BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

dijous, 14 de febrer del 2019

EL PETXINOT DE SANG

EL PETXINOT DE SANG
(Callista chione)

És un mol.lusc molt fàcil de distingir pel seu gran tamany. La seua petxina és ovalada i globosa, i la seua superficie llisa, lluenta i de coloració marró. Té un peu musculós de color roig intens el qual li funciona com òrgan excavador. El seu tamany oscila entre els 50 i els 80 mm.


NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Petxinot de sang, piudegos, almejón, petxinot.
CATALUNYA: Lluenta, petxina lluent, petxinot de sang.
BALEARS: Copinya de sang, escopinya de sang.
MÚRCIA: Concha fina.
ANDALUCÍA: Concha fina, almeja, cebollera, pedrusco, malagueña.
GALÍCIA: Ameixón, ameixa macha, arola macha, carallote de rei, ripa maseiras.
ASTÚRIES: Ameixón, almejón de sangre.
CANTÀBRIA: Almejón.
PAÍS BASC: Txirla arre gorriska.
CANÀRIES: Concha fina.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Rastrell.

DISTRIBUCIÓ
La seua distribució es troba entre les Illes Britàniques i la Mar Mediterrània. Habita en fons marins arenosos o amb xicotets cudols, fins 100 metres de profunditat.


CUINA
La seua carn és blanquinosa i ferma, de sabor agradable. Es pot menjar cru, al vapor o acompanyant a plats de peix. Els elements principals d'esta petxina són l'aigua i les proteïnes, amb gran contingut en purines. Aporta, també, quantitats importants de vitamines del grup B, iode, ferro, seleni, zinc i calci.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Visualitzacions de la pàgina

AGRAÏMENTS A....

- Samuel P. Iglésias (Biòleg marí del Museu Nacional d'Història Natural de Corcanneau, França), per les seues il.lustracions, treball i bibliografia. http://iccanam.mnhn.fr
- El Corte Inglés (Empresa comercial), per les fotografies.
- Persones majors, pescadors i entitats públiques valencianes, per la seua ajuda en el reconeiximent de les espècies.
- Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la seua aportació.

DADES I BIBLIOGRAFIA

- Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de Espanya (Secretaria General de Pesca).
- WWF (Organització Independent de Conservació de la Natura).
- Institut Espanyol d'Oceanografia.
- Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana.
- Guía Visual de las especies demersales de la plataforma continental de Galicia y el Cantábrico (Julio Valeiras, Esther Abad, Eva Velasco, Antonio Punzón, Alberto Serrano i Francisco Velasco).
- Nom popular dels aucells, la fauna marina i les plantes autòctones de les Illes Balears (Pedro Ballester Miguel).
- Els peixos de la Vall del riudaura (Pou, Q., Clavero, M., Zamora).
- Ictioterm (Base de datos terminológicos y de identificación de especies pesqueras de las costas de Andalucía).
- El llenguatge mariner de la Marina (Francesc Xavier Llorca Ibi).
- Nomenclatura Oficial Española de los animales marinos de interés pesquero (Subsecretaria de la Marina Mercante).
- Els crancs de les Balears (Lluc Garcia).
- Termcat (Centre de terminologia).
- Pellagofio (Web canària sobre temes locals).
- Biblioteca Visual Miguel Cervantes.
- Pescados y mariscos (Cocinova).
- Artes de pesca (Web sobre peixos, pesca i altres temes).
- Manual de identificación de las principales especies pesqueras de Canarias (Cabildo de Gran Canaria).
- Opromar (Organización de Productores de Pesca Fresca del Puerto y Ría de Marín).
- Proyeutu Depriendi (Web sobre la parla càntabra).
- Conxemar (Asociación Española de Mayoristas, Importadores, Transformadores y Exportadores de productos de la Pesca y la Acuicultura).
- Agroxerxa (Institut Menorquí d'Estudis).
- Revista l'Espill.
- Atlas de los descartes de la flota de arrastre y enmalle en el caladero nacional Cantábrico-Noroeste (Julio valeiras, Nélida Pérez, Hortensia Araujo, Itxaso Salinas i Jose María Bellido).
- Guía de Pescados y Mariscos de consumo usual en España (E. de Juana i R. de Juana).
- Peces de mar de la Península Ibérica (Jordo Corbera, Ana Sabatés i Antoni Garcia Rubies).
- Wikipedia.
-Catálogo dels peixos que es crien, e peixquen en lo Mar de Valencia (Viuda de Martín Peris). 1802. -Naturalista.mx. -Boletín del Instituto Médico Valenciano. Volumen 9.