RÈMOLS I BRUIXES

 

EL RÈMOL EMPETXINAT

(Scophthalmus maximus)

Peix pla amb el cos molt arredonit i el cap aplanat. Els ulls els té al costat esquerre del cos. Té un clavill entre la línia lateral i el començament de l'aleta dorsal. La cara ocular no té escates, transformades en protuberàncies òssies repartides irregularment. El marge posterior de l'aleta cabal és convex. La coloració és variable, des d'un gris fosc fins un marró fosc amb variacions negroses i verdoses. La part cega és blanca. El color l'adopta del fons marí en el qual viu. Pot arribar a fer el metre de llarg i els mascles són més xicotets.

NOMS:

COMUNITAT VALENCIANA: Rèmol de petxines, rèmol punxós, rèmol empetxinat, rèmol escarxat, rodaballo.

CATALUNYA: Rèmol empetxinat, turbol, rom empetxinat, rom clavellat, turbó, rèvola.

BALEARS: Rèmol empetxinat, turbot.

MÚRCIA: Rodaballo, roagalllo.

ANDALUCÍA: Parracho, rodaballo, rodaballo de lunares.

GALÍCIA: Rodaballo, escamado. Rodo (als juvenils).

ASTÚRIES: Clavudo, rodaballu.

CANTÀBRIA: Rodaballo.

PAÍS BASC: Erreboilo arrunta, errebolu.

CANÀRIES: Rodaballo.

DISTRIBUCIÓ: 

Es distribuïx per l'Atlàntic Norest, al llarg de la costa europea hins el Cercle Polar Àrtic. També es localitza a la Mediterrània i la Mar Bàltica. Viu en profunditats de entre els 20 i els 70 metres.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:

Aqüicultura, arrossegament, cèrcol i palangre.

CUINA: 

És un peix blanc de carn blanca i ferma, molt delicada i saborosa. Està indicat per a preparar-lo al vapor, al forn o a la graella, acompanyat de salses suaus. Posseïx vitamines A, B12, niacina, fòsfor, calci, potassi, magnesi, sodi i ferro. Entre les seues propietats destaquen que millora la visió nocturna i el sistema nerviós.

EL RÈMOL

(Scophthalmus rhombus)

És un peix pla que generalment té els seus ulls en el costat esquerre del cap. Posseïx una àmpla boca amb esmolades dents i la seua forma no és tan arredonida com la del seu parent pròxim, el rèmol de petxines. Uns altres aspectes que ho diferencien del rèmol de petxines és que no té protuberàncies òssies en el llom i que una part de l'aleta dorsal, que comença davant dels seus ulls, es troba despresa.
La seua coloració inferior és quasi sempre blanquinosa i la seua part superior marró grisenca amb taques més fosques.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Rèmol, romb, rèmol, passard, rom, escamudo.
CATALUNYA: Rèmol, rom, passard, turbot.
BALEARS: Rèmol, rom, salremo, remo.
MÚRCIA: Rémol, rombo, parracho.
ANDALUCÍA: Parracho, rodaballo, platuza, platija, rodaballo negro, falso rodaballo.
GALÍCIA: Curuxo, rodaballo negro, sollo, escamudo, coruxo.
ASTÚRIES: Xuella, rémol, rapante, rombo, rodaballo.
CANTÀBRIA: Rémol, patusa.
PAÍS BASC: Errebolo ezkatadun, erreboilo.
CANÀRIES: Rémol.

DISTRIBUCIÓ: 

Es distribuïx pel l'Atlàntic Est  fins el Marroc a més de la Mar Mediterrània i la Mar Negra. Viu, sobretot,  en profunditats d'entre 5 i 80 metres.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:

Aqüicultura, arrossegament, cèrcol, enmalle i palangre.

CUINA: 

És un peix semigras, molt digestiu i amb gran quantitat de proteïnes. La seua carn és excel.lent i molt apreciada  en la cuina podent-se cuinar al forn, a la planxa, al vapor o a la papillota, sempre que no ho deixen fer massa.
Posseïx vitamina A, vitamina B, fòsfor, calci, potasi, magnesi, sodi i ferro. Entre les seues propietats destaquen que millora la visió nocturna i desenrotlla el sistema nerviós.

LA BRUIXA

(Lepidorhombus whiffiagonis)

És un peix plà que pot arribar a fer els 60 cm de llargària total. Té el cos ovalat, amb els ulls en el costat esquerre i separats per una prominència òssia. L'ull superior està més retardat que l'inferior. La boca, prou gran, té una espina en la mandíbula inferior i dents xicotets, aguts i corbats cap arrere. El seu color és groguenc, grisenc o terrós, a vegades amb taques que poden estendre's per la part posterior de les aletes.

NOMS:

COMUNITAT VALENCIANA: Serrandell, lliseria, bruixa, palaia, gall, gallo, palaia bruixa, bruixa, peluda amb randa.

CATALUNYA: Bruixa, gall, llisèria, palaia bruixa, serrandell.

BALEARS: Capellà, quepellà, palaia bruixa.

MÚRCIA: Pelaya, gallo.

ANDALUCÍA: Gallo, peluda, tapaculo, pelaya.

GALÍCIA: Rapante, gallo, meiga macho.

ASTÚRIES: Gallo.

CANTÀBRIA: Gallo.

PAÍS BASC: Itxas ollarra.

CANÀRIES: Gallo.

TEMPORADA:

De març a abril.

PESCA:
Arrossegament.

DISTRIBUCIÓ: 

Es troba present a les costes de l'Atlàntic nord-oriental (des d'Islàndia fins al Sàhara occidental). Viu soterrat en fons arenosos fins a 700 metres de profunditat.

CUINA: 

La bruixa es pot preparar igual que la palaia: torrada, al forn en papillota amb verdures, amb alls, fregit, en caldereta o a la meniéur. És un  peix blanc amb molt poc contingut en greixos. Aporta vitamines B6 i B9, i especialment  fòsfor i potassi.

LA PELUDA DE RANDA

(Lepidorhombus boscii)

És un peix plà que pot arribar a fer els 40 cm de llargària total. Té el cos ovalat, comprimit i alalrgat, amb els ulls en el costat esquerre i separats per una prominència òssia. L'ull superior està més retardat que l'inferior. La boca, prou gran, té una espina en la mandíbula inferior i dents xicotets, aguts i corbats cap arrere. La línia lateral es troba arquejada a la part anterior. El seu color és ocre grisenc o marró al costat esquerre i blanquinós al dret. Posseïx quatre taques fosques en finalitzar el cos.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Bruixa, palaia, lliseria, palà, bruixa de quatre taques, serrandell, peluda de randa.
CATALUNYA: Bruixa, bruixa de quatre taques, gall, llisèria, palaia, palaia bruixa, serrandell, pelaia bruixa.
BALEARS: Palaia bruixa de quatre taques, quepellá, capellà.
MÚRCIA: Pelaya.
ANDALUCÍA: Gallo, peluda, tapaculo, pelaya.
GALÍCIA: Rapante de manchas, gallo, meiga femia, ollón, rapapelo.
ASTÚRIES: Gallo, coreano güellón, gallo de Irlanda, lenguado, xuella, lliseria.
CANTÀBRIA: Ojito, gallo, ojito peluda.
PAÍS BASC: Itxas ollarra, antxeta, marloi, oilar txikia, gallo moteado.
CANÀRIES: Gallo.

TEMPORADA:
De març a abril.

PESCA:
Arrossegament.

DISTRIBUCIÓ: 

Habita en les costes de l'Atlàntic nord-oriental (des de les Illes Britàniques fins el Sàhara occidental). Viu en fons arenosos i fangosos entre els 100 i els 900 metres.

CUINA: 

La palaia bruixa de quatre taques es pot preparar igual que la palaia: torrada, al forn en papillota amb verdures, amb alls, fregit, en caldereta o a la meniéur. És un  peix blanc amb molt poc contingut en greixos. Aporta vitamines B6 i B9, i especialment  fòsfor i potassi.