BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

diumenge, 13 de febrer del 2022

MOLLS



EL MOLL DE FANG
(Mullus barbatus)


El moll de fang aplega a una longitud màxima de 30 cm, però pel comú fa entre 10 i 20 cm. El seu cap és robust en relació amb la resta del cos i té dos barbillons baix de la mandíbula. A diferència del moll de roca o d'alguer, éste no té ratlles  al cos o a les aletes i la línia del cap és recta i no convexa. El seu color és rosaci, més o menys uniforme, i tampoc té taques en les aletes.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Moll de fang, salmonete de fango, roger de fang.
CATALUNYA: Moll cranquer, moll blanc, roger de fang, regeret, gaboc.
BALEARS: Roger de fang, moll de fang, jueu.
MÚRCIA: Salmonete de fango, salmonete barbado, salmonete de mala casta.
ANDALUCÍA: Salmonete de fango, bigüelo, salmonete, igüelo, salmonete fanguero.
GALÍCIA: Salmonete de lama, barbo, salmonete mijareo.
ASTÚRIES: Salmonete de lama, saramollete, barbo, mijareo.
CANTÀBRIA: Barbo, salmonete.
PAÍS BASC: Lohitako barbarin, barborina.
CANÀRIES: Salmonete.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Tresmall, enmalle y arrossegament.

DISTRIBUCIÓ
Es distribuïx per tota la Mediterrània i l'est de l'Atlàntic.

CUINA
Es un peix prou apreciat en la cuina i usat en diversos plats. Es fa fregit, torrat, en papillot i al forn, si són grans. Des del punt de vista nutricional és un peix blanc o semigras. Entre les vitamines que posseïx sobreixen les del grup B i entre els minerals destaca l'alt coningut en iode.


EL MOLL DE ROCA
(Mullus surmuletus)


Té un cos allargat i una miqueta comprimit amb un perfil convex. Les seues escates són grans. Posseix un mentó amb dos barbillons llargs, mòbils i articulats en la seua base. Te dues aletes dorsals  curtes i ben separades, la primera d'elles espinosa. Este peix té un tallatge de fins a 40 cm, però és més comú  vore'l de 10 a 25 cm. La seua coloració és generament vermellosa amb tres bandes grogues longitudinals. La primera aleta dorsal duu bandes grogues i marronoses.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Moll de roca, moll borratxo, moll de pedra, salmonete de roca, moll d'alguer, roger de roca.
CATALUNYA: Moll de roca, moll borratxo, mollr roquer, roger de roca, moll cranquer.
BALEARS: Roger de roca, roger.
MÚRCIA: Salmonete de roca, salmonete rayado, salmonete de buena casta.
ANDALUCÍA: Salmonete de roca, salmonete de piedra, salmonete de argué.
GALÍCIA: Salmonete de rocha, salmonete da pedra, barbo.
ASTÚRIES: Salmonete de roca, saramollete, barbo, barbu, roxu, saramollete de ronchel.
CANTÀBRIA: Salmonete de roca, barbo.
PAÍS BASC: Barbarina, haitzetako barbarin.
CANÀRIES: Salmonete.

TEMPORADA:
De maig a agost.

PESCA:
Tresmall y arrossegament.

DISTRIBUCIÓ
Esta espècie es troba per tota la Mediterrània, incloent la mar Negra. A més es pot trobat a l'Atlàntic Oriental, des de la Mar del Nord fins al Senegal.

CUINA
Des de el punt de vista nutricional és un peix blanc molt valorat en la cuina per la seua qualitat. Es comercialitza fresc i es por cuinar formant part de plats senzills, fregits amb farina, a la planxa, en  papillot i al forn.
En quant als seus valors nutricionals destaquen les vitamines del grup B i la presència de fòsfor, potassi (el que més), magnesi i iode.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Visualitzacions de la pàgina

AGRAÏMENTS A....

- Samuel P. Iglésias (Biòleg marí del Museu Nacional d'Història Natural de Corcanneau, França), per les seues il.lustracions, treball i bibliografia. http://iccanam.mnhn.fr
- El Corte Inglés (Empresa comercial), per les fotografies.
- Persones majors, pescadors i entitats públiques valencianes, per la seua ajuda en el reconeiximent de les espècies.
- Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la seua aportació.

DADES I BIBLIOGRAFIA

- Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de Espanya (Secretaria General de Pesca).
- WWF (Organització Independent de Conservació de la Natura).
- Institut Espanyol d'Oceanografia.
- Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana.
- Guía Visual de las especies demersales de la plataforma continental de Galicia y el Cantábrico (Julio Valeiras, Esther Abad, Eva Velasco, Antonio Punzón, Alberto Serrano i Francisco Velasco).
- Nom popular dels aucells, la fauna marina i les plantes autòctones de les Illes Balears (Pedro Ballester Miguel).
- Els peixos de la Vall del riudaura (Pou, Q., Clavero, M., Zamora).
- Ictioterm (Base de datos terminológicos y de identificación de especies pesqueras de las costas de Andalucía).
- El llenguatge mariner de la Marina (Francesc Xavier Llorca Ibi).
- Nomenclatura Oficial Española de los animales marinos de interés pesquero (Subsecretaria de la Marina Mercante).
- Els crancs de les Balears (Lluc Garcia).
- Termcat (Centre de terminologia).
- Pellagofio (Web canària sobre temes locals).
- Biblioteca Visual Miguel Cervantes.
- Pescados y mariscos (Cocinova).
- Artes de pesca (Web sobre peixos, pesca i altres temes).
- Manual de identificación de las principales especies pesqueras de Canarias (Cabildo de Gran Canaria).
- Opromar (Organización de Productores de Pesca Fresca del Puerto y Ría de Marín).
- Proyeutu Depriendi (Web sobre la parla càntabra).
- Conxemar (Asociación Española de Mayoristas, Importadores, Transformadores y Exportadores de productos de la Pesca y la Acuicultura).
- Agroxerxa (Institut Menorquí d'Estudis).
- Revista l'Espill.
- Atlas de los descartes de la flota de arrastre y enmalle en el caladero nacional Cantábrico-Noroeste (Julio valeiras, Nélida Pérez, Hortensia Araujo, Itxaso Salinas i Jose María Bellido).
- Guía de Pescados y Mariscos de consumo usual en España (E. de Juana i R. de Juana).
- Peces de mar de la Península Ibérica (Jordo Corbera, Ana Sabatés i Antoni Garcia Rubies).
- Wikipedia.
-Catálogo dels peixos que es crien, e peixquen en lo Mar de Valencia (Viuda de Martín Peris). 1802. -Naturalista.mx. -Boletín del Instituto Médico Valenciano. Volumen 9.