SORELLS

EL SORELL

(Trachurus trachurus)

El sorell és un peix perciforme de cos allargat i quelcom comprimit lateralment amb una boca àmplia i la mandíbula inferior que supera l'extrem de la superior. Té una línia lateral ribetejada d'uns escuts ossis o plaques escatoses. Els últims ràdios de les aletes dorsal i anal están separats. Posseïx  un color blau verdós en el dors i els laterals són més clars. Una característica en la seua coloració és una taca negra que es troba al bord superior de l'opercle. Pot arribar a fer els 60 cm, però la seua talla habitual està entre els 15 i els 30.
La diferència principal entre el sorell i el sorell mediterrani és que este últim presenta entre 78 i 79 plaques escatoses, enfront de l'altre que presenta entre 69 i 79, a més de la grandària, en el del mediterrani és sensiblement inferior.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Sorell, jurel, sorell blanc, sorell de cua roja.
CATALUNYA: Sorell.
BALEARS: Sorell verd, sorell negre, espinel.la.
MÚRCIA: Jurel.
ANDALUCÍA: Jurel, jurel blanco, chicharro, jurel de pesquera.
GALÍCIA: Xurelo, chicharro, xixí, chincho, escribano.
ASTÚRIES: Chicharru, xurelo, chicharrín, jurel.
CANTÀBRIA: Chicharro, jurel.
PAÍS BASC: Txitxarro arrunta, txitxarro baltza.
CANÀRIES: Chicharro, jurel. Malla (als juvenils).

En certes parts d'Espanya es diuen "chicharrillos" als exemplars juvenils.

TEMPORADA:
D'abril a octubre.

PESCA:
Cèrcol, enmalle i arrossegament.

DISTRIBUCIÓ: 

Està àmpliament distribuït per l'Atlàntic nord des del Senegal fins a Islàndia i per tota la Mediterrània. És un peix pelàgic que mora en aigües fondes i ocasionalment en la superfície.

CUINA: 

És un peix blau de sabor fort que s'usa tant en fresc com en llanda, ideal per a fregir o acompanyar a creïlles guisades, formatge o salses. A més, es consumïx en escabetx. Té una carn menys saborosa que la de la sardina i més seca. Entre els valors nutricionals que posseïx destaquen les proteïnes, seleni, fòsfor, niacina (moderadament) i vitamines B12 i D.

LA CIRVIOLA

(Seriola dumerili)

La cirviola té un cos allargat i aplanat lateralment, un perfil suament corbat, un morro arredonit i unes mandíbules que s'estenen fins la mitat de l'ull. Les seues escates són molt xicotetes i poseïx dos aletes dorsals, la primera molt més menuda que la segona. L'aleta anal és més curta però semblant a la segona dorsal. La longitud màxima que aconseguix és de 2 metres.
El dors és blau platejat o gris, els flancs més clars i la superfície inferior platejada. Té una ratlla fosca difusa des del muscle fins l'ull. Els laterals tenen una iridiscència daurada i els peixos jóvens tenen els ulls grocs. Estos últims són de color groc amb ratlles negres.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Serviola, verderol, cèrvia, letxa, letxola, cervià, palomina, verderón, seriola, pez limón.
CATALUNYA: Cèrvia, lletxa, letxa, letxola, llenguado llimó, sorella, xola, verderol, palomida, oriol.
BALEARS: Sirviola, sírvia, verderol, cirvi, silvia.
MÚRCIA: Lecha, lechola, lechilla, seriola.
ANDALUCÍA: Pez de limón, serviola, lecha, verderón, medregal, medragal, lirio.
GALÍCIA: Peixe limón, verderón, medregal limón.
ASTÚRIES: Pexe limón, pez limón.
CANTÀBRIA: Pez limón.
PAÍS BASC: Seriola.
CANÀRIES: Medregal limón.

En alguns llocs es diuen "verderols" als exemplars de menys de 500 grams.

TEMPORADA:
De gener a abril i de novembre a desembre.

PESCA:

Aqüicultura, palangre flotant, tresmall i arrossegament.

DISTRIBUCIÓ: 

És una espècie comuna en la Mediterrània. En l'Atlàntic oriental es pot trobar des de les Illes Britàniques fins les costes del Marroc. Está present també en altres parts del món.

CUINA: 

En molts llocs és un peix gras prou apreciat. Conté àcids grassos Omega-3, molt bons per a la circulació de la sang i per  al cor, a més d'altres importants beneficis per a  la salut. Els seus usos gastronòmics són molt semblants als dels túnids. Es poden elaborar: trossejats i fregits, en sashimi, a la planxa, al forn, en guisats, etc.