LA SEPIA
(Sepia officinalis)
És una de les espècies de sèpies més grosses i conegudes. El mantell del seu cos por arribar a pesar 4 quilos i fer 49 cm de llarg, encara que no solen arribar a fer els 30 cm. Té dues aletes contràctils en els laterals del mantell que les fan servir per a desplaçar-se. El cap compta amb vuit tentàcles curts amb ventoses col.locades en quatre fileres, i altres dos més llargs acabats en una maça amb ventoses desiguals. Les femelles tenen, en el centre i a cada costat, uns lòbuls de color taronja. La seua coloració és molt variable, dorsalment de colors negres o gris terròs i clapat o llistat
NOMS:COMUNITAT VALENCIANA: Sépia comuna, sepia, jibia. Sepionet, sepionet de punxa (als juvenils).
CATALUNYA: Sípia comuna, sípia europea. Sepió (als juvenils).
BALEARS: Sípia comuna, sípia europea. Sepió (als juvenils).
MÚRCIA: Jibia, sepia.
ANDALUCÍA: Sepia común, choco, jibia, chopo. Sepión (als juvenils).
GALÍCIA: Xiba, choco, chopo, sepia
ASTÚRIES: Xiba, sepia, xibia, rellena.
CANTÀBRIA: Sepia común, cachón, jibión, rellena, jibia, peludín.
PAÍS BASC: Txibia arrunta, txoko arrunta, txibia bakarrik, txautxa, jibia.
CANÀRIES: Sepia común.
TEMPORADA:
Tot l'any, especialment en setembre.
PESCA:
Amb esquer i potera i arrossegament.
DISTRIBUCIÓ:
Habita la Mar Mediterrània, la Mar del Nord i la Bàltica. Viu en zones marines d'arena i fang, a uns 200 metres de profunditat.
Es cuina a la planxa, fregida, en guisats amb arròs i formant part de sopes. A més, es pot fer amb ceba o amb la seua tinta. Pel que fa a la seua aportació nutricional hem de destacar la alta quantitat de iode, seleni, sodi, proteïnes i vitamines E, B12 i B6 que posseïx.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada