FURES, PIXOTES I LLUÇOS

LA FURA

(Phycis blennoides)

El cos de la fura és molt allargat, més ample en la mitat anterior i disminuïx de grossor cap a la cua. El seu color oscil.la des del castany al gris rogenc en el dors i més pàl.lid en el ventre. La mucosa bucal és blavosa. Té dos aletes dorsal i unes pectoral molt allargades, arribant al començament de l'aleta anal. No té espines en cap de les seues aletes. La longitud màxima que pot aconseguir és de 110 cm, però el més normal és que no supere els 45. Té una taca fosca en l'aleta dorsal.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Fura, mòllera de fang, mòllera pigada, furonet de fang, fura de arrastre.
CATALUNYA: Mòllera de roca, mòllera pigada, molla de bou, bròtola pigada, bròtola, fura, mamona, lluç barbut.
BALEARS: Mòllera roquera, mollasa, molleta de fang, mollereta, mullosa, urollana, peix de fonera.
MÚRCIA: Brótola, brótola de fango, fura, fura pigada, móllera pigada.
ANDALUCÍA: Brótola, brótola de fango, brótola blanca, brótola de canto, molla, escolar, faneca.
GALÍCIA: Bertorella de rocha, barbada de altura, brótola de fango, bertorella, bertán.
ASTÚRIES: Barbada, locha.
CANTÀBRIA: Locha, barbada, abadejo, prótolo, mollareta.
PAÍS BASC: Lohitako lotxa, lotza baltza, mastrana, matrana, arrokatako lotza.
CANÀRIES: Brota, agriote, abriote, brotia, briota.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Arrossegament i palangre de fons.

DISTRIBUCIÓ: 

Es distribuïx per la Mediterrània occidental, Mar Jònica i la costa est de l'Oceà Atlàntic, des de la Península del Cap Verd fins el nord de Noruega. Se la pot trobar a profunditats de entre 100 i 450 metres, en fons d'arena o fang però sense pedres.

CUINA: 

És un peix blanc molt cobejat i saborós, amb una carn semblant a la del lluç encara que resulta poc consistent. Sencera es prepara guisada; trossejada, en filets i a rodanxes fregida. És un peix amb altes dosis de proteïnes i àcid oleic.

EL LLUÇ

(Merluccius merluccius)

El seu cos és esvelt, allargat i una miqueta comprimit. Presenta escates xicotetes i cicloides. El cap té unes fosses òssies  entre els ulls, que són grans. La mandíbula inferior és més prominent que la superior i no té barba. Arriba a un pes màxim de fins 15 quilos però solen pesar molt menys. La seua gràndaria va des dels 80 fins als 130 cm. Els exemplars de l'Atlàntic són més grossos que els de la Mediterrània. La coloració és grisenca terrosa o blava metàl.lica al dors, argentada als flancs i el ventre blanc brillant.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Lluç, lluç europeu, merluza. Llucet, llusset (als juvenils).
CATALUNYA: Lluç, lluç europeu. Llucet (als juvenils).
BALEARS: Lluç. Llucet (als juvenils).
MÚRCIA: Merluza. Pescadilla (als juvenils).
ANDALUCÍA: Merluza, pescada. Pescadilla, pescadilla blanca, trigo, pijota (als juvenils).
GALÍCIA: Pescada. Pixota (als juvenils).
ASTÚRIES: Merluza, carioca. Pescadiya, pijota (als juvenils).
CANTÀBRIA: Carioca. Pescadilla (als juvenils).
PAÍS BASC: Legatz arrunt, legatza, lebatza.
CANÀRIES: Merluza, pescada. Pescadilla (als juvenils).

TEMPORADA:
Tot l'any

PESCA:
Hams i arrossegament.

DISTRIBUCIÓ: 

Esta espècie es distribuix per quasi tota Europa i també pel nord d'Àfrica, tant en la Mediterrània com en l'Oceà Atlàntic. Mora a una profunditat mitjana de 200 metres.

CUINA: 

És un peix blanc molt comercialitzat i capturat ja siga amb art d'arrossegament, palangre o enmalle. És un dels peixos més usats en la cuina espanyola. Es pot trobar en filets, sencer o en rodanxes, tant en fresc com en congelat. Té múltiples possibilitats de preparació: en escabetx, torrat, bullit, en cassola, a la planxa, fregit, al forn, farcit, arrebossat o guissat. Acompaña a plats amb pimentons, xampiñons, ceba, mariscos, etc. També es comercialitza en forma de palets, pastissets, croquetes i mandonguilles.
En quant als seus valors nutritius cal dir que és un peix ric en proteïnes. Destaca el seu alt contingut en vitamines del grupo B així com minerals com el potassi, en molta quantitat, fòsfor i magnesi.