I ARANYES

 



L'ARANYETA
(Echiichthys vipera)


Esta espècie d'aranya de mar té el cos allargat i pla lateralment, encara que més ample que el de la resta d'especies d'aranya. La boca és obliqua. Les aletes de la pelvis estan situades molt avant, les pectorals són arredonides i l'extrem posterior de l'aleta cabal és recte. No té espines sobre els ulls. Presenta una espina connectada amb una glàndula verinosa. Es seu color és terrós groguenc amb taques marrons, que formen línies longitudinals en els costats. La primera aleta dorsal és negra, així com el marge de l'aleta cabal. La seua talla màxima és de 15 cm.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Araña, aranyeta, aranyot, aranya menuda, araña pequeña.
CATALUNYA: Aranyó, aranyeta, aranya capçuda, aranya de sorra, aranya petita.
BALEARS: Aranyó, aranyeta, salamó.
MÚRCIA: Araña pequeña, araña menor.
ANDALUCÍA: Araña, víbora, escorpión.
GALÍCIA: Faneca brava, peixe araña menor.
ASTÚRIES: Salvareo, escorpión, esquirpión.
CANTÀBRIA: Salvariego, escorpión.
PAÍS BASC: Xabiroi txibia.
CANÀRIES: Araña.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Arrossegament i tresmall.

DISTRIBUCIÓ
Viu a l'est de l'Atlàntic des de la Mar del Nord fins al Marroc i la Illa de Madeira, a més de a la Mar Mediterrània.  Mora en fons arenosos a pocs metres de profunditat, i a l'hivern baixa fins els 50 metres.

CUINA
És un peix blanc amb la carn una miqueta eixuta però molt saborosa. És utilitzat per a fer sopes i calderetes pel sabor que deixa, i sol vore´s barrejat amb els peixos de sopa, en la morralla.



L'ARANYA NEGRA
(Trachinus radiatus)

El seu cos és allargat i comprimit lateralment; el cap ample i gros; la boca també ampla i obliqua i sobre els ulls té unes xicotetes espines. L'opercle té una espina, i  tant esta espina com les de la primera dorsal (en té dos) estan connectades a una glàndula verinosa. 
El dors és  de color gris i marró. En els costats, de color gris, hi ha punts i cercles negres. El ventre és blanc amb tonalitats blaves, i té una taca negra a la primera dorsal. El cap és mé fosc.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Aranya negra, aranya de plaja, araña negra, aranya fragata, aranya sugra, aranya de roca.
CATALUNYA: Aranya de roca, aranya roquera, aranya de platja, aranya capçuda, aranya espasenca, aranya capruda.
BALEARS: Aranya de cap negre, aranya roquera, aranya fragata, fragata, aranya sardinera.
MÚRCIA: Araña negra.
ANDALUCÍA: Escorpión, araña, araña negra, araña palangrera, araña de piedra, pez víbora.
GALÍCIA: Peixe aranya, faneca brava.
ASTÚRIES: Escorpión.
CANTÀBRIA: Escorpión.
PAÍS BASC: Xabiroi.
CANÀRIES: Araña de hondura.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Arrossegament, curricà, tresmall i hams.

DISTRIBUCIÓ

Es distribuïx per la costa est de l'Oceà Atlàntic des de l'estret de Gibraltar fins Angola. A la Mediterrània també és present, més que res a la zona est. El seu rang de profunditat oscila entre la superficie i els 150 metres. Viu a fons arenosos.

CUINA

És un peix blanc i fi molt utilitzat en calderetes i caldos gràcies al seu excel.lent gust i la seua consistència. Si són grans es poden cuinar a filets i a la planxa. És ric en vitamines B1, B2, B3 i B6, baix en greixos i molt recomanable per a persones amb problemes cardiovasculars i cerebrals.


L'ARANYA VERA
(Trachinus draco)


Esta espècie té el cos allargat i comprimit, i el cap xicotet i compacte. La primera aleta dorsal és curta i espinosa, mentres que la segona és més llarga. Presenta una espina connectada a una glàndula verinosa. La seua coloració és marró verdosa en el dors amb taques fosques en el cap; els costats de color blanc groguenc i unes característiques línies fosques i obliqües en els costats. el ventre és blanc. Por fer una longitud màxima de 41 cm. 

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Aranya vera, aranya blanca, araña.
CATALUNYA: Aranya blanca.
BALEARS: Dragó, aranya monja, aranya blanca, aranya de cap negre, pinça, pinxa.
MÚRCIA: Araña.
ANDALUCÍA: Araña.
GALÍCIA: Peixe araña.
ASTÚRIES: Sabirón, salvario, esquirpión, escorpión, pexegafu, peixe araña.
CANTÀBRIA: Savareo.
PAÍS BASC: Xabiroi zuri.
CANÀRIES: Araña, araña de poca agua, escaparote.

TEMPORADA
Tot l'any.

PESCA:
Tresmall i arrossegament.

DISTRIBUCIÓ
Habita per tota la Mediterrània i la Mar Negra. En l'Atlàntic es troba des de Noruega fins el Senegal. Viu en fons arenosos a pocs metres de profunditat.

CUINA
És utilitzat per a fer sopes i calderos pel sabor que deixa. Sol vore's barrejat amb els peixos de morralla. És un peix blanc ric en vitamines B1, B2, B3 y B6, baix en greixos i molt recomanable per a persones amb problemes cardiovasculars y cerebrals.


LA GALLINETA
(Uranoscopus scaber)


Té el cos robust i amb aparença massissa, amb el cap gran, ample i  gros, quelcom deprimit amb la part superior plana. Cap arrere, el cos decreix en diàmetre i es comprimïx en la cua. La boca se situa quasi verticalment i està armada de xicotetes dents. El seus ulls també són xicotets i es troben en la part superior plana del cap. Presenta una gran espina per damunt de l'aleta pectoral que encara que no conté verí, com en altres espècies, sí que por resultar dolorosa per al depredador.
La seua coloració és marró o terrosa, més o menys clara. El dors és molt més fosc que la part ventral. Presenta nombroses taques i bandes un poc més fosques que el color de base.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Rata, rata de mar, gallineta, rat, gallina de mar.
CATALUNYA: Rata, rata de mar, salta perdida.
BALEARS: Rata, rata de mar, saltabardises, gallineta.
MÚRCIA: Rata, araña roquera.
ANDALUCÍA: Pez rata, rata, sapo, araña ronquera, sapa, araña roncadora.
GALÍCIA: Escarapote, escarapota, cabezudo, charroco.
ASTÚRIES: Rata.
CANTÀBRIA: Rata, miracielo.
PAÍS BASC: Xabiroi arratoi.
CANÀRIES: Pejesapo.

Otros nombres: Bufo, mascatabaco.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Amb nases, palangre i tresmall.

DISTRIBUCIÓ
És present a l'Atlàntic oriental des de la Badia de Biscaia fins al Senegal, la Mar Negra i la Mediterrània.

CUINA
Té una carn blanca gustosa però quelcom eixuta. És adequada per a preparar sopes, suquet i caldos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Visualitzacions de la pàgina

AGRAÏMENTS A....

- Samuel P. Iglésias (Biòleg marí del Museu Nacional d'Història Natural de Corcanneau, França), per les seues il.lustracions, treball i bibliografia. http://iccanam.mnhn.fr
- El Corte Inglés (Empresa comercial), per les fotografies.
- Persones majors, pescadors i entitats públiques valencianes, per la seua ajuda en el reconeiximent de les espècies.
- Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la seua aportació.

DADES I BIBLIOGRAFIA

- Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de Espanya (Secretaria General de Pesca).
- WWF (Organització Independent de Conservació de la Natura).
- Institut Espanyol d'Oceanografia.
- Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana.
- Guía Visual de las especies demersales de la plataforma continental de Galicia y el Cantábrico (Julio Valeiras, Esther Abad, Eva Velasco, Antonio Punzón, Alberto Serrano i Francisco Velasco).
- Nom popular dels aucells, la fauna marina i les plantes autòctones de les Illes Balears (Pedro Ballester Miguel).
- Els peixos de la Vall del riudaura (Pou, Q., Clavero, M., Zamora).
- Ictioterm (Base de datos terminológicos y de identificación de especies pesqueras de las costas de Andalucía).
- El llenguatge mariner de la Marina (Francesc Xavier Llorca Ibi).
- Nomenclatura Oficial Española de los animales marinos de interés pesquero (Subsecretaria de la Marina Mercante).
- Els crancs de les Balears (Lluc Garcia).
- Termcat (Centre de terminologia).
- Pellagofio (Web canària sobre temes locals).
- Biblioteca Visual Miguel Cervantes.
- Pescados y mariscos (Cocinova).
- Artes de pesca (Web sobre peixos, pesca i altres temes).
- Manual de identificación de las principales especies pesqueras de Canarias (Cabildo de Gran Canaria).
- Opromar (Organización de Productores de Pesca Fresca del Puerto y Ría de Marín).
- Proyeutu Depriendi (Web sobre la parla càntabra).
- Conxemar (Asociación Española de Mayoristas, Importadores, Transformadores y Exportadores de productos de la Pesca y la Acuicultura).
- Agroxerxa (Institut Menorquí d'Estudis).
- Revista l'Espill.
- Atlas de los descartes de la flota de arrastre y enmalle en el caladero nacional Cantábrico-Noroeste (Julio valeiras, Nélida Pérez, Hortensia Araujo, Itxaso Salinas i Jose María Bellido).
- Guía de Pescados y Mariscos de consumo usual en España (E. de Juana i R. de Juana).
- Peces de mar de la Península Ibérica (Jordo Corbera, Ana Sabatés i Antoni Garcia Rubies).
- Wikipedia.
-Catálogo dels peixos que es crien, e peixquen en lo Mar de Valencia (Viuda de Martín Peris). 1802. -Naturalista.mx. -Boletín del Instituto Médico Valenciano. Volumen 9.