LA LLAGOSTA EUROPEA
(Palinurus elephas)
Té la closca pels dos costats quasi paral.lels. El rostre està situat entre dos fortes espines supraorbitales en forma de V. Les antenes són fortes i més llargues que el cos. La coloració és marró rogenca, amb un parell de taques grogues grans en els segments abdominals. Els individus més jóvens tenen una taca roja en la part superior del coll. Esta llangosta pot fer els 60 cm de longitud encara que en la Mediterrània rares vegades supera els 50 cm.
NOMS:Dreta: llagosta de roca. Esquerra: llagosta d'arena. |
COMUNITAT VALENCIANA: Llangosta, llagosta, langosta europea.
CATALUNYA: Llagosta europea, llagosta comuna, llagosta vermella, llagosta.
BALEARS: Llagosta, llagosta d'alguer.
MÚRCIA: Langosta.
ANDALUCÍA: Langosta, langosta de piedra, langosta roja, langsta colorada.
GALÍCIA: Lagosta común, lagosta europea, lagosta vermella.
ASTÚRIES: Llangosta, langosta.
CANTÀBRIA: Langosta.
PAÍS BASC: Otarrain arrunta.
CANÀRIES: Langosta común, langosta de antenas.
TEMPORADA:
Tot l'any.
PESCA:
Enmalle i nases.
DISTRIBUCIÓ:
Es troba a l'Atlàntic, des de Noruega fins el Marroc, i més comú a la Mar Mediterrània, excepte en la zona oriental.
Este crustaci es famós pel seu sabor suau i aromàtic i s'utilitza tant per a guissats, mariscades o calderetes com també per a fer-la bullida, gratinada o a la planxa. Té un gran valor comercial. Entre els nutrients que aporta la llagosta destaquen les vitamines B3, A, B9 y B12. És, a més, un aliment ric en zinc i iode.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada