LA CLOÏSSA FINA
(Ruditapes decussatus)
La seua petxina és oval i té uns característics solcs radials especialment marcats en la zona posterior. L'encreuament d'estos xicotets solcs amb les estries de creiximent formen un entramat reticular. El color de la part externa varia entre el blanquinós groguenc i el castany, en funció de la composició del substrat en el qual es crie, mentres que la part inferior és de coloració blanca brillant amb tonalitats groguenques i ocasionalment blavoses en la part més pròxima a l'òmfal. Presenta dos llargs sifons. La seua mida comercial és de 3 a 5 cm de longitud, encara que por fer fins a 8 cm.
COMUNITAT VALENCIANA: Cloïssa fina, almeja fina.
CATALUNYA: Cloïssa fina, grúmol.
BALEARS: Copinya llisa, escopinya llisa.
MÚRCIA: Almeja fina, ameja de carril.
ANDALUCÍA: Almeja fina, almeja de carril, almeja negra.
GALÍCIA: Ameixa fina, ameixa boa, ameixa branca, amexola.
ASTÚRIES: Ameixa fina, amayuela.
CANTÀBRIA: Amayuela fina.
PAÍS BASC: Txirla handi.
CANÀRIES: Almeja fina.
TEMPORADA:
De maig a desembre.
PESCA:
Aqüicultura i rastrells.
DISTRIBUCIÓ:
Es troba present en tot el litoral atlàntic europeu i al Canal de la Mànega arribant al Senegal. A la Mediterrània resulta escasa. Viu en fons arenosos o de pedres xicotetes però que estiguen nets.
CUINA:
És la espècie de cloïssa més apreciada. Generalment es menja crua però, per la seua qualitat i intens sabor, es pot fer guisada, a l'all, en salsa verda o acompanyant plats de peix o arròs.
Les cloïsses contenen nivells de greix molt baixos, aporten vitamines del grup B, especialment B3 i tambe vitamina A.
Les cloïsses contenen nivells de greix molt baixos, aporten vitamines del grup B, especialment B3 i tambe vitamina A.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada