BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

dimarts, 15 de febrer del 2022

TORDS I AFINS

 


EL RAORET
(Xyrichtys novacula)


Els mascles són més grossos  que les femelles. El cos és molt comprimit lateralment i les escates són grosses. Els ulls són xicotets i es troben a la part superior del cap. La boca presenta uns forts incisius que ixen fora. És de color gris rosat amb línies transversals blaves al cap. El ventre és blanc i les aletes rosades i blaves. El mascle té una taca blava al ventre i el dors verdós. La talla màxima d'este peix és de 30 cm.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Raor, raoret, galán, pinta, ror.
CATALUNYA: Llorito, peix lloro, rasó, rosó, gallineta.
BALEARS: Raó, ro, raor, ravó.
MÚRCIA: Lorito, raón, galán.
ANDALUCÍA: Galán, papagayo, pampano, roso, pinta, pez navaja, loro, lorito, peine, bodión, raó.
CANÀRIES: Pejepeine, papagayo.

DISTRIBUCIÓ

Es troba en aigües càlides i temperades de la Mediterrània i de l'Atlàntic, però és més abundant a la zona meridional de la Mediterrània.

TEMPORADA:
De junio a octubre.

PESCA:
A la deriva i a la ronsa i al volantí de fons.

CUINA

És un peix tremendament saborós i molt apreciat en la gastronomia. La carn és sucosa i blanca, amb només l'espina central.
La millor manera de fer-los són enfarinats i fregits, però sense llevar-los les escates, que en fregir crean una agradable textura cruixent. Este peix blanc aporta molt poques calories i és molt ric en proteïnes d'alt valor biològic.





EL TORD VERD
(Labrus viridis)

El cos d'este peix és allargat i comprimit lateralmente, amb el cap més llarg que l'altura màxima del cos. L'aleta dorsal és plana i llarga, i la zona de la cua és curta. La coloració és quelcom variable, depenent de l'edat, el sexe o l'hàbitat,  però les més comunes són: verd amb punts blancs o blaus, taronja-rogenc amb punts blancs o blaus, o de color verd-groguenc amb una banda longitudinal blanca que va des del bord posterior de l'ull a la cua, de color taronja amb banda longitudinal blanca. Pot arrribar a fer els 50 cm de longitud.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Tord ver, xucla, griva, grívia, massot ver, massot, sucla, griva.
CATALUNYA: Tord grívia, massot ver, tord ver, grévia, mostela, xinet, espatart, xuclá, mustela, crívia, glívia, músic.
BALEARS: Grivi, griva, grívia, massot ver, tord massot.
MÚRCIA: Griva.
ANDALUCÍA: Bodión verde, bodión, budión verde, tordo, griva.
GALÍCIA: Merlán, merlón, pinto.
ASTÚRIES: Pinto, botona.
CANTÀBRIA: Durdo.
PAÍS BASC: Durdo berdea.
CANÀRIES: Romero de vieja, romero capitán, vaqueta, romerillo.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Tresmall .

DISTRIBUCIÓ
Este peix es troba distribuit per la Mediterrànea occidental, la Mar Negra y l'Atlàntic des de Portugal  fins al Marroc.

CUINA
El tord ver es cuina al forn o guisat. A Galícia és molt apreciat en "caldeirada" perquè la seua carn és d'una textura magnífica.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Visualitzacions de la pàgina

AGRAÏMENTS A....

- Samuel P. Iglésias (Biòleg marí del Museu Nacional d'Història Natural de Corcanneau, França), per les seues il.lustracions, treball i bibliografia. http://iccanam.mnhn.fr
- El Corte Inglés (Empresa comercial), per les fotografies.
- Persones majors, pescadors i entitats públiques valencianes, per la seua ajuda en el reconeiximent de les espècies.
- Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la seua aportació.

DADES I BIBLIOGRAFIA

- Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de Espanya (Secretaria General de Pesca).
- WWF (Organització Independent de Conservació de la Natura).
- Institut Espanyol d'Oceanografia.
- Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana.
- Guía Visual de las especies demersales de la plataforma continental de Galicia y el Cantábrico (Julio Valeiras, Esther Abad, Eva Velasco, Antonio Punzón, Alberto Serrano i Francisco Velasco).
- Nom popular dels aucells, la fauna marina i les plantes autòctones de les Illes Balears (Pedro Ballester Miguel).
- Els peixos de la Vall del riudaura (Pou, Q., Clavero, M., Zamora).
- Ictioterm (Base de datos terminológicos y de identificación de especies pesqueras de las costas de Andalucía).
- El llenguatge mariner de la Marina (Francesc Xavier Llorca Ibi).
- Nomenclatura Oficial Española de los animales marinos de interés pesquero (Subsecretaria de la Marina Mercante).
- Els crancs de les Balears (Lluc Garcia).
- Termcat (Centre de terminologia).
- Pellagofio (Web canària sobre temes locals).
- Biblioteca Visual Miguel Cervantes.
- Pescados y mariscos (Cocinova).
- Artes de pesca (Web sobre peixos, pesca i altres temes).
- Manual de identificación de las principales especies pesqueras de Canarias (Cabildo de Gran Canaria).
- Opromar (Organización de Productores de Pesca Fresca del Puerto y Ría de Marín).
- Proyeutu Depriendi (Web sobre la parla càntabra).
- Conxemar (Asociación Española de Mayoristas, Importadores, Transformadores y Exportadores de productos de la Pesca y la Acuicultura).
- Agroxerxa (Institut Menorquí d'Estudis).
- Revista l'Espill.
- Atlas de los descartes de la flota de arrastre y enmalle en el caladero nacional Cantábrico-Noroeste (Julio valeiras, Nélida Pérez, Hortensia Araujo, Itxaso Salinas i Jose María Bellido).
- Guía de Pescados y Mariscos de consumo usual en España (E. de Juana i R. de Juana).
- Peces de mar de la Península Ibérica (Jordo Corbera, Ana Sabatés i Antoni Garcia Rubies).
- Wikipedia.
-Catálogo dels peixos que es crien, e peixquen en lo Mar de Valencia (Viuda de Martín Peris). 1802. -Naturalista.mx. -Boletín del Instituto Médico Valenciano. Volumen 9.