BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

diumenge, 13 de febrer del 2022

MOLLS



EL MOLL DE FANG
(Mullus barbatus)


El moll de fang aplega a una longitud màxima de 30 cm, però pel comú fa entre 10 i 20 cm. El seu cap és robust en relació amb la resta del cos i té dos barbillons baix de la mandíbula. A diferència del moll de roca o d'alguer, éste no té ratlles  al cos o a les aletes i la línia del cap és recta i no convexa. El seu color és rosaci, més o menys uniforme, i tampoc té taques en les aletes.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Moll de fang, salmonete de fango, roger de fang.
CATALUNYA: Moll cranquer, moll blanc, roger de fang, regeret, gaboc.
BALEARS: Roger de fang, moll de fang, jueu.
MÚRCIA: Salmonete de fango, salmonete barbado, salmonete de mala casta.
ANDALUCÍA: Salmonete de fango, bigüelo, salmonete, igüelo, salmonete fanguero.
GALÍCIA: Salmonete de lama, barbo, salmonete mijareo.
ASTÚRIES: Salmonete de lama, saramollete, barbo, mijareo.
CANTÀBRIA: Barbo, salmonete.
PAÍS BASC: Lohitako barbarin, barborina.
CANÀRIES: Salmonete.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Tresmall, enmalle y arrossegament.

DISTRIBUCIÓ: 
Es distribuïx per tota la Mediterrània i l'est de l'Atlàntic.

CUINA: 
Es un peix prou apreciat en la cuina i usat en diversos plats. Es fa fregit, torrat, en papillot i al forn, si són grans. Des del punt de vista nutricional és un peix blanc o semigras. Entre les vitamines que posseïx sobreixen les del grup B i entre els minerals destaca l'alt coningut en iode.


EL MOLL DE ROCA
(Mullus surmuletus)


Té un cos allargat i una miqueta comprimit amb un perfil convex. Les seues escates són grans. Posseix un mentó amb dos barbillons llargs, mòbils i articulats en la seua base. Te dues aletes dorsals  curtes i ben separades, la primera d'elles espinosa. Este peix té un tallatge de fins a 40 cm, però és més comú  vore'l de 10 a 25 cm. La seua coloració és generament vermellosa amb tres bandes grogues longitudinals. La primera aleta dorsal duu bandes grogues i marronoses.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Moll de roca, moll borratxo, moll de pedra, salmonete de roca, moll d'alguer, roger de roca.
CATALUNYA: Moll de roca, moll borratxo, mollr roquer, roger de roca, moll cranquer.
BALEARS: Roger de roca, roger.
MÚRCIA: Salmonete de roca, salmonete rayado, salmonete de buena casta.
ANDALUCÍA: Salmonete de roca, salmonete de piedra, salmonete de argué.
GALÍCIA: Salmonete de rocha, salmonete da pedra, barbo.
ASTÚRIES: Salmonete de roca, saramollete, barbo, barbu, roxu, saramollete de ronchel.
CANTÀBRIA: Salmonete de roca, barbo.
PAÍS BASC: Barbarina, haitzetako barbarin.
CANÀRIES: Salmonete.

TEMPORADA:
De maig a agost.

PESCA:
Tresmall y arrossegament.

DISTRIBUCIÓ: 
Esta espècie es troba per tota la Mediterrània, incloent la mar Negra. A més es pot trobat a l'Atlàntic Oriental, des de la Mar del Nord fins al Senegal.

CUINA: 
Des de el punt de vista nutricional és un peix blanc molt valorat en la cuina per la seua qualitat. Es comercialitza fresc i es por cuinar formant part de plats senzills, fregits amb farina, a la planxa, en  papillot i al forn.
En quant als seus valors nutricionals destaquen les vitamines del grup B i la presència de fòsfor, potassi (el que més), magnesi i iode.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Visualitzacions de la pàgina

AGRAÏMENTS A....

- Samuel P. Iglésias (Biòleg marí del Museu Nacional d'Història Natural de Corcanneau, França), per les seues il.lustracions, treball i bibliografia. http://iccanam.mnhn.fr
- El Corte Inglés (Empresa comercial), per les fotografies.
- Persones majors, pescadors i entitats públiques valencianes, per la seua ajuda en el reconeiximent de les espècies.
- Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la seua aportació.

DADES I BIBLIOGRAFIA

- Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de Espanya (Secretaria General de Pesca).
- WWF (Organització Independent de Conservació de la Natura).
- Institut Espanyol d'Oceanografia.
- Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana.
- Guía Visual de las especies demersales de la plataforma continental de Galicia y el Cantábrico (Julio Valeiras, Esther Abad, Eva Velasco, Antonio Punzón, Alberto Serrano i Francisco Velasco).
- Nom popular dels aucells, la fauna marina i les plantes autòctones de les Illes Balears (Pedro Ballester Miguel).
- Els peixos de la Vall del riudaura (Pou, Q., Clavero, M., Zamora).
- Ictioterm (Base de datos terminológicos y de identificación de especies pesqueras de las costas de Andalucía).
- El llenguatge mariner de la Marina (Francesc Xavier Llorca Ibi).
- Nomenclatura Oficial Española de los animales marinos de interés pesquero (Subsecretaria de la Marina Mercante).
- Els crancs de les Balears (Lluc Garcia).
- Termcat (Centre de terminologia).
- Pellagofio (Web canària sobre temes locals).
- Biblioteca Visual Miguel Cervantes.
- Pescados y mariscos (Cocinova).
- Artes de pesca (Web sobre peixos, pesca i altres temes).
- Manual de identificación de las principales especies pesqueras de Canarias (Cabildo de Gran Canaria).
- Opromar (Organización de Productores de Pesca Fresca del Puerto y Ría de Marín).
- Proyeutu Depriendi (Web sobre la parla càntabra).
- Conxemar (Asociación Española de Mayoristas, Importadores, Transformadores y Exportadores de productos de la Pesca y la Acuicultura).
- Agroxerxa (Institut Menorquí d'Estudis).
- Revista l'Espill.
- Atlas de los descartes de la flota de arrastre y enmalle en el caladero nacional Cantábrico-Noroeste (Julio valeiras, Nélida Pérez, Hortensia Araujo, Itxaso Salinas i Jose María Bellido).
- Guía de Pescados y Mariscos de consumo usual en España (E. de Juana i R. de Juana).
- Peces de mar de la Península Ibérica (Jordo Corbera, Ana Sabatés i Antoni Garcia Rubies).
- Wikipedia.
-Catálogo dels peixos que es crien, e peixquen en lo Mar de Valencia (Viuda de Martín Peris). 1802. -Naturalista.mx. -Boletín del Instituto Médico Valenciano. Volumen 9.