LA VETA
(Cepola macrophthalma)
La veta té el cos llarg i comprimit, en forma de veta, molt flexible i amb escates xicotetes. El cap és també xicotet i el morro xato amb una boca gran i obliqua. Els seus ulls són grans i tant les aletes dorsals com l'anal són llargues. La coloració és rosàcia ataronjada, més fosca en la zona de davant. Poden arribar a fer fins a 70 cm, però la talla més comuna és de 40 cm.
NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Veta, llista, cinta, xurriac.
CATALUNYA: Cinta, veta, anguileta, flàmula, fuet, lligacama, codornera.
BALEARS: Flàmula, floc, xurriaca.
MÚRCIA: Cinta.
ANDALUCÍA: Cinta, cinta roja, pez llama, favia.
GALÍCIA: Peixe cinta.
ASTÚRIES: Cinta.
CANTÀBRIA: Cinta.
PAÍS BASC: Xingolarrain.
CANÀRIES: Corvinate, cinta.
TEMPORADA:
Tot l'any.
PESCA:
Arrossegament.
DISTRIBUCIÓ:
Es troba present a l'Atlàntic Est, des de les Illes Britàniqes fins el nord del Senegal, incloent la Mar Mediterrània. Viu en un rang que oscil.la entre els 15 i els 400 metres de profunditat
La veta o llista té una carn blanca i suau sabor, si són xicotetes es fan en caldos i fregides.
LA LLISSA CABUDA
(Mugil cephalus)
Es seu cos és ample i llarg. Té el cap gros amb una boca terminal i un morro curt. Pot arribar a fer 1 metre de llargària total i 8 quilos de pes. El color és gris blavós pel dors i els costats argentats, amb línies longitudinals de color marró. Presenta un taca negra a la base de les aletes pectorals.
COMUNITAT VALENCIANA: Cabeçut, cabesudo, cabezudo, llissa llobarrera, llissa de cap gros, llissa cabuda, llissa vera, llissa negra, pardet, cabeçudell.
CATALUNYA: Cabeçut, llissa llobarrera, cap-gros, llíssera.
BALEARS: Mújol, llissa taberner, lllissa taverné.
MÚRCIA: Pardete, lisa, albur.
ANDALUCÍA: Cabezudo, lisa, mújol, capitán, serranillo, lisa cabezona.
GALÍCIA: Muxo cabezudo.
ASTÚRIES: Muila, muil, muxe cabezudo.
CANTÀBRIA: Mule, mugle, corvo.
PAÍS BASC: Korrokoi bizkarbeltza, lazuna, muble, corcón.
CANÀRIES: Cabezote, lebrancho.
DISTRIBUCIÓ:
Es troba a les costes d'aigües temperades i càlides de bona part del món. En les costes nostres podem trobar-la a l'Atlàntic oriental (des de la Mar Cantàbrica fins Sud-África), a la Mediterrània i la Mar Negra. Habitualment viu al litoral en aigües d'un màxim de 10 metres de profunditat. Freqüenta també llacunes i estuaris.
Es cuina en adob, al forn, torrat, fregit, en salsa o guisat amb creïlles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada