LA CLÒTXINA DE LA MEDITERRÀNIA
(Mytilus galloprovincialis)
Mol.lusc bivalve de petxina allargada, estreta i una miqueta triangular. Les seues valves són asimètriques i llises. La coloració exterior és quasi negra violàcia i brillant i gris blavosa i nacarada per l'interior. Pot arribar a fer els 15 cm de llarg, sobretot els cultivats en bacs.
La petxina d'estos mol.luscos pot ser colonitzada per briozous, cucs o bellotes de mar.
Es diferència de la clòtxina atlàntica per les següents característiques:
1- Els omfalassos donant volta cap a baix tendixen a fer còncava la línia basal en la petxina.
2- Les valves són més altes i menys angulars en el marge superior i tendïx a créixer més gran.
3- El bord del mant és més fosc, fent-se blau o púrpura.
4- Té un sabor més suau al paladar.
5- El color de la carn és més ataronjat i no tant roig com el de la clòtxina atlàntica.
La petxina d'estos mol.luscos pot ser colonitzada per briozous, cucs o bellotes de mar.
Es diferència de la clòtxina atlàntica per les següents característiques:
1- Els omfalassos donant volta cap a baix tendixen a fer còncava la línia basal en la petxina.
2- Les valves són més altes i menys angulars en el marge superior i tendïx a créixer més gran.
3- El bord del mant és més fosc, fent-se blau o púrpura.
4- Té un sabor més suau al paladar.
5- El color de la carn és més ataronjat i no tant roig com el de la clòtxina atlàntica.
NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Clòtxina de la Mediterrània, clóchina.CATALUNYA: Musclo de la Mediterrània, clòtxina.
BALEARS: Musclo de la Mediterrània, clòtxina.
MÚRCIA: Mejillón mediterraneo, clóchina.
ANDALUCÍA: Mejillón mediterráneo, mejillón.
GALÍCIA: Mexillón, mexillón do Mediterraneo.
ASTÚRIES: Mexillón, moxigón, virigüeto, muxón.
CANTÀBRIA: Mejillón, mocejón, mazajón, mordejón.
PAÍS BASC: Muskuilua, muskullu, mojojón, mocejón, mitulo, linguerón.
CANÀRIES: Morcillón, mejillón.
TEMPORADA:
D'abril a setembre en la Mediterrània.
PESCA:
Aqüicultura.
DISTRIBUCIÓ:
És nativa de la costa mediterrània i es troba en costes rocoses i exposades. S'adherix fermament a les roques per mitjà de brins forts del bise, el qual és secretat per un peu movible.
CUINA: 
Les clòtxines es presenten fresques, en conserva o congelades. La seua carn és blanca i molt sucosa i admet múltiples preparacions; en salses, en ensalades, en cremes, afegides a plats de peix o arròs, amb pasta, a la vinagreta, en escabetx, amb beixamel, arrebossades, etc.
Els valors nutricionals que destaquen de la clòtxina són el seu elevat contingut en vitamines (vitamina A i àcid fòlic), aminoàcids i minerals (iode, potassi, ferro i calci).
Els valors nutricionals que destaquen de la clòtxina són el seu elevat contingut en vitamines (vitamina A i àcid fòlic), aminoàcids i minerals (iode, potassi, ferro i calci).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada