EL CARRANC DE FONERA
(Paromola cuvieri)
És el carranc més gran que habita les costes espanyoles. La seua closca és bombada de fins a 19 cm de longitud i plena d'espines, el mateix que totes les seues potes. Presenta un parell de pinces acabades en ungles negres i tres primers parells de potes molt llargues, fins a 40 cm. La coloració és terrosa rogenca i les pinces són una miqueta més fosques. Les últimes dos potas són més curtes i les utilitzen per a agafar. Habita en fons blans des de 100 a 1.200 metres de profunditat.
NOMS:COMUNITAT VALENCIANA: Cranca de fonera, carranc de fonera, cangrejo de profundidad.
CATALUNYA: Cabrot, cabra de fons, cabrot de fonera, cabro, cabró.
BALEARS: Cranca de fonera, cabra, cabrot de fonera.
MÚRCIA: Centollo de fondo.
ANDALUCÍA: Araña, centollo de fondo, cangrejo, clanca, ladilla, cangrejo porteador.
GALÍCIA: Cangrexo espiñoso, cangrexo araña.
ASTÚRIES: Centollo gavilán, centollu ferruchu, paromola, cangrexo espiñoso.
CANTÀBRIA: Centollo gavilán.
PAÍS BASC:
CANÀRIES: Cangrejo japonés, centolla de hondura, centolla de fondo, centolllo de fondo.
TEMPORADA:
Tot l'any.
DISTRIBUCIÓ:
Es distribuïx des de les Illes Britàniques fins a la Mar Mediterrània Occidental, incloent les Illes Canàries.
El carranc de fonera no és molt apreciat gastronòmicament. Es cuina bullit i sols en Canàries i en part de la costa andalusa adquireix cert interés en la cuina. En la Costa Brava ho utilitzen per a donar gust a arrossos, guisats i sopes. D'este carranc destaca la seua aportació en proteïnes, un 15,9% i molt pocs greixos, un 0,48%.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada