BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

dissabte, 1 de desembre del 2018

EL CARRANC DE FONERA

EL CARRANC DE FONERA
(Paromola cuvieri)

És el carranc més gran que habita les costes espanyoles. La seua closca és bombada de fins a 19 cm de longitud i plena d'espines, el mateix que totes les seues potes. Presenta un parell de pinces acabades en ungles negres i tres primers parells de potes molt llargues, fins a 40 cm. La coloració és terrosa rogenca i les pinces són una miqueta més fosques. Les últimes dos potas són més curtes i les utilitzen per a agafar. Habita en fons blans des de 100 a 1.200 metres de profunditat.


NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Cranca de fonera, carranc de fonera, cangrejo de profundidad.
CATALUNYA: Cabrot, cabra de fons, cabrot de fonera, cabro, cabró.
BALEARS: Cranca de fonera, cabra, cabrot de fonera.
MÚRCIA: Centollo de fondo.
ANDALUCÍA: Araña, centollo de fondo, cangrejo, clanca, ladilla, cangrejo porteador.
GALÍCIA: Cangrexo espiñoso, cangrexo araña.
ASTÚRIES: Centollo gavilán, centollu ferruchu, paromola, cangrexo espiñoso.
CANTÀBRIA: Centollo gavilán.
PAÍS BASC: 
CANÀRIES: Cangrejo japonés, centolla de hondura, centolla de fondo, centolllo de fondo.

 TEMPORADA:
Tot l'any.


DISTRIBUCIÓ: 
Es distribuïx des de les Illes Britàniques fins a la Mar Mediterrània Occidental, incloent les Illes Canàries.

CUINA: 
El carranc de fonera no és molt apreciat gastronòmicament. Es cuina bullit i sols en Canàries i en part de la costa andalusa adquireix cert interés en la cuina. En la Costa Brava ho utilitzen per a donar gust a arrossos, guisats i sopes. D'este carranc destaca la seua aportació en proteïnes, un 15,9% i molt pocs greixos, un 0,48%.


a la/s

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Visualitzacions de la pàgina

AGRAÏMENTS A....

- Samuel P. Iglésias (Biòleg marí del Museu Nacional d'Història Natural de Corcanneau, França), per les seues il.lustracions, treball i bibliografia. http://iccanam.mnhn.fr
- El Corte Inglés (Empresa comercial), per les fotografies.
- Persones majors, pescadors i entitats públiques valencianes, per la seua ajuda en el reconeiximent de les espècies.
- Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la seua aportació.

DADES I BIBLIOGRAFIA

- Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de Espanya (Secretaria General de Pesca).
- WWF (Organització Independent de Conservació de la Natura).
- Institut Espanyol d'Oceanografia.
- Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana.
- Guía Visual de las especies demersales de la plataforma continental de Galicia y el Cantábrico (Julio Valeiras, Esther Abad, Eva Velasco, Antonio Punzón, Alberto Serrano i Francisco Velasco).
- Nom popular dels aucells, la fauna marina i les plantes autòctones de les Illes Balears (Pedro Ballester Miguel).
- Els peixos de la Vall del riudaura (Pou, Q., Clavero, M., Zamora).
- Ictioterm (Base de datos terminológicos y de identificación de especies pesqueras de las costas de Andalucía).
- El llenguatge mariner de la Marina (Francesc Xavier Llorca Ibi).
- Nomenclatura Oficial Española de los animales marinos de interés pesquero (Subsecretaria de la Marina Mercante).
- Els crancs de les Balears (Lluc Garcia).
- Termcat (Centre de terminologia).
- Pellagofio (Web canària sobre temes locals).
- Biblioteca Visual Miguel Cervantes.
- Pescados y mariscos (Cocinova).
- Artes de pesca (Web sobre peixos, pesca i altres temes).
- Manual de identificación de las principales especies pesqueras de Canarias (Cabildo de Gran Canaria).
- Opromar (Organización de Productores de Pesca Fresca del Puerto y Ría de Marín).
- Proyeutu Depriendi (Web sobre la parla càntabra).
- Conxemar (Asociación Española de Mayoristas, Importadores, Transformadores y Exportadores de productos de la Pesca y la Acuicultura).
- Agroxerxa (Institut Menorquí d'Estudis).
- Revista l'Espill.
- Atlas de los descartes de la flota de arrastre y enmalle en el caladero nacional Cantábrico-Noroeste (Julio valeiras, Nélida Pérez, Hortensia Araujo, Itxaso Salinas i Jose María Bellido).
- Guía de Pescados y Mariscos de consumo usual en España (E. de Juana i R. de Juana).
- Peces de mar de la Península Ibérica (Jordo Corbera, Ana Sabatés i Antoni Garcia Rubies).
- Wikipedia.
-Catálogo dels peixos que es crien, e peixquen en lo Mar de Valencia (Viuda de Martín Peris). 1802. -Naturalista.mx. -Boletín del Instituto Médico Valenciano. Volumen 9.