BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

dijous, 25 d’abril del 2019

EL CARAGOL MORO

EL CARAGOL MORO
(Helix aspera)

El característica més important d'este caragol és la coloració del seu periostrac, terrós daurat interromput per bandes de color terrós. Té 4 o 5 voltes en espiral i una obertura llarga i obliqua, amb el marge blanquinós en els adults. Els exemplars més jovens posseïxen un melic que apareix tancat en els adults. El cap té 4 tentacles, que es poden retraure en l'interior del cap. La boca es troba localitzada baix dels tentacles. Este tipus de caragol por arribar a fer els 8 centímetres de llarg.


(Fotografía de: Naturalis Biodiversity Center/Wikimedia Commons) 

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Caragol moro.
CATALUNYA: Cargol bover, petit gris.
BALEARS: Cargol bover.
MÚRCIA: Burgao, bovet.
ANDALUCÍA: Burgao, burgajo.
GALÍCIA: -
ASTÚRIES: Caracol común de jardín. 
CANTÀBRIA: Caracol garbancero moro, burgajo.
PAÍS BASC: Barraskilo arrunt.
CANÀRIES: Caracol común.

TEMPORADA:
Tot l'any. Granges.

DISTRIBUCIÓ
Esta espècie mora en la Regió Mediterrània, les costes atlàntiques fins les Illes Britàniques i es troba introduit en altres parts d'Europa. Viu en arbustos, boscos molt oberts, camps i zones de dunes.

CUINA
Este mol.lusc és de consum molt habitual a Espanya. Es prepara en salses o afegit a alguns guisats i arrossos, especialment en la paella.
Encara que els caragols terrestres són baixos es nutrients, podem destacar d'ells el seu baix contingut en greixos i la presència de vitamina B3 o niacina i d'alguns minerals com el potassi i el magnesi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Visualitzacions de la pàgina

AGRAÏMENTS A....

- Samuel P. Iglésias (Biòleg marí del Museu Nacional d'Història Natural de Corcanneau, França), per les seues il.lustracions, treball i bibliografia. http://iccanam.mnhn.fr
- El Corte Inglés (Empresa comercial), per les fotografies.
- Persones majors, pescadors i entitats públiques valencianes, per la seua ajuda en el reconeiximent de les espècies.
- Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la seua aportació.

DADES I BIBLIOGRAFIA

- Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de Espanya (Secretaria General de Pesca).
- WWF (Organització Independent de Conservació de la Natura).
- Institut Espanyol d'Oceanografia.
- Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana.
- Guía Visual de las especies demersales de la plataforma continental de Galicia y el Cantábrico (Julio Valeiras, Esther Abad, Eva Velasco, Antonio Punzón, Alberto Serrano i Francisco Velasco).
- Nom popular dels aucells, la fauna marina i les plantes autòctones de les Illes Balears (Pedro Ballester Miguel).
- Els peixos de la Vall del riudaura (Pou, Q., Clavero, M., Zamora).
- Ictioterm (Base de datos terminológicos y de identificación de especies pesqueras de las costas de Andalucía).
- El llenguatge mariner de la Marina (Francesc Xavier Llorca Ibi).
- Nomenclatura Oficial Española de los animales marinos de interés pesquero (Subsecretaria de la Marina Mercante).
- Els crancs de les Balears (Lluc Garcia).
- Termcat (Centre de terminologia).
- Pellagofio (Web canària sobre temes locals).
- Biblioteca Visual Miguel Cervantes.
- Pescados y mariscos (Cocinova).
- Artes de pesca (Web sobre peixos, pesca i altres temes).
- Manual de identificación de las principales especies pesqueras de Canarias (Cabildo de Gran Canaria).
- Opromar (Organización de Productores de Pesca Fresca del Puerto y Ría de Marín).
- Proyeutu Depriendi (Web sobre la parla càntabra).
- Conxemar (Asociación Española de Mayoristas, Importadores, Transformadores y Exportadores de productos de la Pesca y la Acuicultura).
- Agroxerxa (Institut Menorquí d'Estudis).
- Revista l'Espill.
- Atlas de los descartes de la flota de arrastre y enmalle en el caladero nacional Cantábrico-Noroeste (Julio valeiras, Nélida Pérez, Hortensia Araujo, Itxaso Salinas i Jose María Bellido).
- Guía de Pescados y Mariscos de consumo usual en España (E. de Juana i R. de Juana).
- Peces de mar de la Península Ibérica (Jordo Corbera, Ana Sabatés i Antoni Garcia Rubies).
- Wikipedia.
-Catálogo dels peixos que es crien, e peixquen en lo Mar de Valencia (Viuda de Martín Peris). 1802. -Naturalista.mx. -Boletín del Instituto Médico Valenciano. Volumen 9.