BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

dissabte, 8 de juny del 2019

LES PARTS DE LA TONYINA

La carn de la tonyina és molt apreciada pel seu sabor, dins i fora de les nostres fronteres. Les propietats nutricionals d'este peix blau són inmillorable, i la versatilitat de la seua gastronomía el fan un peix molt desitjable. En esta entrada anem a explicar-vos les diferents parts de té la tonyina.


Llom (Lomo): correspon a la part interior dels lloms, junt a l'espina. Posseïx color rosat, melositat i contingut en greix intermedi, així com un sabor prou intens.

Ventresca o sorra (Ventresca o ijada): es troba situada en la zona ventral de la tonyina. Culinàriament és la part més apreciada. Posseïx un alt contingut el greixos insatutats (omega 3). Té un color rosat i és molt melosa.

Galta (Carrillera): És la part interna de la cara de la tonyina. Part del peix molt fibrosa, queda molt bé feta a la planxa a baixa temperatura, per a que quede tendreta.

Clatellera (Morrillo): Encara que té un percentatge de greix semblant al de la ventresca, la carn és més ferma. Es fa a la panxa, guisada o en una graella.

Secret (Secreto): Es troba  a la zona interna de la tonyina. El seu sabor és intens, ideal per a menjar-lo cru o guisat.


Punteta del llom (Punta del lomo): És el tall del darrere del llom, no tant apreciada con la resta de parts de la tonyina però d'una versatilitat gastronòmica completa.

Parpatana (Parpatana): És l'os del costat del coll que fa unió al cap amb el tronc del peix. És ideal per a fer-lo a la planxa.

Llom de cua (Lomo de cola): Es caracteritza per la quantitat de fibra que conté, a més del col.làgen. Es cuina en calderetes, arrossos o guisats.

Ossobuco (Osobuco): És un tall que inclou l'os de l'espina i els llomets dels costats. Conté un alt contingut en col.làgen per la qual cosa fa que quede molt melós i gelatinós.

Carn de l'espina (Carne de la espina): Adeqüada per a ensalades, cevitxes, hamburgueses o mandonguilles.



Panxa (Tripa): De textura rugosa, és la part que correspon a l'estòmac de l'animal. Ha de llavar-se bé i bullir fins que quede blaneta, després es cuina generalment estofada.

Cor (Corazón): De sabor extremadament intens, requerïx bullir-lo per un periòde llarg de temps.

Galet (Galete): És un os que, a més de gelatina, oferix molta carn i que cuinant-lo bé és molt melós. Ideal per a fer arrossos o guisats.

Armònica (Armónica): És una carn reixada i en cada mig centímetre apareix una ploma que ocupa tota la peça horitzontalment i vertical. Té un gust molt semblant a la vedella i es consumix amb l'os o sense ell, però en eixe cas, cal bullir la peça de 15 a 25 minuts.

Orella (Oreja): És semblant a la carn del porc, delicada i gelatinosa. Es troba situada a la zona de l'opercle. Es cuina a la planxa, bullida, farcida o en carpaccio.

Sangatxo (Sangacho): És part del múscul  que hi ha al costat de l'espina. Les característiques són semblants a les del llom però més suau i saborós. Té propiettas antioxidants i seleni i es cuina en escabetx, marinat, a la planxa, torrat, guisat o estofat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Visualitzacions de la pàgina

AGRAÏMENTS A....

- Samuel P. Iglésias (Biòleg marí del Museu Nacional d'Història Natural de Corcanneau, França), per les seues il.lustracions, treball i bibliografia. http://iccanam.mnhn.fr
- El Corte Inglés (Empresa comercial), per les fotografies.
- Persones majors, pescadors i entitats públiques valencianes, per la seua ajuda en el reconeiximent de les espècies.
- Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la seua aportació.

DADES I BIBLIOGRAFIA

- Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de Espanya (Secretaria General de Pesca).
- WWF (Organització Independent de Conservació de la Natura).
- Institut Espanyol d'Oceanografia.
- Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana.
- Guía Visual de las especies demersales de la plataforma continental de Galicia y el Cantábrico (Julio Valeiras, Esther Abad, Eva Velasco, Antonio Punzón, Alberto Serrano i Francisco Velasco).
- Nom popular dels aucells, la fauna marina i les plantes autòctones de les Illes Balears (Pedro Ballester Miguel).
- Els peixos de la Vall del riudaura (Pou, Q., Clavero, M., Zamora).
- Ictioterm (Base de datos terminológicos y de identificación de especies pesqueras de las costas de Andalucía).
- El llenguatge mariner de la Marina (Francesc Xavier Llorca Ibi).
- Nomenclatura Oficial Española de los animales marinos de interés pesquero (Subsecretaria de la Marina Mercante).
- Els crancs de les Balears (Lluc Garcia).
- Termcat (Centre de terminologia).
- Pellagofio (Web canària sobre temes locals).
- Biblioteca Visual Miguel Cervantes.
- Pescados y mariscos (Cocinova).
- Artes de pesca (Web sobre peixos, pesca i altres temes).
- Manual de identificación de las principales especies pesqueras de Canarias (Cabildo de Gran Canaria).
- Opromar (Organización de Productores de Pesca Fresca del Puerto y Ría de Marín).
- Proyeutu Depriendi (Web sobre la parla càntabra).
- Conxemar (Asociación Española de Mayoristas, Importadores, Transformadores y Exportadores de productos de la Pesca y la Acuicultura).
- Agroxerxa (Institut Menorquí d'Estudis).
- Revista l'Espill.
- Atlas de los descartes de la flota de arrastre y enmalle en el caladero nacional Cantábrico-Noroeste (Julio valeiras, Nélida Pérez, Hortensia Araujo, Itxaso Salinas i Jose María Bellido).
- Guía de Pescados y Mariscos de consumo usual en España (E. de Juana i R. de Juana).
- Peces de mar de la Península Ibérica (Jordo Corbera, Ana Sabatés i Antoni Garcia Rubies).
- Wikipedia.
-Catálogo dels peixos que es crien, e peixquen en lo Mar de Valencia (Viuda de Martín Peris). 1802. -Naturalista.mx. -Boletín del Instituto Médico Valenciano. Volumen 9.