BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

dissabte, 12 de febrer del 2022

MOIXONS I AGULLES

 



L'AGULLA (Aülla)
(Belone belone)


L'agulla té el cos extremadament allargat i un poc comprimit. Les mandíbules superior i inferior, molt fortes, fan quasi el doble que el cap, i la inferior és més llarga. Les aletes dorsals i anal es troben situades al final del cos. No té escates. Els costats estàn recorreguts per una línia lateral molt baixeta. La coloració és blava o verda oliva, amb laterals platejats i ventre groguenc. El tallatge màxim por arribar als 70 cm.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Agulla, aguja, agullat, aülla, agullot.
CATALUNYA: Agulla, agulla prima, passamà, agúa.
BALEARS: Agulla, agüia, guya, guye.
MÚRCIA: Agujica, agujeta, aguja, agulla, aülla.
ANDALUCÍA: Agujeta, aguja, agujón, algarín, abujeta.
GALÍCIA: Agulla, alpabarda, cosito, chandarme, chepa, chasco, saltón, ajulla.
ASTÚRIES: Chínfanu, agulla, corsito, gruya, alpabarda, pínfano, saltón.
CANTÀBRIA: Aguja, alpabarda, corsito, saltón.
PAÍS BASC: Akula, orratz.
CANÀRIES: Aguja.

TEMPORADA:
De juny a setembre.

PESCA:
Cèrcol, palangre i curricà.

DISTRIBUCIÓ
Este peix es distribuïx per l'Atlàntic nord-oriental, des de la Península Ibèrica fins les Canàries, i a la Mediterrània. Són peixos pelàxics que viuen a prop de la superfície de la mar. A l'estiu es localitzen més a prop de la costa. Hi ha dos subespècies a les nostres costes: Belone belone belone (només a l'Atlàntic) i Belone belone gracilis (tant a ll'Atlàntic como a la Mediterrània).

CUINA
És un peix blau que encara que és comestible, no és una espècie de pesca usual. La seua carn és seca, de mitjana qualitat, però el color blavós del seu esquelet provoca un cert rebuig en el consumidor. Es prepara torrada, fregida, en saladura o en escabetx.


EL MOIXONET
(Atherina boyeri)


És un peix de dimensions menudes amb les prolongacions òssies de la mandíbula inferior dentades. Posseïx dos aletes dorsals quasi de la mateixa grandària. Té el cos molt prim, frem, i amb els ulls relativament grans. El color és verdós pel dors, amb escates vorejades de negre, costats amb una banda longitudinal platejada molt característica i el ventre de color blanc. Arriba a fer els 18 cm com a  màxim.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Moixó, moixonet, moixoniu, xanguet, xanquet, xeclet, platero, rei.
CATALUNYA: Joell, peix sense sang, xanguet.
BALEARS: Moixó, cabeçuda, serclet, xuclet, muixó.
MÚRCIA: Pejerrey. Chirrete (als juvenils).
ANDALUCÍA: Pejerrey, pez plata.
GALÍCIA: Piarda do mediterranea, pión do mediterraneo, piobardo, pialla, piolla.
ASTÚRIES: Corcón, sula, xugla, mirloto, aguacioso.
CANTÀBRIA: Sula, pión, chiflete, pez sin sangre.
PAÍS BASC: Abitxoi txiki, abixón, abichón.
CANÀRIES: Guelde, guerde.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Cércol.

DISTRIBUCIÓ
Viu preferentment en aigües salobres però es pot trobar tant en llacunes costaneres com en rius. Es troba al litoral mediterrani, la Mar Negra i la Mar Càspia. A l'Atlàntic es troba en aigües costaneres des de Portugal fins Mauritània.

CUINA
És un peix blau amb una carn blanquinosa i molt poc apreciada. Es sol consumir fregit. D'este peix es menester destacar la cantitat de calci que conté.


EL XUCLET
(Atherina hepsetus)


Este peix té la part superior de la mandíbula prou més llarga que la inferior, la qual presenta unes llargues prolongacions òssies que arriben fins a la zna frontal ocular, característica que ho diferència del xuclet atlàntic (Atherina presbyter). La coloració és grisenca en el dors; els flancs amb ampla banda platejada i sense punteig negre, i el ventre blanc. Pot arribar a fer els 20 cm de llarg, encara que són més probables de trobar de 15 cm, més o menys.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Xuclet, jeclet, moixonet, xanclet, chucleto.
CATALUNYA: Joell de set espines, joell, peix sense sang, cabot, xanguet, xauclet.
BALEARS: Serclet, xuclet, moixó, sardinyola.
MÚRCIA: Pejerrey, chucleto. Chirrete (als juvenils).
ANDALUCÍA: Pejerrey, pez plata, pez rey, pejerreye, ruame.
GALÍCIA: Piarda rei, pión.
ASTÚRIES: Corcón, sula, xugla, mirloto, aguacioso.
CANTÀBRIA: Sula, pión, chiflete, pez sin sangre.
PAÍS BASC: -
CANÀRIES: Guelde, guerde, ruama.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Cércol.

DISTRIBUCIÓ: 
Viu a l'oceà Atlàntic des de les costes espanyoles fins el Marroc, incloses Madeira i les Illes Canàries. Tambépodem trobar-lo a la Mediterrània occidental, l'Adriàtic i la Mar Negra.

CUINA: 
És un peix blau amb una carn blanquinosa i molt poc apreciada. Es sol consumir fregit. D'este peix destaca la quantitat de calci que conté.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Visualitzacions de la pàgina

AGRAÏMENTS A....

- Samuel P. Iglésias (Biòleg marí del Museu Nacional d'Història Natural de Corcanneau, França), per les seues il.lustracions, treball i bibliografia. http://iccanam.mnhn.fr
- El Corte Inglés (Empresa comercial), per les fotografies.
- Persones majors, pescadors i entitats públiques valencianes, per la seua ajuda en el reconeiximent de les espècies.
- Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la seua aportació.

DADES I BIBLIOGRAFIA

- Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de Espanya (Secretaria General de Pesca).
- WWF (Organització Independent de Conservació de la Natura).
- Institut Espanyol d'Oceanografia.
- Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana.
- Guía Visual de las especies demersales de la plataforma continental de Galicia y el Cantábrico (Julio Valeiras, Esther Abad, Eva Velasco, Antonio Punzón, Alberto Serrano i Francisco Velasco).
- Nom popular dels aucells, la fauna marina i les plantes autòctones de les Illes Balears (Pedro Ballester Miguel).
- Els peixos de la Vall del riudaura (Pou, Q., Clavero, M., Zamora).
- Ictioterm (Base de datos terminológicos y de identificación de especies pesqueras de las costas de Andalucía).
- El llenguatge mariner de la Marina (Francesc Xavier Llorca Ibi).
- Nomenclatura Oficial Española de los animales marinos de interés pesquero (Subsecretaria de la Marina Mercante).
- Els crancs de les Balears (Lluc Garcia).
- Termcat (Centre de terminologia).
- Pellagofio (Web canària sobre temes locals).
- Biblioteca Visual Miguel Cervantes.
- Pescados y mariscos (Cocinova).
- Artes de pesca (Web sobre peixos, pesca i altres temes).
- Manual de identificación de las principales especies pesqueras de Canarias (Cabildo de Gran Canaria).
- Opromar (Organización de Productores de Pesca Fresca del Puerto y Ría de Marín).
- Proyeutu Depriendi (Web sobre la parla càntabra).
- Conxemar (Asociación Española de Mayoristas, Importadores, Transformadores y Exportadores de productos de la Pesca y la Acuicultura).
- Agroxerxa (Institut Menorquí d'Estudis).
- Revista l'Espill.
- Atlas de los descartes de la flota de arrastre y enmalle en el caladero nacional Cantábrico-Noroeste (Julio valeiras, Nélida Pérez, Hortensia Araujo, Itxaso Salinas i Jose María Bellido).
- Guía de Pescados y Mariscos de consumo usual en España (E. de Juana i R. de Juana).
- Peces de mar de la Península Ibérica (Jordo Corbera, Ana Sabatés i Antoni Garcia Rubies).
- Wikipedia.
-Catálogo dels peixos que es crien, e peixquen en lo Mar de Valencia (Viuda de Martín Peris). 1802. -Naturalista.mx. -Boletín del Instituto Médico Valenciano. Volumen 9.