TONYINES I BONÍTOLS

 

EL BONÍTOL

(Sarda sarda)

Presenta el cos allargat, fusiforme i comprimit, amb escates molt xicotetes. La seua boca és ampla, fins darrere dels ulls, i la línia lateral és sinuosa. Te dos aletes dorsals molt juntes. La segona aleta dorsal i l'aleta anal es troben seguides de vuit pínnules. Posseïx un peduncle cabal amb una quilla central a cada costat. Són característiques d'ell 8 o 10 línies longitudinals negres que te als laterals. Pot arribar fins als 90 cm de longitud.

NOMS:

COMUNITAT VALENCIANA: Bonítol, bonito.

CATALUNYA: Bonítol, bonítol del sud.

BALEARS: Bonítol.

MÚRCIA: Bonito.

ANDALUCÍA: Bonito del sur, bonito, listado, serrucho, sarda, pez sierra.

GALÍCIA: Bonito do Atlántico.

ASTÚRIES: Sierra, alistao, listado, melva.

CANTÀBRIA: Sierra, alistado.

PAÍS BASC: Aginzorrot, lampo, sabelmarradun.

CANÀRIES: Sierra, corigüelo, corregüela.

El nom comú "bonítol" (Sarda sarda) no s'ha de confondre's amb l'anomenat "bonítol del nord" (Thunnus alalunga). Encara que ambdos espècies pertanyen als túnids, per la qual cosa tenen parentiu, no guarden cap relació.

TEMPORADA:

D'abril a novembre.

PESCA:

Hams, cércol i enmalle.

DISTRIBUCIÓ: 

Es troba en l'Atlàntic Est, des de Noruega fins Sudàfrica, també en tota  la Mediterrània  fins a la Mar Negra. En l'Atlàntic Oest es localitza des de Nova Escòcia fins la part nord argentina, però no en la Mar Caribe.

CUINA: 

En la zona mediterrània espanyola es comercialitza fresc, congelat, en conserva, sec i en saladura. Pot preparar-se en escabetx, estofat, encebat, fregit amb tomaca, a la sidra, en arròs o en fideuà, al pebre roig o en pasta. També es consumix la fresa d'este bonítol seca i premsada que, junt amb la de la melva, rep el nom a Alacant de "garrofeta, per la seua forma, color i grandària.
El bonítol és un peix blau, és a dir de greixos saludables (concretament àcids grassos omega-3). Destaca la presència de quantitats interessants de proteïnes d'alt valor biològic. També aporta moltes vitamines del grup B (B2, B3, B9 i B12), a més de vitamines A i D. En quant als minerals destacats parlem del potasi, fòsfor, magnesi, ferro i iode. 
És un peix recomanat per a previndre malalties cardiovasculars.

LA CAVALLA

(Scomber scombrus)

Este peix presenta un cos molt prim amb dos aletes dorsals ben separades, unes pectorals curtes i una anal seguida de set aletes més xicotetes. Tiene los ojos grandes. El seu color és blavós fosc per la part de dalt i per baix blanc-platejat, amb nombroses bandes transversals més fosques i sinuoses. Fa entre els 25 i els 45 cm de llarg i pot arribar a pesar el 4,5 quilos, però no és costum de vore'l tan gran.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Cavalla.
CATALUNYA: Verat, vísol, cavalla, guillem, llepet.
BALEARS: Verat, verdet, vairat.
MÚRCIA: Estornino.
ANDALUCÍA: Tonino, caballa, estornino, caballa blanca.
GALÍCIA: Xarda, cabala, correolo, escombro, rincha, perrilla
ASTÚRIES: Xarda, xiarda.
CANTÀBRIA: Sarfa, verdel, pelicato.
PAÍS BASC: Berdel, berdela.
CANÀRIES: Caballa.

TEMPORADA:
De febrer a octubre.

PESCA:
Cèrcol, palangre, arrossegament, enmalle i hams.

DISTRIBUCIÓ: 

Abunda a la Mediterrània i a l'Oceà Atlàntic.

CUINA: 

És un peix blau ideal per a fer a la planxa amb una picadeta de julivert i all. També sol fer-se'n en escabetx, a la brasa o en certs plats mariners. És una font boníssima d'Omega-3, a més de seleni, fósfor, vitamines B12 i B6, niacina i vitamina D.

LA TONYINA ROJA (Tolina roja)

(Thunnus thynnus)

És una espècie de túnid migrador de cos arredonit i fusiforme, robust frontalment. Les aletes pectorals són molt curtes i la primera és de color groc o blavós, la segona marró rogenca. L'aleta anal és groga al el bord negre. Les dos aletes dorsals estan molt juntes. Els jóvens, fins a uns 70 cm de longitud, presenten 4 o 5 bandes transversals fosques esguitades de puntets blancs. Alguns exemplars poden superar els 600 quilos de pes. La seua longitud màxima sobrepassa els 3 metres. Els exemplars més grans capturats en pesqueries comercials se situen en un rang de 350 a 400 quilos i al voltant de 2 metres de longitud.

NOMS:

COMUNITAT VALENCIANA: Tonyina roja, atún rojo, tollina, bacoreta.

CATALUNYA: Tonyina vermella, tonyina rosa, tonyina. Tonyineta (als juvenils).

BALEARS: Tonyina vermella, orqueda, tonyinola, tonyí, tonya.

MÚRCIA: Atún rojo.

ANDALUCÍA: Atún, atún rojo, atunarro. Cachorreta (als més juvenils). Atuarro (de 45 a 50 quilos). Albacora (de 10 a 12 quilos).

GALÍCIA: Atún vermello, zurdo.

ASTÚRIES: Atún común, atún d'aleta azul, atún colorau, cimarrón, bonita, zurdo.

CANTÀBRIA: Cimarrón, albacora.

PAÍS BASC: Hegalaburra zimarroia, atungorria.

CANÀRIES: Atún rojo, patudo.

Altres noms: Atún rojo del Atlántico.

TEMPORADA:

De gener  a maig.

PESCA:

Aqüicultura, curricá, palangre, cércol i almadrava.

DISTRIBUCIÓ: 

És originari d'ambdos vores de l'Oceà Atlàntic i també de la Mar Mediterrània. No es troba a la Mar Negra ni a la Càspia. Viu en zones pelàgiques, normalment en menys de 100 metres de profunditat. 

CUINA: 

La tonyina és blava i grasa, molt apreciada i cobejada per la seua carn i el valor que té, en alguns mercats és molt alt. Té la carn greixosa i roja, semblant a  la del bestiar. 

La tonyina roja es pot cuinar de moltes formes: torrada, guisada, en escabetx, com a ingredient de plats mariners, encebada, amb verdures, crua en sashimi, com a ingredient del sushi, etc. La part més apreciada de la tonyina és la ventresca que es presta a fer-la torrada, cuita o guisada amb verdures. Les oueres de la tonyina també són molt apreciades i es prensen en saladura després d'un procés de dessecació. La moixama és el llom de la tonyina prèviament salat i assecat al sol.

És una font de proteïnes, àcids grassos omega-3, seleni, sodi, fòsfor i vitamines A, D i B12. Disminuïx els nivells de colesterol en la sang i de triglicèrids, i a més, disminuïx el risc de trombosi i arteriosclerosi.

LA BACORA

(Thunnus alalunga)

És una espècie de túnid de cos fusiforme i de mitjana grandària que pot arribar a fer els 140 cm de longitud total i pesar fins els 60 quilos. Té el morro cònic i els ulls clarament grans. La cua és gran i amb una forta quilla a cada costat de la base. Exteriorment se li diferència de la tonyina roja per l'aleta pectoral més llarga que posseïx i per les ratlles obliqües de color fosc que té a un costat i a l'altre de la zona ventral. El color se l'esquena és blau fosc metàl.lic, els costats i el ventre són blanquinosos. És una espècie altament migratòria.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Bacora, albacora, bacoreta, tonyina blanca, bonito, bacoreta.
CATALUNYA: Bacora, albacora, tonyina blanca.
BALEARS: Ullada, bacora, ullasso.
MÚRCIA: Bonito, atuna, atún de aleta larga.
ANDALUCÍA: Atún, bonito del norte, janco, atunarro, atún blanco, bonito, orejón, ojón.
GALÍCIA: Bonito do norte.
ASTÚRIES: Bonitu, bonitu del norte, bonito do norte, mono.
CANTÀBRIA: Bonitu del norte, bonito del norte.
PAÍS BASC: Hegaluzea, atunzuria, hegaluze, jamorta, lampreo, atunzur, lampo.
CANÀRIES: Barrilote, negrito, bonito del norte.

TEMPORADA:
De maig a desembre, especialment a l'estiu.

PESCA:
Curricà, cèrcol, palangre i hams.

DISTRIBUCIÓ: 

Mora tots els oceans del món, en aigües temperades i tropicals. Inclou la Mar Mediterrània. Sol viure fins una profunditat de 600 metres.

CUINA: 

És un peix blau amb una carn molt saborosa, encara que lleugerament inferior a la de la tonyina roja. Els seus lloms nets i sense espines resulten molt apreciats per a fregir-los. Es cuina a rodanxes, a la planxa, en cassola, amb arrossos, guisat amb creïlles o verdures, com a ingredient del sushi i en carpaccio, entre altres formes. La ventresca, d'exquisit sabor, és la part més sucosa de la bacora i se sol fer al forn. La bacora es comercialitza fresca, en conserva i a vegades congelada.
És un peix amb alta font de nutrients, destacant les proteïnes, calci, fòsfor, potassi, tiamina, niacina i les vitamines A, B6, B12 i D. Prevé malalties cardiovasculars, l'arteriosclerosi, les malalties inflamatòries, el càncer i l'asma.

LA MELVA

(Auxis rochei)

Este túnid té els ulls xicotets, les aletes dorsals són prou separades (açò el distingix del bonítol) i les pectorals són xicotetes i no té quasi escates. Posseïx un cos allargat, arredonit i compacte, la longitud del qual no sol sobrepassar els 50 cm. L'extrem de l'aleta pectoral no arriba a la vertical que passa per l'extrem de la zona sense escates amb dibuixos. El seu color és gris blavós brillant, més fosc pel dors, blanquinós pel ventre. En el dors té dibuixos de línies obliqües irregulars negres, des del final de la primera aleta dorsal fins a la cua.

NOMS:

COMUNITAT VALENCIANA: Melva, judío.

CATALUNYA: Melva, bísol, baldufa.

BALEARS: Mèlvera, melva, baldufa.

MÚRCIA: Melva.

ANDALUCÍA: Melva. Canutera, canutero (als juvenils).

GALÍCIA: Zurdo, melva.

ASTÚRIES: Melva.

CANTÀBRIA: Melva.

PAÍS BASC: Makaela, melba.

CANÀRIES: Melva, caballa morisca.

TEMPORADA:

D'abril a novembre.

PESCA:
Almadrava, palangre de superficie, curricá i cèrcol.

DISTRIBUCIÓ: 

Es distribuïx per l'Índic, l'Atlàntic i el Pacífic, a més de la Mar Mediterrània, on és freqüent. És una espècie migratòria que mora a prop de la superfície.

CUINA: 

La melva és un peix blau que té una textura compacta, un sabor molt característic i una carn rosada i oliosa. Es cuina a la planxa, amb pasta, al forn o combinada amb ensalades o verdures. Comercialment es presenta fresca, en saladura o en conserva. El seu contingut en greixos i hidrats de carboni és prou baix i els seus greixos són insaturats, és a dir, Omega-3, que prevé malalties cardiovasculars. A més d'açò també destaca el seu alt contingut en vitamines A, B i D, així com diversos minerals: fòsfor, iode, magnesi i ferro. És, per tant, un aliment molt saludable.