EL CARAGOL MORO
(Helix aspera)
El característica més important d'este caragol és la coloració del seu periostrac, terrós daurat interromput per bandes de color terrós. Té 4 o 5 voltes en espiral i una obertura llarga i obliqua, amb el marge blanquinós en els adults. Els exemplars més jovens posseïxen un melic que apareix tancat en els adults. El cap té 4 tentacles, que es poden retraure en l'interior del cap. La boca es troba localitzada baix dels tentacles. Este tipus de caragol por arribar a fer els 8 centímetres de llarg.
NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Caragol moro.CATALUNYA: Cargol bover, petit gris.
BALEARS: Cargol bover.
MÚRCIA: Burgao, bovet.
ANDALUCÍA: Burgao, burgajo.
GALÍCIA: -
ASTÚRIES: Caracol común de jardín.
CANTÀBRIA: Caracol garbancero moro, burgajo.
PAÍS BASC: Barraskilo arrunt.
CANÀRIES: Caracol común.
TEMPORADA:
Tot l'any. Granges.
DISTRIBUCIÓ:
Esta espècie mora en la Regió Mediterrània, les costes atlàntiques fins les Illes Britàniques i es troba introduit en altres parts d'Europa. Viu en arbustos, boscos molt oberts, camps i zones de dunes.
CUINA:
Este mol.lusc és de consum molt habitual a Espanya. Es prepara en salses o afegit a alguns guisats i arrossos, especialment en la paella.
Encara que els caragols terrestres són baixos es nutrients, podem destacar d'ells el seu baix contingut en greixos i la presència de vitamina B3 o niacina i d'alguns minerals com el potassi i el magnesi.
Encara que els caragols terrestres són baixos es nutrients, podem destacar d'ells el seu baix contingut en greixos i la presència de vitamina B3 o niacina i d'alguns minerals com el potassi i el magnesi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada