LA CIGALA

LA CIGALA

(Nephrops norvegicus)

Posseïx un abdomen i un cos allargats i estrets. El primer parell de potes toràciques és llarg, amb unes pinces un tant desiguals. El segon i el tercer parell també tenen pinces. Els ulls són de còrnia negra i molt unflats, d'aspecte arrenyonat. Pot aplegar a fer fins els 18 cm de longitud. La seua closca, amb costelles i espines, és de color taronja pàl.lid rosaci, amb accentuacions rogenques i taques blanques.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Cigala, escamarlà, garagan.
CATALUNYA: Escamarlà, cigala, garagan.
BALEARS: Escamarlà, cigala.
MÚRCIA: Cigala.
ANDALUCÍA: Cigala, grillo.
GALÍCIA: Cigala, langostino.
ASTÚRIES: Cigala, maganto.
CANTÀBRIA: Cigala, maganto. Jorge (a los juveniles).
PAÍS BASC: Zigala, maganto.
CANÀRIES: Cigala.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:

Arrossegament de fons.

DISTRIBUCIÓ: 

La seua distribució és al nord-est de l'Oceà Atlàntic i la Mar del Nord arribant a Islàndia i Noruega, i pel sud fins Portugal. A la Mar Mediterrània només és comuna en l'Adriàtic.

CUINA: 

Esta espècie és molt apreciada pel seu sabor. La seua carn és suau i delicada que es pot cuinar a la planxa, fregida amb alls o cuites, segons el tamany. Acompanya també a plats com salses de peix, guisats mariners, còctels, cremes o arrossos. En quant al seu valor nutricional destaca el seu alt contingut en proteïnes i la presència de sodi, potasi, i en menor grau, calci. La vitamina A és, amb molt, la que més conté.