ESPÀRIDS

EL PAGELL

(Pagellus erythrinus)

El pagell té el cos ovalat i quelcom esclafat lateralment. El cap té una boca molt xicoteta i uns ulls més xicotets que altres espàrids.  Presenta una dotzena d'espines en l'aleta dorsal i unes tres espines en l'anal. Es distingix d'altres peixos de la mateixa família per tindre la boca més gran que el diàmetre de l'ull. Posseïx un morro punteagut i el color de les brànquies és rogenc rosat amb reflexos metàl.lics. La seua coloració és gris amb un to rogenc pel llom. Fan entre 10 i 30 cm de longitud encara que poden aparéixer exemplars de fins a 60 cm i 3,2 quilos de pes.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Pagell, pagel.
CATALUNYA: Pagell, pitxell.
BALEARS: Pagell.
MÚRCIA: Pagel, breca.
ANDALUCÍA: Breca, picuda, breca picuda, breca fina.
GALÍCIA: Breca, bica, pica, abretán.
ASTÚRIES: Pica.
CANTÀBRIA: Breca.
PAÍS BASC: Lamotea, breka, lamote.
CANÀRIES: Bica, breca, garapellu, garapeyo.

TEMPORADA:
De desembre a abril.

PESCA:
Arrossegament, enmalle, tresmall i palangre.

DISTRIBUCIÓ: 

És un peix comú a la Mediterrània i es distribuïx també per l'est de l'Oceà Atlàntic. Es pot trobar en zones rocalloses properes a la vora, grava, arena o algues i fins a 200 metres de fondària.

CUINA: 

És un peix blanc de carn blana, delicada ii exquisida, especialment indicat per a persones majors, persones amb l'estómac delicat i xiquets, degut a la seua fàcil digestibilitat.
Entre els valor nutricionals que posseïx destaquen el seu alt contingut en potassi i sodi a més d'aportar vitamines A, B3, B12 i B9.

LA CORCOVADA (Corcovà)

(Dentex gibbosus)

La corcovada té el cos allargat, alt i comprimit.  El cap és arredonit en els jóvens, i els mascles vells desenrotllen un embalum frontal gran en el cap. Només tenen dents canins, situats en unes quantes files. La seua coloració és rosàcia, més fosca pel dors, amb xicotetes taques fosques disperses Es caracteritza per tindre una taca roja a l'extrem  posterior de la base de l'aleta dorsal i altra en la base de les pectorals. El bord de l'aleta caudal és negre. Els mascles adults solen presentar el cap grisenc fosc. Pot arribar a fer fins un metre de longitud.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Corcovada, sama.
CATALUNYA: Corcovada, déntol corcovat.
BALEARS: Corcovada. 
MÚRCIA: Sama, dentón de cuerno.
ANDALUCÍA: Pargo, sama, capitón, parga, trompuda, corcovado, pargo testuz.
GALÍCIA: Dentón de bandeira.
ASTÚRIES: Sama, dentón de bandeira.
CANTÀBRIA: Sama, lama.
PAÍS BASC: Txelba aginandi.
CANÀRIES: Sama cerruda, pargo macho, sama de pluma (als jóvens).

TEMPORADA:
De març a novembre.

PESCA:

Palangre, tresmall, arrossegament i curricà de fons.

DISTRIBUCIÓ: 

Habita en les costes de l'Atlàntic oriental (des de Portugal fins Angola, incloent les illes Canàries on és abundant. A més, encara que amb menys assiduïtat, es troba també a la Mar Mediterrània.

CUINA: 

És un peix blanc i aromàtic ideal per a fer al forn o a la sal. En Canàries es fa bullida en sancocho i per a fer una sopa molt típica de Tenerife. Nutricionalment es caracteritza per tindre niacina, vitamina A, calci, magnesi i fòsfor.

EL DÉNTOL

(Dentex dentex)

Este peix té el cos moderadament llarg, alt i robust. El cap és quelcom punxegut, arredonit en els mascles. Els mascles vells desenrotllen una excrescència frontal característica. Els seus ulls són xicotets i posseïx  només dents canins molt cridaners i col.locats en unes quantes files. La coloració és gris platejada, però més fosca en el dors, amb taques disperses, fosques i xicotetes. Els adults tenen un color groguenc verdós. Arriben a mesurar fins un metro de longitud però poden sobrepassar-ho.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Déntol, dentón.
CATALUNYA: Déntol.
BALEARS: Déntol, dentó.
MÚRCIA: Dentón.
ANDALUCÍA: Dentón, sabia, sama, dento, pargo testudo.
GALÍCIA: Dentón, dentudo, faxoa.
ASTÚRIES: Ronzón, sama, dentón, rozón, rubial.
CANTÀBRIA: Machote, sama, lama.
PAÍS BASC: Txelba aginandi, txelba hortzandi.
CANÀRIES: Sama de ley, sama dorada.

TEMPORADA:
De març a novembre.

PESCA:

Palangre, hams, tresmall, arrossegament i curricà de fons.

DISTRIBUCIÓ: 

Habita en l'Atlàntic Est des de les Illes Britàniques fins el Cap Blanc, a Mauritània. Es troba també àmplament en la Mediterrània. La profunditat mitjana on pot trobar-se és de 15 a 50 metres però pot arribar fins els 200 metres.

CUINA: 

És un peix especialment saborós. Excel.lent  per a cuinar-ho al forn, a la planxa, en papillota o a la sal. És  semigras, encara que alguns el consideren blanc, amb una carn prou preta.

EL BESUC

(Pagellus bogaraveo)

Té forma ovalada amb cos alt i molt comprimit lateralmente. El cap el té curt i arredonit amb una boca xicoteta i uns ulls molt grans. El seu color es rogenc terrós amb els costats quelcom platejats. Posseïx una característica taca negra després del cap, per damunt de les aletes pectorals. Este peix pot fer fins els 70 cm i el seu pes màxim és de 4 quilos.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Boga ravela, boga-ravell (als juvenils), besuc, besugo.
CATALUNYA: Besuc de la piga, besuc de fonera, calet de la piga, pitxell, besuc de la taca, quelet.
BALEARS: Boga-ravell (als juvenils), goràs, besuc uiot, quelet, uat, calet, mora.
MÚRCIA: Vorazo, besugo de la pinta, pachano.
ANDALUCÍA: Besugo de la pinta, besugo voraz, vorazo, pachán, goraz, gora, parchán.
GALÍCIA: Ollomol, ollomoc, vuraz, besugo.
ASTÚRIES: Pancho, pancheta (als juvenils), besugu, besugo.
CANTÀBRIA: Besugo, besugu, pancho ( a los juveniles).
PAÍS BASC: Bisugu arrunt, bisigu.
CANÀRIES: Voraz, goraz.

TEMPORADA:
De gener a abril i d'octubre a desembre.

PESCA:
Arrossegament i hams. 

DISTRIBUCIÓ: 

Viu a l'Oceà Atlàntic Est, des de Noruega fins el Cap Blanco, a Mauritania. també es pot trobar, encara que amb molta menys freqüència, en aigües canàries, Madeira i la Mediterrània occidental. Es localitza fins els 700 metres de profunditat, encara que normalment entre 150 i 300 metres.

CUINA: 

És un peix gras o semigràs (segons èpoques de l'any) molt apreciat en la gastronomía. Es cuina a la planxa, a l'esquena, al forn amb guarnicions o a la sal.
És una font de proteïnes, vitamines i minerals. Entre les vitamines que conté destaquen les del grup B, especialment la B12. En quant al seu contingut en minerals, els més destacats són el ferro, el potasi, el fòsfor i el magnesi.

EL PAGRE

(Pagrus pagrus)

Peix perciforme que de xicotet es denomina pargolí. Té un cos oval i moderadament alt, amb una grandària màxima de 82 cm però normalment posseïx entre 20 i 60 cm. El seu perfil dorsal és convex davant de l'ull i amb 6 o 7 fileres d'escates sobre les galtes. La coloració és rosada amb reflexos de color argent i té una taca fosca al cap que s'enfosquïx al mig dels ulls. No té cap banda frontal com la orada ni cap taca negra com el besuc, encara que és un peix semblant a ells.

NOMS:

COMUNITAT VALENCIANA: Pagre, pargo.

CATALUNYA: Pagre.

BALEARS: Paguera, pagre, pargo, pàguera.

MÚRCIA: Pargo.

ANDALUCÍA: Pargo, bocinegro, parguete, vieja.

GALÍCIA: Prago, pargo, abrota, rutida.

ASTÚRIES: Rubiel, prau, machote, pro.

CANTÀBRIA: Machote, mazote.

PAÍS BASC: Sabayaurta, sabaya, txelba arrunt, limote.

CANÀRIES: Bocinegro.

TEMPORADA:

De decembre a abril.

PESCA:

Palangre de fons, tresmall, volantí de fons i arrossegament.

DISTRIBUCIÓ: 

Viu en fons durs de roca o de sorra fins als 250 metres de profunditat. Es troba en tota la Mediterrania però no a la Mar Negra. També en ambdos costats de l'Atlàntic.

CUINA: 

El pagre és un peix blau, amb greix, la carn blanca la qual té és molt apreciada en la cuina. És ferma i no té moltes espines. Els pagres són ideals per a cuinar-los sencers, al forn, torrats o fregits. Es poden fer també en filets i enfarinar-los. El cap i les espines solen utilitzar-se per a fer caldos als quals els donen molt de sabor

El més destacat en quant a la seua informació nutricional és l'aportació de potasi, proteïnes i sodi, en quantitats importants. La vitamina B3 i A  són les que més en té.

LA CORCOVADA ROQUERA (Corcovà roquera)

(Pagrus auriga)

És un peix gran que pot arribar a fer els 90 cm i pesar fins 11 quilos. El seu cos és alt i comprimit. La seua coloració és grisenca amb notòries bandes verticals de color terrós rogenc. Les espines dorsals 3ª a 5ª són molt llargues i filamentoses en exemplars jòvens.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Pagre de bandes, corcovada roquera.
CATALUNYA: Pagre de bandes, pagre reial.
BALEARS: Pagre de taques, pàguera de taques.
MÚRCIA: Hurta.
ANDALUCÍA: Hurta, urta, sargo soldado, soldado, rompeladrillos, colorada, goraz.
GALÍCIA: Fusta, prago sémola, sama, samba.
ASTÚRIES: Pausa, prago.
CANTÀBRIA: Pausa.
PAÍS BASC: Hortzandi tiraurdina.
CANÀRIES: Sama roquera, pargo sémola, roquera azafranada, lauriana. (Quan és jove es diu catalineta o catalineja).

TEMPORADA:
De març a novembre.

PESCA:

Palangre, enmalle, tresmall, nases, arrossegament i curricà de fons.

DISTRIBUCIÓ: 

Es troba a les costes de l'Atlàntic oriental des de Portugal fins Angola i també al sud-oest de la Mediterrània. Habita als fons propers a la costa entre els 2 i els 200 metres de profunditat, tant a l'arena com en zones de roca.

CUINA: 

La seua carn és blanca i compacta, d'excel.lent sabor i textura. Admet preparacions al forn, fregit a trossos, a la sal, en cassola o en sopes. Este peix és ric en niacina, vitamina A, calci, magnesi i fòsfor, aportant entre 70 i 80 caloríes per cada 100 grams.

LA ORADA (Orà)

(Sparus aurata)

Té el cos comprimit per ambdos costats i la línia dorsal presenta una pronunciada concavitat. El cap és arredonit i gran i els llavis grossos. Presenta una sola aleta dorsal i les pectorals són llargues i acabades en punta. El color del dors és verd blavós, el ventre platejat i els costats groc grisenc. El seu nom ve donat per una taca daurada característica que té entre els dos ulls. Esta espècie pot arribar a fer 1 metre de llarg i pesar entre 5 i 7 quilos. És una espècie introduïda en l'aqüicultura.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Orada, dorada, doradeta, moixarra.
CATALUNYA: Orada, dorada, daurada, aurada, moixarra, mutxarreta, muixarra.
BALEARS: Orada, dorada, buixarra. Auradella (als juvenils).
MÚRCIA: Dorada.
ANDALUCÍA: Dorada, zapatilla.
GALÍCIA: Dourada, dorada.
ASTÚRIES: Dourada, dorada, mazota.
CANTÀBRIA: Dorada. Chaparreta (als juvenils).
PAÍS BASC: Urruburua, txelba urruburua, urreburu. Saltamico, chaparreta (als juvenils).
CANÀRIES: Dorada, sama zapata, chacarona morena, zapata morisca.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Arrossegament, enmalle, cèrcol, hams i palangre. 

DISTRIBUCIÓ: 

Es distribuïx des de les Illes Britàniques fins a Cap Verd i per tota la Mediterrània. Les orades preferixen viure en zones rocoses o arenoses d'aigues poc profundes, a uns 30 metres, encara que poden trobar-se fins els 150.

CUINA: 

És un peix blanc molt consumit. Admet preparacions semblants al besuc o al llobarro, fent-se al forn, a la sal, al vapor o a rodanxes. Sol acompanyar-se de salses diverses que li combinen molt bé, tàrtara, allioli, de xampinyons, de llima, etc. També es prepara crua en sashimi o sushi. 
Conté vitamina B12, seleni, fòsfor i proteïnes.

EL MABRE

(Lithognathus mormyrus)

És un peix que pot arribar als 55 cm de llargària total i presenta un cos ovalat, alt i comprimit. La seua boca es troba a la part inferior del seu cap, i el morro és allargat i agut. Té ulls xicotets. La coloració és grissa platejada amb reflexos daurats. Té entre 10 i 13 línies verticals negres, alternant una llarga amb una curta.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Mabre.
CATALUNYA: Mabre, marbre.
BALEARS: Mabre, mabret.
MÚRCIA: Magre.
ANDALUCÍA: Herrera, mabra.
GALÍCIA: Erla, ferreira.
ASTÚRIES: Rayado, perla, erla, roncón, pexe de señoritu, ferreira.
CANTÀBRIA: Rayado, perla, erla.
PAÍS BASC: Erla, zapatero.
CANÀRIES: Herrera.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Hams, arrossegament, enmalle i cèrcol. 

DISTRIBUCIÓ: 

Es distribuïx des de la Mar Cantàbrica a la Mar Negra i fins Sud-Àfrica. En l'Índic i la Mar Roja també podem trobar-lo. Es localitza en fons arenosos a menys de 50 metres.

CUINA: 

És un peix blanc amb una carn molt apreciada. Es pot cuinar guissat en caldos, a la planxa o al forn. Conté proteïnes de qualitat, àcids grassos omega-3 y omega-6, vitamines i certs minerals.

EL CORBALL DE SORRA

(Umbrina cirrosa)

El cos d'este corball és moderadament allargat, alt i comprimit. La seua boca és xicoteta, amb un barbilló rígid i curt en l'extrem de la mandíbula inferior.
La seua coloració és grisa blavosa metàl.lica, més intensa en el dors i degradant-se fins ser blanca en el ventre. Te unes característiques línies obliqües sinuoses, que pugen de davant cap arrere, groc daurades i clapades de blau o terrós fosc. El bord posterior d'opercle, negre. Pot aconseguir els 70 cm de llarg.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Corball de sorra, corball, corbinata, corvina, reche.
CATALUNYA: Corball de sorra, corball vermiculat, berruguet, escorball, corball.
BALEARS: Reig, ret.
MÚRCIA: Reche.
ANDALUCÍA: Verrugato, verrugate, verrugato banco, corval, corvinato, corval blanco, corvina.
GALÍCIA: Gato de mar, corvinato, verrugato.
ASTÚRIES: Berrugueta, corballo, verrugato.
CANTÀBRIA: Berrugueta, verrugate, verrugato.
PAÍS BASC: Burriota, gurbiya, gurbi, karkajal, berrugueta harrizalea.
CANÀRIES: Tabeque.

TEMPORADA:
D'abril a octubre.

PESCA:
Llançat, fons, arrossegament, palangre i tresmalls.

DISTRIBUCIÓ: 

Es troba present en tot el litoral peninsular i colonitza les Mars Mediterrània i Negra. En l'Atlántic, la seua distribució va des del Golf de Biscaia fins a les costes del Senegal.

CUINA: 

El Corball te fama de ser uns dels millors peixos que habiten les nostres costes. La seua carn és excel.lent per la qual cosa s'ha de cuinar sense excessius condiments ni espècies. Al forn, a la sal, en papillot, a la planxa, etc. Per la seua textura, en cebiche és un dels peixos més utilitzats.

EL REIG

(Argyrosomus regius)

És un peix de cap gros i cos allargat i esvelt, que pot arribar a fer els 2 metres de llarg i pesar els 150 quilos. Els seus ulls són xicotets i la seua boca àmplia i obliqua. El mentó no té arruga per la part de baix. Presenta dos aletes dorsals, la primera amb dos ràdios durs; la segona amb 1 dur i 27 blans. L'aleta cabal té un bord arredonit en els jóvens i recte o en forma de S suau en els més grans. La línia lateral està molt marcada i té escates brillants. El color és gris platejat amb una cridanera brillantor daurada pel dors i pels flancs. La base de les aletes és de color café rogenc i l'interior de la boca és daurat. Després de morir la tonalitat de color s'enfosquix.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Reche, reig, corba. Regetó (als juvenils).
CATALUNYA: Corball reig, regetó, corb reig, corball blanc, corball de platja, corballina.
BALEARS: Reig, corbina.
MÚRCIA: Corvinato, reche.
ANDALUCÍA: Corvina, corvinata, corvinato, corva. Pardilleja (als juvenils).
GALÍCIA: Corvina real, berrugueta, curuvina, curbina.
ASTÚRIES: Curvina, berrugueta, corballo.
CANTÀBRIA: Curvina, berrugate, berrugueta, curvina, corbina.
PAÍS BASC: Andeja, antesa, anteja, burbina, arrano-berrugueta.
CANÀRIES: Corvina, curvina, corvina blanca.

TEMPORADA:
De març a desembre.

PESCA:
Aqüicultura, tresmall, arrossegament, enmalle, curricà i palangre.

DISTRIBUCIÓ: 

Es troba present en l'Atlàntic oriental des de Noruega fins el Congo i en tota la Mediterrània, penetrant en la Mar Roja. És una espècie de caràcter litoral que habita formant bancs en aigües someres, sobre fons generalment arenosos fins els 300 metres de profunditat.

CUINA: 

Peix blanc de carn suau, delicada i molt apreciada. Els més grans tenen un sabor més intens i consistent. Admet preparacions semblants a peixos com la orada, la tonyina o el llobarro. A més, per la seua excel.lent textura, admet molt bé la preparació del cebiche.
Entre les propietats nutricionals que posseïx destaca el seu alt contingut en potassi i quelcom menys en sodi.

LA BOGA 

(Boops boops)

És un peix de cos fusiforme i llarg,  semblant al cos dels clupèids.  Posseïx 4 llistes longitudinals laterals grogues que fan un recorregut pel seu cos. El seu tamany més habitual és de 15 a 20 cm,  però pot arribar a fer els 36.
Presenta una característica taca blava en la base de l'aleta pectoral.  La seua coloración és verd o blava al dors,  i platejada als costats i al ventre.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Boga. Bogarró (als juvenils).
CATALUNYA: Boga. Bogarró (als juvenils).
BALEARS: Boga. Bogó, bogué (als juvenils).
MÚRCIA: Boga.
ANDALUCÍA: Boga.
GALÍCIA: Boga, bogamuxo, bogardo, boga de aire.
ASTÚRIES: Boga.
CANTÀBRIA: Boga.
PAÍS BASC: Boga, boba.
CANÀRIES: Catalufa, boga canaria.

TEMPORADA:
De març a novembre.

PESCA: 
Cércol, arrossegament i a voltes tresmall.

DISTRIBUCIÓ: 

Es distribuïx per les costes de l'Atlàntic oriental, des de Noruega fins Angola, i per la Mediterrània i la Mar Negra. Viu en sustrats de roca, arena, fang o herba, fins els 250 metres  de profunditat.

CUINA: 

La seua carn es considera poc apreciada per la qual cosa el seu vaor econòmic és escàs. Presenta espines.