EL TROMPETERET
(Macroramphosus scolopax)
Té el cos cuirassat, comprimit, sense escates i amb plaques òssies grosses. El morro el té allargat amb una espècie de tub xicotet que fa 6 cm de llarg. La boca és menuda i no té dents. La primera aleta dorsal acaba en una espina llarga i dentada. El color és rosa vermellós, però platejat en part inferior. Pot arribar a fer uns 20 cm de longitud màxima.
COMUNITAT VALENCIANA: Trompeteret, flauteret, pito real, trompetero, trompeter.
CATALUNYA: Trompeter, becada, mul, músic.
BALEARS: Trompeter.
MÚRCIA: Trompetero.
ANDALUCÍA: Trompetero, músico, pez músico.
GALÍCIA: Trompetero.
ASTÚRIES: Trompeteru.
CANTÀBRIA: Trompetero.
PAÍS BASC: -
CANÀRIES: Pez trompeta.
TEMPORADA:
Tot l'any.
PESCA:
Arrossegament.
DISTRIBUCIÓ:
Es distribuïx arreu del món, tant en zones tropicals com subtropicals, inclós l'Índic, el Pacífic i la Mediterrània. Viu en fons arenosos i fangosos a prop de la costa, entre els 25 i els 600 metres de fondària.
Sol aparéixer entre els peixos de morralla, per a fer sopa.
LA GALLINA
(Helicolenus dactylopterus)
El seu cos és robust, espinós, aplatat i cobert d'escates rugoses. La mandíbula inferior és més llarga que la superior. Els ràdios espinosos de l'aleta dorsal estàn units a glàndules verinoses i poden produir picades doloroses. La seua coloració és rohenca, ataronjada o rosada amb matisos blanquinosos, encara que els costats són més foscos i posseïx tres o quatre bandes transversals i una taca fosca que el catacteritza, en la part posterior de l'opercle. Pot arribar a fer els 47 cm de longitud i pesar més de quilo i mig, encara que el més normal és trobar-lo d'uns 25 cm i mig quilo.
COMUNITAT VALENCIANA: Gallina, gallineta, gallineta de fora, serrà penegal, penagal, escorpeta, polla, rascasseta roja, peregal, pollo.
CATALUNYA: Serrà panegal, serrà pelegal, serrà penegal, rufina, panegal, penegal, rufina.
BALEARS: Serrà imperial, penegal.
MÚRCIA: Pollo.
ANDALUCÍA: Pollo, pollico, gallineta, rascacio, gallico.
GALÍCIA: Cabra de altura, galiña de mar, galinia, escarapote, cabra de hondura.
ASTÚRIES: Cabralocha, cabra de altura, cabrallocha.
CANTÀBRIA: Cabra de altura, cabrilla.
PAÍS BASC: Sakoneko krabarroca, sakoneko kraba.
CANÀRIES: Gallineta, boca negra, rubio colorado.
TEMPORADA:
De juny a setembre.
PESCA:
Arrossegament i palangre.
DISTRIBUCIÓ:
Este peix es troba distribuit per l'Oceà Atlàntic, des d'Islándia fins Sudàfrica, així com també a la Mediterrània. Fora de les nostres aigües també és present en les costes canadenques fins Veneçuela, incloent la Mar Carib. Viu en fons rocosos entre els 200 i els 1.000 metres de profunditat.
CUINA: És un peix semigras amb una textura excel.lent. La seua carn és rosa, saborosa i molt ferma, i es cuina sencer al forn, a rodanxes o filets a la planxa o bullit per a fer exquisits caldos. Té un alt contingut proteic i és ric en vitamines, principalment del grup B. Destaca també el seu contingut alt en fòsfor, potassi i magnesi.
LA POLLA O ESCORPA DE PENYAL
(Scorpaena maderensis)
Este escorpènid té el cos robust, comprimit lateralment i un poc més allargat que la resta de la familia dels escorpènids, a més de ser més xicotets. El cap és gran i està parcialment cuirassat, de color marró amb taques banques. L'aleta dorsal té 12 espines, 9 ràdios i taques marrons. L'aleta pectoral té taques allargades i fosques. Les altres aletes presenten taques marrons i blanques. El cos és fosc amb algunes àrees pàl.lides, però pot canviar fàciment de color. Igual que altres escorpènids, posseïx glàndules verinoses. Pot arribar a fer els 14 cm de llarg però el més normal es trobar-los de 10. Sovint es confon amb Scorpaena nonata de la qual es diferència clarament per les dos protuberàncies blanques que té davall de la mandíbula.
NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Escorpa de penyal.
CATALUNYA: Escòrpora de penyal.
BALEARS: Escòrpora de penyal, roseta.
MÚRCIA: -
ANDALUCÍA: Poyo.
GALÍCIA: Escarapote de Madeira.
ASTÚRIES: Cabra de Madeira, escarapote.
CANTÀBRIA: Cabra de Madeira.
PAÍS BASC: -
CANÀRIES: Rascacio de Madeira, rascacio, rascancio.
TEMPORADA:
Tot l'any.
PESCA:
Arrossegament i enmalle.
DISTRIBUCIÓ:
Es distribuïx per l'Atlàntic oriental, des de les Illes Açores, Madeira i el Marroc fins les Canàries, Cap Verd y el Senegal. També se li pot trobar a la Mediterrània. Viu entre els 20 i els 40 metres de profunditat.
CUINA:
És un peix semigras amb una textura molt bona. La seua carn és saborosa i ferma, i es cuina sencer al forn, a rodanxes o filets a la planxa o bullit per a fer exquisits caldos. Té un alt contingut proteic i és ric en vitamines, principalment del grup B. Destaca també el seu contingut alt en fòsfor i magnesi, i especialment potassi.
L'ESCORPA DE FONS
(Scorpaena elongata)
L'escorpa de fons té el cos allargat i el cap gran, amb el perfil quelcom còncau. Posseïx una xicoteta fossa en el bescoll i grans espines i crestes. El segon radi espinós de la dorsal és una miqueta més llarg o paregut al tercer. Damunt de la boca i en la part inferior del preopercle se li veuen apèndixs grans i ramificats. No té escates per davall del cap. Les aletes pectorals, que són arredonides, no arriben a l'origen de l'aleta anal. L'aleta cabal té el bord arredonit. La coloració és rosàcia i ataronjada, amb taques fosques, i sol haver-hi una taca negra en la part final dels ràdios durs de l'aleta dorsal. Es troba lliure de punts i bandes verticals fosques
Fa un màxim de 50 cm de llargària, encara que sol ser de 30.
Fa un màxim de 50 cm de llargària, encara que sol ser de 30.
COMUNITAT VALENCIANA: Gallina rosada, escorpa de fons, escòrpora allargada.
CATALUNYA: Escòrpora de moc, escòrpora allargada.
BALEARS: Cap-roig llanguer, cap-roig de fonera.
MÚRCIA: Gallineta de roca, gallineta.
ANDALUCÍA: Gallineta, rascacio, cabracho, pollo.
GALÍCIA: Escarapote rosado
ASTÚRIES: Cabra de fondo.
CANTÀBRIA: Cabra de fondo.
PAÍS BASC: -
CANÀRIES: Colorao.
TEMPORADA:
D'abril a setembre.
PESCA:
Arrossegament i enmalle
DISTRIBUCIÓ:
Està present a l'Atlàntic oriental des de la Mediterrània i el Marroc fins al nord de Namíbia. Viu en zones rocalloses.
CUINA: És un peix blau la carn del qual és blanca, dura i aromàtica. Es cuina cencer al forn, en rodantxes o filets a la planxa, fregit o bullit per a obtindre un suc de peix especialment bo.
Encara que és un excel.lent peix i amb un alt contingut en proteïnes i vitamines, té poc interés comercial.
Encara que és un excel.lent peix i amb un alt contingut en proteïnes i vitamines, té poc interés comercial.
L'ESCORPA D'ALGUER
(Scorpaena nonata)
L'escorpa d'alguer té el cos alt i comprimit lateralment. El perfil dorsal s'eleva ràpidament des del morro fins a la primera dorsal. Els ulls són grans i quasi circulars, i la mandíbula inferior lleugerament prominent. Les seues escates són més llargues que amples. No és un escorpènid de grans dimensions, podent arribar a fer els 25 cm de llarg. És pareguda a la rascassa i es diferència d'ella en que les ramificacions o antenetes que té la rascassa, en l'escorpa d'alguer són molt xicotetes o quasi invisibles.
El color és variable i oscil.la entre el castany marronós al marró púrpura, amb àrees blanquinoses més clares i en adults s'aclarix fins a rosat o blanc rosat. Un punt negre evident es troba entre l'octava i la desena espina dorsal, i pot estar més o menys estés, encara que també pot faltar.
El color és variable i oscil.la entre el castany marronós al marró púrpura, amb àrees blanquinoses més clares i en adults s'aclarix fins a rosat o blanc rosat. Un punt negre evident es troba entre l'octava i la desena espina dorsal, i pot estar més o menys estés, encara que també pot faltar.
COMUNITAT VALENCIANA: Escorpa d'alguer, escórpora, escòrpora de fang, captinyós.
CATALUNYA: Captinyós, escorpinyola, ullot, escòrpora, escòrpora de cap tinyós, escòrpora de roquer, escòrpora de fang, rasclot, rufina, escorpina.
BALEARS: Escòrpora, captinyós, tiraguisó, cap vermellós, uot, gallineta de terra.
MÚRCIA: Gallineta.
ANDALUCÍA: Gallineta, gallineta de piedra, gallineta roja.
GALÍCIA: Escarapote, escorpión.
ASTÚRIES: Tiñosu, cabrella, cabriella, chavote.
CANTÀBRIA: -
PAÍS BASC: Itxaskabras txiki, kabrarrokas.
CANÀRIES: Rascancio, rascacio.
Altres noms: Rascacio colorado, diablo de mar.
TEMPORADA:
D'abril a setembre.
PESCA:
Arrossegament, volantí i palangre.
DISTRIBUCIÓ:
Està present a l'Atlàntic, des del Golf de Biscaia fins el Senegal, a Madeira, Açores i Canàries. També se li pot trobar a la Mediterrània i la Mar Negra. Viu en fons rocosos amagat entre les pedres, a una profunditat de entre els 15 i els 700 metres.
CUINA: És un peix semigras amb una textura excel.lent. La seua carn és rosa, saborosa i molt ferma, i es cuina sencer al forn, a rodanxes o filets a la planxa o bullit per a fer exquisits caldos. Té un alt contingut proteic i és ric en vitamines, principalment del grup B. Destaca també el seu contingut alt en fòsfor i magnesi, i especialment potassi.
L'ESCORPA DE FANG
(Scorpaena scrofa)
L'escorpa de fang o roja és un peix de cos fort, quelcom aplanat pels flancs i amb un gran cap, ample i amb espines. El morro és major que el diàmetre de l'ull. Té la boca gran, amb dents en ambdues mandíbules. Pot arribar a mesurar els 66 cm de longitud i aconseguir els 3 quilos de pes. El color és molt variable, encara que sol ser roig terrós o rosat clapat. L'aleta dorsal sol presentar una taca negra, entre les espines 6 i 11.
Es diferència de la rascassa o la escòrpora per l'absència de tentacles oculars grans i pinnats, a més, l'escorpa de fang és l'únic escorpènid que té lòbuls en el mentó.
NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Cap-roig, escorpa, rascasa, gallineta, escorpa roja, ronca, polla d'alguer, gallina, escorpa de fang.
CATALUNYA: Escòrpora barbuda, escòrpora dels bruts, escòrpora groga, polla de mar, escòrpora de fang, cap-roig, gallineta.
BALEARS: Cap-roig, roja, sacle, rascla, rogé.
MÚRCIA: Gallineta, gallina, rascasote.
ANDALUCÍA: Gallineta, rascacio, cabracho, gallineta de piedra, gallineta roja, rascacio colorado.
GALÍCIA: Escarapote de pedra, cabracho, cabra, adolfo.
ASTÚRIES: Tiñosu, cabrella, cabracho, escorpión, rascacio.
CANTÀBRIA: Tiñoso, cabracho.
PAÍS BASC: Espiluze, itxaskabras, kabrarrokas, raño, zakarai, llisatra, ilisatza.
CANÀRIES: Cantarero, rascacio colorado.
TEMPORADA:
De març a agost.
PESCA:
Hams, arrossegament i enmalle.
DISTRIBUCIÓ:
Habita en l'Atlàntic Est des de les Illes Britàniques fins al Senegal, incloent-hi Madeira, Canàries i Cap Verd. Es troba també en la Mediterrània i la Mar Negra. La profunditat on pot trobar-se és de 20 a 500 metres, però normalment fins els 150 metres.
CUINA:
És un peix blanc encara que, depenent de la temporada, té més o menys greix. És molt valorat, de textura de molt bona qualitat. Es pot preparar amb creïlles en forma de suquet, a la planxa, al forn i també es pot fer pastís o sopes. Té un alt contingut proteic i ric en vitamines, principalment del grup B. També destaquen el potassi, el fòsfor i el magnesi que conté.
LA RASCASSA
(Scorpaena porcus)
Este peix té el cos robust, allargat i comprimit lateralment. El seu cap és gran amb una depressió en la zona on acaben els ulls, que són molt grans i ovalats. La boca és ampla i quelcom obliqua, amb les mandíbules recobertes de dents xicotets. El cos és moderadament alt. Té una xicoteta fossa en el bescoll i grans crestes amb espines. No té barbillons en la mandíbula inferior com el seu parent pròxim, el cap-roig, però té dos ramificacions o antenetes molt visibles damunt dels ulls. No té escates davall del cap i les seues aletes pectorals són arredonides, arribant fins la segona espina de l'aleta anal. La coloración és molt variable degut a la mimetització de la que es fa valdre, normalment marró fosca, esguitada de taques i punts negres amb tres bandes transversals fosques en l'aleta cabal. Arriba a fer fins els 20 cm de longitud, però normalment fa menys.
És un peix amb verí i la seua picadura és molt dolorosa durant hores.
NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Escórpora fosca, rascassa, escórpora de fang, escorpa, escorpra, escorpó, escorpa morena, rascasa.
CATALUNYA: Escórpora, escórpora fosca, rufí, escórpora de roquer, escórpena, cavet, escorpa, polla, rascassa.
BALEARS: Rascassa, rascla, escórpora, escórpera, escorpa, rascàs.
MÚRCIA: Rascacio de tierra, rascacio, pollito.
ANDALUCÍA: Rascacio, rascacio negro, rascacio de piedra, gallineta, rascacio de tierra, pollito.
GALÍCIA: Escarapote, escarapote de pintas, cabracho.
ASTÚRIES: Tiñosu venenosu, tiñoso, cabrella, cabracho de roca, cabra roquera.
CANTÀBRIA: Tiñoso, tiñosu.
PAÍS BASC: Krabarroka ertaina, krabarroka beltza, itxaskabras.
CANÀRIES: Rascacio, rascacio negro, rascancio.
TEMPORADA:
Tot l'any.
PESCA:
Tresmall, nanses i palangre de fons.
DISTRIBUCIÓ:
La seua àrea de distribució comprén les costes orientals de l'Oceà Atlàntic , entre les Illes Britàniques i el Marroc, incloent-hi les Illes Açores, les Canàries, tota la Mediterrània i la Mar Negra. Viu tant en fons rocosos amb parets verticals amb clavills, com entre algues i prats de Posidònia. Por trobar-se molt a prop de la superfície a la vora de la costa o arribar fins els 500-800 metres de profunditat, encara que sempre en aigües tranquiles.
CUINA:
Es tracta d'un peix molt saborós, molt valorat en la cuina i de molta qualitat. És blanc amb un sabor lleugerament paregut al rap. Es pot preparar amb creïlles, en suquet o simplement al forn. Pel seu sabor també admet ser preparat en forma de crema o paté, igual que el cap-roig.
EL PELUT
(Trigla trigla)
El seu cos és llarg, quasi cilíndric. Té el cap gros i cobert de plaques òsies, crestes i espines, de les quals la que es troba damunt de l'aleta pectoral és molt llarga i aguda. Posseïx apèndixs característics en el rostre grans i dentats, a més de dos aletes dorsals separades. Té una línia lateral amb escates xicotetes. La seua coloració és roja pel dors, rosada en els costats i blanquinosa pel ventre, les aletes pectorals tenen la membrana blau morada amb taques xicotetes de coloració celeste. Pot aconseguir mesurar fins els 60 cm.
NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Garneu, garneo.
CATALUNYA: Garneu.
BALEARS: Rafel.
MÚRCIA: Cabrilla.
ANDALUCÍA: Rubio, cabrilla, garneo, cabra, carnero, trompero.
GALÍCIA: Escacho de altura, escacho, rubio, liberna, alfóndiga.
ASTÚRIES: Escacho, cabezón, golondro, arete.
CANTÀBRIA: Escacho, cuco, rubio.
PAÍS BASC: Arrangorri.
CANÀRIES: Rubio de poca agua.
DISTRIBUCIÓ:
Viu a l'Atlàntic Est des de el nord de les Illes Britàniques i Mar del Nord fins a Namibia. També es troba a la Mediterrània. Normalment viu en profunditats de 150 a 400 metres.
CUINA:
És un peix blanc que té una carn relativament apreciada i sol formar part de la "morralla", utilitzada per a sopes y guisats.
EL TÍSIC
(Eutrigla gurnardus)
El cap és gran i cobert de plaques protectores òssies. Presenta la línia lateral amb les escates una miqueta més grans que les que recobreixen la resta del cos; es caracteritza per tindre la vora posterior dentada i una espina mitjana. El dors és de color grisenc o verdós, pigallat de blanc, i el ventre és blanquinós. Un altre caràcter distintiu és una característica taca negra a la primera aleta dorsal.
Arriba afer els 55 cm de llarg, encara que són molt més xicotets.
Arriba afer els 55 cm de llarg, encara que són molt més xicotets.
COMUNITAT VALENCIANA: Juliola, juriola, viret, clavilló, tisich, milà, chirriola, rafet, jurriola.
CATALUNYA: Cap d'ase verd, lluerna verda, clavelló, lluerna, cap de bou, capbou, capsec, oriola vera, ase, biret, clau, clavilló, garneu.
BALEARS: Rafet, rafec, rafetó, clau.
MÚRCIA: Perlón, borracho.
ANDALUCÍA: Perlón, borracho, cuco de altura, perla, chirnola.
GALÍCIA: Crego, escacho, cabezón, rubio, liberna, alfóndiga.
ASTÚRIES: Garneu, borracho, golondru, arete.
CANTÀBRIA: Cuco, escacho, rubio.
PAÍS BASC: Perloi beltza, perloi gorri, putxano, arraigorri, neskazarra.
CANÀRIES: Arete, bejel.
DISTRIBUCIÓ:
En l'Atlàntic, des de Noruega fins a El Marroc, Madeira i Islàndia. En tota la Meditarrània i la Mar Negra.
CUINA:
La seua carn és saborosa, blanca i compacta. Bullida, resulta molt adequada per a preparar pastissos o púdings de peix. En eixos casos, es recomana no emprar una quantitat excessiva de peix, ja que donaria lloc a un producte endurit i amb massa gust.
Es pot utilitzar per a fer un caldo curt o per a fregir o rostir a la graella. A més, queda molt ben servit amb salsa verda o en una salsa amb safrà. Altres formes de preparar-lo són amb vi blanc, o arrebossat i fregit, acompanyat d'una salsa de tomata o salsa provençal.
El seu gran cap, plena de gelatina, és molt adequada per preparar sopes de peix, ja que aporta al caldo una densitat adequada, a més d'un intens sabor.
LA LLUERNA
(Trigloporus lastoviza)
Este tríglid té color rosa carmí, les aletes pectorals quelcom rogenques però la cara externa violàcia. Estes aletes són llargues i es prolonguen més enllà de l'arrancada de l'aleta anal, la qual cosa els diferencien d'altres espècies d'esta família, les aletes dels quals no arriben a l'anal. El seu cos el té esguitat per xicotetes taques negres. Té el morro arredonit, sense espines i no és molt allargat. El seu cos pareix estriat amb fines línies obliqües. Pot aconseguir fer els 40 cm de longitud.
COMUNITAT VALENCIANA: Lluerna, borratxo, paula, rubia, gallineta, cabut.
CATALUNYA: Lluerna peona, lluerna borratxa, borratxo, gallineta, lluerna paona, paona, lluerna ordinària.
BALEARS: Rafalet, borratxó, borratxo.
MÚRCIA: Rubia, gallineta, rubio.
ANDALUCÍA: Borracho, rubio, cabrilla, cabra, cuco, rubio barbúo, gallineta.
GALÍCIA: Berete, bebo.
ASTÚRIES: Cabezón, escachu, escacho.
CANTÀBRIA: Escacho.
PAÍS BASC: Arraingorri, perloi zirrindatua.
CANÀRIES: Rubio de poco agua, rubio.
TEMPORADA:
Tot l'any.
PESCA:
Tresmall, arrossegament i palangre de fons.
DISTRIBUCIÓ:
Viu en fons arenosos de fins 100 metres de profunditat tant a la Mediterrània com a l'est de l'Atlàntic fins al Marroc. No és un peix molt comú.
És un peix que sol utilitzar-se per a fer guisats, suquets o caldos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada