LA CLOÏSSA JAPONESA
(Ruditapes philippinarum)
Este mol.lusc bivalve té les seues línies molt marcades, formant quadrícules a l'encreuar-se molt más marcades que en la cloïssa fina. El color de la petxina varía entre el terrós, gris i el negre. Sovint presenten taques fosques irregulars en disposició radial.
NOMS:COMUNITAT VALENCIANA: Coïssa japonesa, almeja japonesa.
CATALUNYA: Cloïssa japonesa.
BALEARS: Copinya, escopinya del Japó.
MÚRCIA: Almeja japónica.
ANDALUCÍA: Almeja, almeja japonesa, almeja italiana.
GALÍCIA: Ameixa xaponesa.
ASTÚRIES: Amasuela xaponesa, ameixa xaponesa.
CANTÀBRIA: Almeja japonesa.
PAÍS BASC: Txirla japoniarra.
CANÀRIES: Almeja japonesa.
TEMPORADA:
De maig a setembre.
PESCA:
Aqüicultura i rastrells.
DISTRIBUCIÓ:
Esta espècie és d'origen asiátic però s'ha anat estenent per la resta del mon. A Europa començà a comercialitzar-se a França i Gran Bretanya i després a Espanya, sobretot a Galícia. Viu entre la zona de marees en badies i estuaris.
CUINA: Varietats de colors |
Es cuinen sofregides en una paella, amb ceba i alls, a la marinera, en guisats, en pasta, en arrossos o simplement bullides amb llima o vinagre. També es venen en llandes. La qualitat de la seua carn és molt bona i es comercialitza generalment pel cultiu. Les seues característiques nutricionals més destacades són: potassi en gran quantitat, calci i proteïnes, així com les vitamines A i B12.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada