BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

dimecres, 30 de març del 2022

AMPREES

 


L'AMPREA
(Petromyzon marinus)

És una de les espècie amb un cos allargat, anguil.liforme, de secció cilíndrica en la mitat anterior i comprimida en la posterior. La seua pell és nua, sense escates, però amb nombroses glàndules cutànies. La boca és més o menys circular, formant l'embut prebucal característic, amb bona cosa de dents. La seua coloració és grisenca amb el dors marbrejat de negre als exemplars més grans i  el ventre púrpura en els mascles adults. Pot arribar a fer els 150 cm i pesar 2,3 quilos.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Amprea, llepapedres, lambrega, llamprega, llampresa, lamprea.
CATALUNYA: Llamprea, llampreró, llampresa, llepapedres, llamprega, llampuga, ferratimó, llampresa de mar.
BALEARS: Xaclador, ferratimó, llamprega, xucladit.
MÚRCIA: Lamprea, rémora.
ANDALUCÍA: Lamprea, pegatimón, chupón, chupona.
GALÍCIA: Lampreia, lamprea, lamprera, chupona.
ASTÚRIES: Lamprea, lampreia.
CANTÀBRIA: Lampardia.
PAÍS BASC: Lamparda, lamperna, txitxare, itsas lanproi.
CANÀRIES: Lamprea.

TEMPORADA:
De febrer a abril.

PESCA:
Arrossegament, nases i xarxes.

DISTRIBUCIÓ
És present a l'Atlàntic oriental des de la Mar de Barents fins Portugal i a l'Atlàntic occidental des de la Península del Labrador fins al Golf de Mèxic. També es troba a la Mediterrània però no a la Mar Negra. 

CUINA
És un peix blau sense espines protegit en algunes zones del país. Té una carn forta de sabor i es cuina en empanades i en salses de ví tintat, estofada i marinada. Posseïx un alt percentatge d'omega-3 i entre les vitamines destaquen les del grup B i la vitamina A. També destaca prou el seu contingut en potassi.

L'AMPREA DE RÍU
(Lampetra fluviatilis)

És una espècie d'aigua dolça d'uns 30-40 cm de longitud, que té la boca en forma circular, capaç de rosegar. Amb la boca se subjecta a la presa, comportant-se com a depredador o paràsit. El seu cos és allargat i de color gris fosc uniforme en la part dorsal, lleugerament groguenc o blanquinós en els costats. Per la zona ventral és de color blanc.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Amprea de riu, lambrega de riu, llamprega de riu, llampresa de riu, lamprea de río.
CATALUNYA: Llamprea de riu, llampreró de riu, llampresa de riu,  llamprega de riu, llampuga de riu.
BALEARS: Lamprega de riu
MÚRCIA: Lamprea de río.
ANDALUCÍA: Lamprea de río.
GALÍCIA: Lampreia de río, lamprea de riío, lamprera de río.
ASTÚRIES: Lamprea de río, lampreia de río.
CANTÀBRIA: Lampardia de río.
PAÍS BASC: -
CANÀRIES: Lamprea de río.

TEMPORADA:
Tot l'any.

DISTRIBUCIÓ
L'amprea de ríu es troba en les zones costaneres de quasi tota Europa. A Espanya es considera quasi extingida. Viu en aigües poc profundes. Té el cicle de reproducció igual al salmó, ja que naix en els rius i després es dirigix a la mar, i quan arriba el moment de procrear torna al riu.

CUINA
És un peix blau que no es comercialitza perquè es troba quasi extingit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Visualitzacions de la pàgina

AGRAÏMENTS A....

- Samuel P. Iglésias (Biòleg marí del Museu Nacional d'Història Natural de Corcanneau, França), per les seues il.lustracions, treball i bibliografia. http://iccanam.mnhn.fr
- El Corte Inglés (Empresa comercial), per les fotografies.
- Persones majors, pescadors i entitats públiques valencianes, per la seua ajuda en el reconeiximent de les espècies.
- Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la seua aportació.

DADES I BIBLIOGRAFIA

- Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de Espanya (Secretaria General de Pesca).
- WWF (Organització Independent de Conservació de la Natura).
- Institut Espanyol d'Oceanografia.
- Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana.
- Guía Visual de las especies demersales de la plataforma continental de Galicia y el Cantábrico (Julio Valeiras, Esther Abad, Eva Velasco, Antonio Punzón, Alberto Serrano i Francisco Velasco).
- Nom popular dels aucells, la fauna marina i les plantes autòctones de les Illes Balears (Pedro Ballester Miguel).
- Els peixos de la Vall del riudaura (Pou, Q., Clavero, M., Zamora).
- Ictioterm (Base de datos terminológicos y de identificación de especies pesqueras de las costas de Andalucía).
- El llenguatge mariner de la Marina (Francesc Xavier Llorca Ibi).
- Nomenclatura Oficial Española de los animales marinos de interés pesquero (Subsecretaria de la Marina Mercante).
- Els crancs de les Balears (Lluc Garcia).
- Termcat (Centre de terminologia).
- Pellagofio (Web canària sobre temes locals).
- Biblioteca Visual Miguel Cervantes.
- Pescados y mariscos (Cocinova).
- Artes de pesca (Web sobre peixos, pesca i altres temes).
- Manual de identificación de las principales especies pesqueras de Canarias (Cabildo de Gran Canaria).
- Opromar (Organización de Productores de Pesca Fresca del Puerto y Ría de Marín).
- Proyeutu Depriendi (Web sobre la parla càntabra).
- Conxemar (Asociación Española de Mayoristas, Importadores, Transformadores y Exportadores de productos de la Pesca y la Acuicultura).
- Agroxerxa (Institut Menorquí d'Estudis).
- Revista l'Espill.
- Atlas de los descartes de la flota de arrastre y enmalle en el caladero nacional Cantábrico-Noroeste (Julio valeiras, Nélida Pérez, Hortensia Araujo, Itxaso Salinas i Jose María Bellido).
- Guía de Pescados y Mariscos de consumo usual en España (E. de Juana i R. de Juana).
- Peces de mar de la Península Ibérica (Jordo Corbera, Ana Sabatés i Antoni Garcia Rubies).
- Wikipedia.
-Catálogo dels peixos que es crien, e peixquen en lo Mar de Valencia (Viuda de Martín Peris). 1802. -Naturalista.mx. -Boletín del Instituto Médico Valenciano. Volumen 9.