EL PETXINOT DE SANG
(Callista chione)
És un mol.lusc molt fàcil de distingir pel seu gran tamany. La seua petxina és ovalada i globosa, i la seua superficie llisa, lluenta i de coloració marró. Té un peu musculós de color roig intens el qual li funciona com òrgan excavador. El seu tamany oscila entre els 50 i els 80 mm.
COMUNITAT VALENCIANA: Petxinot de sang, piudegos, almejón, petxinot.
CATALUNYA: Lluenta, petxina lluent, petxinot de sang.
BALEARS: Copinya de sang, escopinya de sang.
MÚRCIA: Concha fina.
ANDALUCÍA: Concha fina, almeja, cebollera, pedrusco, malagueña.
GALÍCIA: Ameixón, ameixa macha, arola macha, carallote de rei, ripa maseiras.
ASTÚRIES: Ameixón, almejón de sangre.
CANTÀBRIA: Almejón.
PAÍS BASC: Txirla arre gorriska.
CANÀRIES: Concha fina.
TEMPORADA:
Tot l'any.
PESCA:
Rastrell.
DISTRIBUCIÓ:
La seua distribució es troba entre les Illes Britàniques i la Mar Mediterrània. Habita en fons marins arenosos o amb xicotets cudols, fins 100 metres de profunditat.
CUINA:
La seua carn és blanquinosa i ferma, de sabor agradable. Es pot menjar cru, al vapor o acompanyant a plats de peix. Els elements principals d'esta petxina són l'aigua i les proteïnes, amb gran contingut en purines. Aporta, també, quantitats importants de vitamines del grup B, iode, ferro, seleni, zinc i calci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada