BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

divendres, 1 de febrer del 2019

LA SÉPIA

LA SEPIA
(Sepia officinalis)

És una de les espècies de sèpies més grosses i conegudes. El mantell del seu cos por arribar a pesar 4 quilos i fer 49 cm de llarg, encara que no solen arribar a fer els 30 cm. Té dues aletes contràctils en els laterals del mantell que les fan servir per a desplaçar-se. El cap compta amb vuit tentàcles curts amb ventoses col.locades en quatre fileres, i altres dos més llargs acabats en una maça amb ventoses desiguals. Les femelles tenen, en el centre i a cada costat, uns lòbuls de color taronja. La seua coloració és molt variable, dorsalment de colors negres o gris terròs i clapat o llistat


NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Sépia comuna, sepia, jibia. Sepionet, sepionet de punxa (als juvenils).
CATALUNYA: Sípia comuna, sípia europea. Sepió (als juvenils).
BALEARS: Sípia comuna, sípia europea. Sepió (als juvenils).
MÚRCIA: Jibia, sepia.
ANDALUCÍA: Sepia común, choco, jibia, chopo. Sepión (als juvenils).
GALÍCIA: Xiba, choco, chopo, sepia
ASTÚRIES: Xiba, sepia, xibia, rellena.
CANTÀBRIA: Sepia común, cachón, jibión, rellena, jibia, peludín.
PAÍS BASC: Txibia arrunta, txoko arrunta, txibia bakarrik, txautxa, jibia.
CANÀRIES: Sepia común.

TEMPORADA:
Tot l'any, especialment en setembre.

PESCA:
Amb esquer i potera i arrossegament.



DISTRIBUCIÓ
Habita la Mar Mediterrània, la Mar del Nord i la Bàltica. Viu en zones marines d'arena i fang, a uns 200 metres de profunditat.

CUINA
Es cuina a la planxa, fregida, en guisats amb arròs i formant part de sopes. A més, es pot fer amb ceba o amb la seua tinta. Pel que fa a la seua aportació nutricional hem de destacar la alta quantitat de iode, seleni, sodi, proteïnes i vitamines E, B12 i B6 que posseïx.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Visualitzacions de la pàgina

AGRAÏMENTS A....

- Samuel P. Iglésias (Biòleg marí del Museu Nacional d'Història Natural de Corcanneau, França), per les seues il.lustracions, treball i bibliografia. http://iccanam.mnhn.fr
- El Corte Inglés (Empresa comercial), per les fotografies.
- Persones majors, pescadors i entitats públiques valencianes, per la seua ajuda en el reconeiximent de les espècies.
- Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la seua aportació.

DADES I BIBLIOGRAFIA

- Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de Espanya (Secretaria General de Pesca).
- WWF (Organització Independent de Conservació de la Natura).
- Institut Espanyol d'Oceanografia.
- Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana.
- Guía Visual de las especies demersales de la plataforma continental de Galicia y el Cantábrico (Julio Valeiras, Esther Abad, Eva Velasco, Antonio Punzón, Alberto Serrano i Francisco Velasco).
- Nom popular dels aucells, la fauna marina i les plantes autòctones de les Illes Balears (Pedro Ballester Miguel).
- Els peixos de la Vall del riudaura (Pou, Q., Clavero, M., Zamora).
- Ictioterm (Base de datos terminológicos y de identificación de especies pesqueras de las costas de Andalucía).
- El llenguatge mariner de la Marina (Francesc Xavier Llorca Ibi).
- Nomenclatura Oficial Española de los animales marinos de interés pesquero (Subsecretaria de la Marina Mercante).
- Els crancs de les Balears (Lluc Garcia).
- Termcat (Centre de terminologia).
- Pellagofio (Web canària sobre temes locals).
- Biblioteca Visual Miguel Cervantes.
- Pescados y mariscos (Cocinova).
- Artes de pesca (Web sobre peixos, pesca i altres temes).
- Manual de identificación de las principales especies pesqueras de Canarias (Cabildo de Gran Canaria).
- Opromar (Organización de Productores de Pesca Fresca del Puerto y Ría de Marín).
- Proyeutu Depriendi (Web sobre la parla càntabra).
- Conxemar (Asociación Española de Mayoristas, Importadores, Transformadores y Exportadores de productos de la Pesca y la Acuicultura).
- Agroxerxa (Institut Menorquí d'Estudis).
- Revista l'Espill.
- Atlas de los descartes de la flota de arrastre y enmalle en el caladero nacional Cantábrico-Noroeste (Julio valeiras, Nélida Pérez, Hortensia Araujo, Itxaso Salinas i Jose María Bellido).
- Guía de Pescados y Mariscos de consumo usual en España (E. de Juana i R. de Juana).
- Peces de mar de la Península Ibérica (Jordo Corbera, Ana Sabatés i Antoni Garcia Rubies).
- Wikipedia.
-Catálogo dels peixos que es crien, e peixquen en lo Mar de Valencia (Viuda de Martín Peris). 1802. -Naturalista.mx. -Boletín del Instituto Médico Valenciano. Volumen 9.