BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

diumenge, 13 de gener del 2019

LA LLAGOSTA EUROPEA

LA LLAGOSTA EUROPEA
(Palinurus elephas)

Té la closca pels dos costats quasi paral.lels. El rostre està situat entre dos fortes espines supraorbitales en forma de V. Les antenes són fortes i més llargues que el cos. La coloració és marró rogenca, amb un parell de taques grogues grans en els segments abdominals. Els individus més jóvens tenen una taca roja en la part superior del coll. Esta llangosta pot fer els 60 cm de longitud encara que en la Mediterrània rares vegades supera els 50 cm.

Dreta: llagosta de roca. Esquerra: llagosta d'arena.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Llangosta, llagosta, langosta europea.
CATALUNYA: Llagosta europea, llagosta comuna, llagosta vermella, llagosta.
BALEARS: Llagosta, llagosta d'alguer.
MÚRCIA: Langosta.
ANDALUCÍA: Langosta, langosta de piedra, langosta roja, langsta colorada.
GALÍCIA: Lagosta común, lagosta europea, lagosta vermella.
ASTÚRIES: Llangosta, langosta.
CANTÀBRIA: Langosta.
PAÍS BASC: Otarrain arrunta.
CANÀRIES: Langosta común, langosta de antenas.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Enmalle i nases.

DISTRIBUCIÓ
Es troba a l'Atlàntic, des de Noruega fins el Marroc, i més comú a la Mar Mediterrània, excepte en la zona oriental.

CUINA
Este crustaci es famós pel seu sabor suau i aromàtic i s'utilitza tant per a guissats, mariscades o calderetes com també per a fer-la bullida, gratinada o a la planxa. Té un gran valor comercial. Entre els nutrients que aporta la llagosta destaquen les vitamines B3, A, B9 y B12. És, a més, un aliment ric en zinc i iode.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Visualitzacions de la pàgina

AGRAÏMENTS A....

- Samuel P. Iglésias (Biòleg marí del Museu Nacional d'Història Natural de Corcanneau, França), per les seues il.lustracions, treball i bibliografia. http://iccanam.mnhn.fr
- El Corte Inglés (Empresa comercial), per les fotografies.
- Persones majors, pescadors i entitats públiques valencianes, per la seua ajuda en el reconeiximent de les espècies.
- Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la seua aportació.

DADES I BIBLIOGRAFIA

- Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de Espanya (Secretaria General de Pesca).
- WWF (Organització Independent de Conservació de la Natura).
- Institut Espanyol d'Oceanografia.
- Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana.
- Guía Visual de las especies demersales de la plataforma continental de Galicia y el Cantábrico (Julio Valeiras, Esther Abad, Eva Velasco, Antonio Punzón, Alberto Serrano i Francisco Velasco).
- Nom popular dels aucells, la fauna marina i les plantes autòctones de les Illes Balears (Pedro Ballester Miguel).
- Els peixos de la Vall del riudaura (Pou, Q., Clavero, M., Zamora).
- Ictioterm (Base de datos terminológicos y de identificación de especies pesqueras de las costas de Andalucía).
- El llenguatge mariner de la Marina (Francesc Xavier Llorca Ibi).
- Nomenclatura Oficial Española de los animales marinos de interés pesquero (Subsecretaria de la Marina Mercante).
- Els crancs de les Balears (Lluc Garcia).
- Termcat (Centre de terminologia).
- Pellagofio (Web canària sobre temes locals).
- Biblioteca Visual Miguel Cervantes.
- Pescados y mariscos (Cocinova).
- Artes de pesca (Web sobre peixos, pesca i altres temes).
- Manual de identificación de las principales especies pesqueras de Canarias (Cabildo de Gran Canaria).
- Opromar (Organización de Productores de Pesca Fresca del Puerto y Ría de Marín).
- Proyeutu Depriendi (Web sobre la parla càntabra).
- Conxemar (Asociación Española de Mayoristas, Importadores, Transformadores y Exportadores de productos de la Pesca y la Acuicultura).
- Agroxerxa (Institut Menorquí d'Estudis).
- Revista l'Espill.
- Atlas de los descartes de la flota de arrastre y enmalle en el caladero nacional Cantábrico-Noroeste (Julio valeiras, Nélida Pérez, Hortensia Araujo, Itxaso Salinas i Jose María Bellido).
- Guía de Pescados y Mariscos de consumo usual en España (E. de Juana i R. de Juana).
- Peces de mar de la Península Ibérica (Jordo Corbera, Ana Sabatés i Antoni Garcia Rubies).
- Wikipedia.
-Catálogo dels peixos que es crien, e peixquen en lo Mar de Valencia (Viuda de Martín Peris). 1802. -Naturalista.mx. -Boletín del Instituto Médico Valenciano. Volumen 9.