LLOBARROS I CABUDELLS

 

EL LLOBARRO

(Dicentrarchus labrax)

Té el cos allargat, poc comprimit i robust, amb grans escates. La mandíbula té els llavis carnosos i una boca repleta de dents disposades sobre els maxil.lars. El cap és punteagut. les aletes dorsals estan separades. El seu color és gris platejat amb reflexos blavosos. El ventre és més clar que el dors, que és quasi blanc. En la Mediterrània no són habituals els llobarros de més de 50 cm, però sí al Cantàbric, on poden arribar a fer el metre de llarg.

Com es diferència el llobarro salvatge del de criança?

Escates: els llobarros salvatges tenen les escates brillants, i perfectament aliniades. Els de aqüicultura, degut als fregaments que patixen, ocasionats pel seu apilotament, no estan perfectament aliniades, tenen menys brillantor, i fins i tot, tenen un color més blanquinós.
Cua: els llobarros salvatges presenten una cua en forma de pic i sense irregularitats, la qual cosa no pasa en els de cultiu.
Aletes: quant a les aletes tant cabals com pectorals, hi ha certes diferències, ja que els llobarros d'aqüicultura tenen estes aletes més curtes que els salvatges.

NOMS:

COMUNITAT VALENCIANA: Llobarro, lobarro, lubina, róbalo, llabarro.
CATALUNYA: Llobarro, llobina, llobató, mollet, llop de mar, llibarro.
BALEARS: Llop de mar, llobarro, llopell, llibarro.
MÚRCIA: Lubina, lobarro, llobarro, nobarro.
ANDALUCÍA: Robalo, lubina, róbalo, magallón, magallón, magallona.
GALÍCIA: Robaliza, robalo, tasca, lubina.
ASTÚRIES: Furagaña, roballiza, llubina, lubina, robaloa, robaliza.
CANTÀBRIA: Lubina, chova, robaliza, lubineta.
PAÍS BASC: Lupia, lupina, lupi, lupiyá.
CANÀRIES: Lubina, salmón de altura, robalo.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Aqüicultura, arrossegament, xarxes, hams, curricà, tresmall i palangre.

DISTRIBUCIÓ: 

Viu en l'Atlàntic Nord des de Noruega i les Illes Britàniques fins el Marroc i Canàries (a voltes més a baix), a més de en la Mediterrània i la Mar Negra. Normàlment es troba entre els 10 i els 100 metres de profunditat.

CUINA: 

La seua carn és blanca, magra, molt saborosa i ferma. Degut al seu delicat sabor s'ha convertit en un dels peixos favorits en la restauració a Espanya. Es cuina al pebre, al forn, a la graella, al vapor, en supremes, a rodanxes o a la sal. 
Especial mencio mereix e seu alt contingut en vitamines del grup B (B1, B2 y B3), així com la important presència de fòsfor i potassi.

EL CABUDELL

(Anythias anthias)

El cabudell té el cos ovalat i pla lateralment. La tercera espina de l'aleta dorsal és molt llarga i l'aleta cabal té forma de falç, amb el lòbul inferior més llarg que el superior. La seua coloració és rogenca amb el ventre mé claret. En els laterals té bandes longitudinals grogues que arriben fins a la part davantera del cap. Els costats davanters del cap són de color violeta. Pot arribar a fer els 24 cm encara que la seua longitud no sol passar dels 18.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Cabut, cabot, cabudet, forcadella, cabeçut.
CATALUNYA: Forcadella de tres cues, abella, estudiant, forcadella vera, cabut, dentó, temporaler.
BALEARS: Forcadella, llevanassa, reget, somera, reixet.
MÚRCIA: Tres colas.
ANDALUCÍA: Tres colas, lorito, pitasilvo.
GALÍCIA: Peixe rei, tres colas.
ASTÚRIES: Tres colas, peixe rei.
CANTÀBRIA: Tres colas.
PAÍS BASC: -
CANÀRIES: Fula amarilla, andoriña.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Xarxes, nases i hams.

DISTRIBUCIÓ: 

Es distribuïx per l'Atlàntic oriental des de Portugal fins Angola, i per la Medieterrània. Viu a una profunditat entre els 25 i els 200 metres, formant grups que s'instal.len a prop de forats, buits i blocs coralins.

CUINA: 

És un peix escàs que té una carn poc apreciada per la seua quantitat d'espines. Encara que a voltes es consumïx fregit, s'utilitza més per a fer caldos i sopes.