L'ANFÓS DE ROCA
(Epinephelus marginatus)
És un peix ovalat amb els costats plans. Té la boca gran i en ella destaquen els seus prominents llavis. Es distingix d'altres espècies semblants perquè té l'aleta dorsal més llarga, la cabal convexa i la cua arredonida. En l'opercle té tres espines. L'aleta anal té tres ràdios espinosos i 8 o 9 blans. La seua coloració varia del verd al marró depenents de l'edat i l'estació en la qual es trobe. L'adult és amarronat fosc amb els punts grocs forts i clars. L'aleta inferior és groguenca. Esta espècie pot arribar a fer entre els 140 i els 150 cm de llarg i pesar els 60 quilos.
COMUNITAT VALENCIANA: Mero de roca, mero, anfós de roca, mero groc.
CATALUNYA: Rei, anfós, nero de roca, mero.
BALEARS: Moret vermell, anfós.
MÚRCIA: Mero.
ANDALUCÍA: Mero, garopa.
GALÍCIA: Mero de altura, chernia marrón.
ASTÚRIES: Mero.
CANTÀBRIA: Mero.
PAÍS BASC: Mero zuria.
CANÀRIES: Mero moreno.
TEMPORADA:
Tot l'any.
PESCA:
Palangre de fons, tresmall, hams i nases.
DISTRIBUCIÓ:
Es distribuïx per la Mediterrània, l'Oceà Atlàntic i l'Índic oest, a una profunditat d'entre els 10 i els 50 metres, encara que a vegades arriba als 200. Preferiblement habita zones rocoses o amb prou de grutes.
CUINA: La seua carn és blanca, ferma, saborosa i molt apreciada en la gastronomía. Es cuina a la planxa, al forn, fregit amb tomata, en papillota, bullit amb verdures o afegit a arrossos i plats mariners. És un peix ric en proteïnes, àcids grassos, seleni, fòsfor i vitamines B12 i niacina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada