BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

dilluns, 11 de febrer del 2019

LA GAMBA ROJA

LA GAMBA ROJA
(Aristaeomorpha foliacea)

Té el rostre molt curt i la closca robusta, presentant més de quatre dents en la part dorsal. L'abdomen és llarg amb els segments del tercer al sext acabats per darrere en una aguda i xicoteta espina. Presenta cinc apèndixs natatoris i l'últim segment abdominal acaba en una cua amb forma de palmito. La seua coloració és uniforme i roig fosc. Pot arribar a fer els 22,5 cm de longitud. 
Encara que és molt semblant, no s'ha de confondre amb la gamba ratllada.



NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Gamba roja, xoriço. Gambairot (Desaparegut).
CATALUNYA: Gamba vermella, xoriço.
BALEARS: Gamba roja.
MÚRCIA: Carabinero, chorizo.
ANDALUCÍA: Chorizo negro, gamba chorizo, langostino moruno, carabinero, chorizo.
GALÍCIA: Chourizo, gamba roxa, gamba vermella.
ASTÚRIES: Chourizo.
CANTÀBRIA: Chorizo.
PAÍS BASC: -
CANÀRIES: Chorizo.

TEMPORADA:
De maig a octubre.

PESCA:

Arrossegament.

DISTRIBUCIÓ
Esta espècie es troba distribuïda en tots els oceans i és molt comuna en la Mar Mediterrània. En l'Atlàntic oriental es distribuïx des del Golf de Biscaia fins a Sud-Àfrica. Viu entre els 250 i 1.300 metres de profunditat.

CUINA
La gamba roja és apreciada en la Mar Mediterrània. Es cuina de manera simple, ja siga a la planxa o cuita. Permet, a més, la preparació de caldos, cassoles, cebiches i arrossos de molt bona qualitat.
És una espècie que conté prou proteïnas, un 23,9%, molt de sodi y potassi, però té també un contingut alt de colesterol.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Visualitzacions de la pàgina

AGRAÏMENTS A....

- Samuel P. Iglésias (Biòleg marí del Museu Nacional d'Història Natural de Corcanneau, França), per les seues il.lustracions, treball i bibliografia. http://iccanam.mnhn.fr
- El Corte Inglés (Empresa comercial), per les fotografies.
- Persones majors, pescadors i entitats públiques valencianes, per la seua ajuda en el reconeiximent de les espècies.
- Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la seua aportació.

DADES I BIBLIOGRAFIA

- Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de Espanya (Secretaria General de Pesca).
- WWF (Organització Independent de Conservació de la Natura).
- Institut Espanyol d'Oceanografia.
- Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana.
- Guía Visual de las especies demersales de la plataforma continental de Galicia y el Cantábrico (Julio Valeiras, Esther Abad, Eva Velasco, Antonio Punzón, Alberto Serrano i Francisco Velasco).
- Nom popular dels aucells, la fauna marina i les plantes autòctones de les Illes Balears (Pedro Ballester Miguel).
- Els peixos de la Vall del riudaura (Pou, Q., Clavero, M., Zamora).
- Ictioterm (Base de datos terminológicos y de identificación de especies pesqueras de las costas de Andalucía).
- El llenguatge mariner de la Marina (Francesc Xavier Llorca Ibi).
- Nomenclatura Oficial Española de los animales marinos de interés pesquero (Subsecretaria de la Marina Mercante).
- Els crancs de les Balears (Lluc Garcia).
- Termcat (Centre de terminologia).
- Pellagofio (Web canària sobre temes locals).
- Biblioteca Visual Miguel Cervantes.
- Pescados y mariscos (Cocinova).
- Artes de pesca (Web sobre peixos, pesca i altres temes).
- Manual de identificación de las principales especies pesqueras de Canarias (Cabildo de Gran Canaria).
- Opromar (Organización de Productores de Pesca Fresca del Puerto y Ría de Marín).
- Proyeutu Depriendi (Web sobre la parla càntabra).
- Conxemar (Asociación Española de Mayoristas, Importadores, Transformadores y Exportadores de productos de la Pesca y la Acuicultura).
- Agroxerxa (Institut Menorquí d'Estudis).
- Revista l'Espill.
- Atlas de los descartes de la flota de arrastre y enmalle en el caladero nacional Cantábrico-Noroeste (Julio valeiras, Nélida Pérez, Hortensia Araujo, Itxaso Salinas i Jose María Bellido).
- Guía de Pescados y Mariscos de consumo usual en España (E. de Juana i R. de Juana).
- Peces de mar de la Península Ibérica (Jordo Corbera, Ana Sabatés i Antoni Garcia Rubies).
- Wikipedia.
-Catálogo dels peixos que es crien, e peixquen en lo Mar de Valencia (Viuda de Martín Peris). 1802. -Naturalista.mx. -Boletín del Instituto Médico Valenciano. Volumen 9.