BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

dissabte, 12 de febrer del 2022

RAPS



EL RAP BLANC
(Lophius piscotorus)


És un peix amb el cos xafat, cap gran i una boca molt ampla. Posseïx una aleta dorsal amb els primers radios llliures, dels quals el primer és llarg i acabat en un apèndix carnós simple que li servix d'esquer per a atrapar les preses. El tercer ràdio és llarg, més llarg que el del rap negre (lophius budegassa). A més es diferència del rap negre en la quantitat de radis de l'aleta dorsal. La seua pell és llisa i sense escates i la seua coloració és prou marronosa pel dors, amb molts puntets clars i foscos formant xicotets cercles, de color terrós. La part ventral de les aletes pectorals oscil.la entre el gris i el negre i el ventre és blanc nacrat. Una altra de les diferències respecte al rap blanc és la coloració del peritoneu o pell que recobrix l'intestí. En el rap negre o rogenc és negra, mentres que en el blanc és blanca. Por arribar a fer fins els 2 metres de longitud i pesar els 57 quilos, però normalment no arriben a això.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Rap blanc, sapo, rape blanco, peix pescador, rap ver, rap de platja.
CATALUNYA: Rap blanc, rap futaire, granota de mar.
BALEARS: Rap fotaire, rap blanc, buldroi.
MÚRCIA: Rape, rape blanco.
ANDALUCÍA: Rape, rape blanco, rape común.
GALÍCIA: Peixe sapo blanco, peixe tamboril.
ASTÚRIES: Rape blanco, pixín blanco, peixe sapo.
CANTÀBRIA: Rape blanco.
PAÍS BASC: Zapo beltz, pijotín, zapo zuri.
CANÀRIES: Pejesapo.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:

Arrossegament, enmalle i hams.



DISTRIBUCIÓ
Es troba a la Mar Negra, la Mar Mediterrània i l'Oceà Atlàntic oriental des d'Islàndia fins Mauritània. Viu entre els 300 i el 1.100 metres de profunditat.

CUINA
Qualsevol de les dos espècies de rap que es comercialitzen majoritàriament a Espanya són d'excel.lent qualitat però el negre té més fama de ser més suau i saborós, i no perd aigua al guisar-ho. Té una carn molt versàtil, sense espines, només posseïx un os o cartílag central fàcil d'extraure. Es cuina en guisats, calderetes, fregit, en arrossos mariners o en còctels. És un peix ideal per a dietes hipocalòriques.


EL RAP NEGRE
(Lophius budegassa)


És un peix amb el cos xafat, cap gran i una boca molt ampla. Posseïx una aleta dorsal amb els primers radios llliures, dels quals el primer és llarg i acabat en un apèndix carnós simple que li servix d'esquer per a atrapar les preses. El tercer ràdio és curt, més curt que el del rap blanc (lophius piscatorus), i va seguit de 9 o 10 ràdios blans. La seua pell és llisa i sense escates i la seua coloració és marró violàcia pel dors, amb molts puntets clars i foscos formant xicotets cercles, de color terrós. La part ventral de les letes pectorals oscil.la entre el gris i el negre i el ventre és blanc nacrat. Una de les diferències respecte al rap blanc és la coloració del peritoneu o pell que recobrix l'intestí. En el rap negre o rogenc és negra, mentres que en el blanc és blanca. Por fer fins 1 metre de longitud però nomalment fa de 20 a 40 cm.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Rap negre, sapo, rape negro, peix pescador, rap vermell, rap mular.
CATALUNYA: Rap vermell, rap negre, rap futaire.
BALEARS: Rap fotaire, rap negre, buldroi.
MÚRCIA: Rape, rape negro.
ANDALUCÍA: Rape, rape negro.
GALÍCIA: Peixe sapo negro, peixe tamboril.
ASTÚRIES: Rape negro, pixín negro, peixe sapo.
CANTÀBRIA: Rape negro.
PAÍS BASC: Zapo beltz, pijotín.
CANÀRIES: Pejesapo.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Arrossegament.

DISTRIBUCIÓ
Es troba a l'Atlàntic Est des de les Illes Britàniques fins el Senegal, també a la Mediterrània. Viu entre els 300 i el 1.100 metres de profunditat.

CUINA
Qualsevol de les dos espècies de rap que es comercialitzen majoritàriament a Espanya són d'excel.lent qualitat però el negre té fama de ser més suau i saborós, i no perd aigua al guisar-ho. Té una carn molt versàtil, sense espines, només posseïx un os o cartílag central fàcil d'extraure. Es cuina en guisats, calderetes, fregit, en arrossos mariners o en còctels. És un peix ideal per a dietes hipocalòriques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Visualitzacions de la pàgina

AGRAÏMENTS A....

- Samuel P. Iglésias (Biòleg marí del Museu Nacional d'Història Natural de Corcanneau, França), per les seues il.lustracions, treball i bibliografia. http://iccanam.mnhn.fr
- El Corte Inglés (Empresa comercial), per les fotografies.
- Persones majors, pescadors i entitats públiques valencianes, per la seua ajuda en el reconeiximent de les espècies.
- Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la seua aportació.

DADES I BIBLIOGRAFIA

- Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de Espanya (Secretaria General de Pesca).
- WWF (Organització Independent de Conservació de la Natura).
- Institut Espanyol d'Oceanografia.
- Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana.
- Guía Visual de las especies demersales de la plataforma continental de Galicia y el Cantábrico (Julio Valeiras, Esther Abad, Eva Velasco, Antonio Punzón, Alberto Serrano i Francisco Velasco).
- Nom popular dels aucells, la fauna marina i les plantes autòctones de les Illes Balears (Pedro Ballester Miguel).
- Els peixos de la Vall del riudaura (Pou, Q., Clavero, M., Zamora).
- Ictioterm (Base de datos terminológicos y de identificación de especies pesqueras de las costas de Andalucía).
- El llenguatge mariner de la Marina (Francesc Xavier Llorca Ibi).
- Nomenclatura Oficial Española de los animales marinos de interés pesquero (Subsecretaria de la Marina Mercante).
- Els crancs de les Balears (Lluc Garcia).
- Termcat (Centre de terminologia).
- Pellagofio (Web canària sobre temes locals).
- Biblioteca Visual Miguel Cervantes.
- Pescados y mariscos (Cocinova).
- Artes de pesca (Web sobre peixos, pesca i altres temes).
- Manual de identificación de las principales especies pesqueras de Canarias (Cabildo de Gran Canaria).
- Opromar (Organización de Productores de Pesca Fresca del Puerto y Ría de Marín).
- Proyeutu Depriendi (Web sobre la parla càntabra).
- Conxemar (Asociación Española de Mayoristas, Importadores, Transformadores y Exportadores de productos de la Pesca y la Acuicultura).
- Agroxerxa (Institut Menorquí d'Estudis).
- Revista l'Espill.
- Atlas de los descartes de la flota de arrastre y enmalle en el caladero nacional Cantábrico-Noroeste (Julio valeiras, Nélida Pérez, Hortensia Araujo, Itxaso Salinas i Jose María Bellido).
- Guía de Pescados y Mariscos de consumo usual en España (E. de Juana i R. de Juana).
- Peces de mar de la Península Ibérica (Jordo Corbera, Ana Sabatés i Antoni Garcia Rubies).
- Wikipedia.
-Catálogo dels peixos que es crien, e peixquen en lo Mar de Valencia (Viuda de Martín Peris). 1802. -Naturalista.mx. -Boletín del Instituto Médico Valenciano. Volumen 9.