L'ERIÇÓ DE ROCA

L'ERIÇÓ DE ROCA

(Paracentrotus lividus)

Este equinoderm té la closca arredonida i una miqueta plana. Es por reconèixer per les seus espigues llargues, llises i robustes distribuïdes per tota la closca, que apareixen en fileres longitudinals. Les pues són poc nombroses però llargues, poden arribar a ser igual al diàmetre de la closca, que arriba a fer fins a 7 cm. La seua coloració oscil.la entre el verd fosc fins el púrpura, passant pel terròs.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Bogamarí, eriçó de mar, garota de roca, oriç, eriço, capellanet, capellà, erizo de mar, paparinell, roget, roig.
CATALUNYA: Eriçó de mar, garota de roca, garoina, oriço, soriço, eriçó d'alguer.
BALEARS: Bogamarí, eriçó de mar.
MÚRCIA: Erizo de mar.
ANDALUCÍA: Castaña de mar, erizo de mar.
GALÍCIA: Ourizo de mar.
ASTÚRIES: Oricio, ouricio de mar.
CANTÀBRIA: Oricio, orizu, jarrillu, salera, galerna.
PAÍS BASC: Itsas triku arrunta.
CANÀRIES: Erizo común, erizo cachero.

TEMPORADA:
De novembre a abril.

PESCA:

Salabre.

DISTRIBUCIÓ: 

Habita per tota la Mediterrània, fins les Illes Canàries, Açores i el nord d'Àfrica. Cap a dalt arriba a les Illes Britàniques. Es troba en fons rocallosos i praderies marines, amagant-se en caus fons, en la pedra.

CUINA: 

És la espècie d'eriçó més apreciada gastronòmicament. La manera més tradicional de consumir-los és tallats per la meitat i al natural. També es pot utilitzar en ensalades, al forn, en remenats o en plats de peix.