EL LOMÀNTOL EUROPEU
(Homarus gammarus)
Este decàpode escàs posseïx cinc parells de potes, el primer d'ell acaba en dues pinces grans que utilitzen per a tallar. Els quatre parells de potes restants estan situats en el tòrax i, encara que prou xicotetes en relació amb el seu cos, li ajuden per a desplaçar-se pel fons marí. Té dues antenes llargues i quatre curtes. El tallatge màxim que fa és de 65 cm.
La coloració és negra blavosa amb taques clares que el fan distingir de la varietat americana.
NOMS:La coloració és negra blavosa amb taques clares que el fan distingir de la varietat americana.
COMUNITAT VALENCIANA: Llamàntol europeu, sastre, gramàntol, gramanto, llomalto, gramàntul, lomàntol.
CATALUNYA: Lllamanto, llamàntol europeu, llongant, llangant, llobregant.
BALEARS: Grimald, grimaldo, llomàntol.
MÚRCIA: Bogavante, sastre.
ANDALUCÍA: Bogavante, sastre.
GALÍCIA: Lumbrigante, lubrigante, lubricante.
ASTÚRIES: Bugre, llocántaru, llubricante, lumbrigante.
CANTÀBRIA: Ollocántaro, abacanto, abrecanto, abacantu, bocante.
PAÍS BASC: Abakanto, abakanda, misera.
CANÀRIES: Bogavante europeo.
TEMPORADA:
Tot l'any.
PESCA:
Enmalle i nases.
DISTRIBUCIÓ:
Habita l'este de l'Oceà Atlàntic, des de les Illes Lofoten, al nord de Noruega, fins les Açores i el Marroc. També es troba en alguns punts de la Mar Mediterrania i al nord-oest de la Mar Negra. Viuen en fons rocosos, d'arena o fang des de la costa fins una profunditat de 150 metres.
CUINA: 
La seua carn és blanca, consistent i molt saborosa, i en el tòrax tenen una part cremosas nomenada coral. Es fa a la planxa, bullit, en caldereta, en arrossos i fins i tot al forn. És important la quantitat de potassi i calci que aporta, a més de vitamines A, B y E.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada