LA NANSA

La nansa és una mena de cova feta de junc o de fil d'aram on queda el peix tancat. Es cala a la pedra i en andanes, una nansa darrere de l'altra a cada quinze o vint metres, en forma semblant al palangre
La finalitat del parany és capturar el peix viu per la qual cosa es deixa la carnada en l'interior perquè entre.

TIPUS DE NANSES (Per a bogues, sèpies, xucles, gambes, congres i llangostes)

Les nanses poden tindre varies formes, segons els peixos que es vullga agarrar. Un  d'estos tipus de nansa és el "mornell" o "bornell", que duu una boca amn espart que presta perquè passe el peix i que es tanca en quan entra. El mornell és una miqueta més xicotet que la resta de nanses.
Les carnades que s'utilitzen el anansa són la sardina, la boga, el sorell i el polt fumat.
Les parts de la nansa són:

La faç. És un embut de junc que es situa a l'entrador cap a l'interior
La tapadora. És la porta al capdavall de la nansa.
La boca de la tapadora. És el forat per on es trau el peix.
La caloma. És el cap que amarra les nanses
El ramal. És el cap que va de la nansa a la boia.
El bornoi. És el suro que indica la presència de una nansa.
El pedral. És la pedra per mantindre fondejada l'andana.
Les varilles. Són els llistons de magraner per a fer reforç.