BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

dijous, 11 d’abril del 2019

EL CARRANC VERD

EL CARRANC VERD
(Carcinus aestuarii)

És un carranc molt freqüent  a la Mediterrània. Té el cos hexagonal i cinc dents agudes a cada costat de la closca, dirigits cap als ulls. El color és variable, la part superior normalment de color verd fosc en els adults mentres que la inferior és groguenca. És un carranc molt semblant a Carcinus maenas i es diferència d'este en què la part frontal de la closca de l'aestuarii és més llarga i llisa. pot arribar afer els 7 cm de longitud però són més xicotets habitualment.


NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Carranc verd, carranc de platja, cranc d'arena, cranc de paleta, cangrejo verde.
CATALUNYA: Cranc verd, barrilet.
BALEARS: Cranc verd, cama serrada, cranc merder, cranc de fang, cranc d'herba, cranc jueu, cranc d'alga.
MÚRCIA: Clanco, cangrejo verde.
ANDALUCÍA: Coñeta, cangrejo, cangrejo de río.
GALÍCIA: Cangrexo do Mediterráneo.
ASTÚRIES: Cangrexo do Mediterráneo, cámbaru mediterraniu.
CANTÀBRIA: Cangrejo del Mediterráneo, cámbaro del Mediterráneo.
PAÍS BASC: Carromarro.
CANÀRIES: Cangrejo de mar.

TEMPORADA:
De febrer a octubre.

PESCA:
Nases i rastrell.

DISTRIBUCIÓ
Es troba a la Mediterrània i penetra un poc en l'Oceà Atlàntic. Viu en fons arenosos i praderies d'algues, més que res en estuaris, albuferes o desembocadures de rius i torrents.

CUINA
Es cuinen en sopes i cremes però també són prou saborosos fregits amb alls.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Visualitzacions de la pàgina

AGRAÏMENTS A....

- Samuel P. Iglésias (Biòleg marí del Museu Nacional d'Història Natural de Corcanneau, França), per les seues il.lustracions, treball i bibliografia. http://iccanam.mnhn.fr
- El Corte Inglés (Empresa comercial), per les fotografies.
- Persones majors, pescadors i entitats públiques valencianes, per la seua ajuda en el reconeiximent de les espècies.
- Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la seua aportació.

DADES I BIBLIOGRAFIA

- Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de Espanya (Secretaria General de Pesca).
- WWF (Organització Independent de Conservació de la Natura).
- Institut Espanyol d'Oceanografia.
- Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana.
- Guía Visual de las especies demersales de la plataforma continental de Galicia y el Cantábrico (Julio Valeiras, Esther Abad, Eva Velasco, Antonio Punzón, Alberto Serrano i Francisco Velasco).
- Nom popular dels aucells, la fauna marina i les plantes autòctones de les Illes Balears (Pedro Ballester Miguel).
- Els peixos de la Vall del riudaura (Pou, Q., Clavero, M., Zamora).
- Ictioterm (Base de datos terminológicos y de identificación de especies pesqueras de las costas de Andalucía).
- El llenguatge mariner de la Marina (Francesc Xavier Llorca Ibi).
- Nomenclatura Oficial Española de los animales marinos de interés pesquero (Subsecretaria de la Marina Mercante).
- Els crancs de les Balears (Lluc Garcia).
- Termcat (Centre de terminologia).
- Pellagofio (Web canària sobre temes locals).
- Biblioteca Visual Miguel Cervantes.
- Pescados y mariscos (Cocinova).
- Artes de pesca (Web sobre peixos, pesca i altres temes).
- Manual de identificación de las principales especies pesqueras de Canarias (Cabildo de Gran Canaria).
- Opromar (Organización de Productores de Pesca Fresca del Puerto y Ría de Marín).
- Proyeutu Depriendi (Web sobre la parla càntabra).
- Conxemar (Asociación Española de Mayoristas, Importadores, Transformadores y Exportadores de productos de la Pesca y la Acuicultura).
- Agroxerxa (Institut Menorquí d'Estudis).
- Revista l'Espill.
- Atlas de los descartes de la flota de arrastre y enmalle en el caladero nacional Cantábrico-Noroeste (Julio valeiras, Nélida Pérez, Hortensia Araujo, Itxaso Salinas i Jose María Bellido).
- Guía de Pescados y Mariscos de consumo usual en España (E. de Juana i R. de Juana).
- Peces de mar de la Península Ibérica (Jordo Corbera, Ana Sabatés i Antoni Garcia Rubies).
- Wikipedia.
-Catálogo dels peixos que es crien, e peixquen en lo Mar de Valencia (Viuda de Martín Peris). 1802. -Naturalista.mx. -Boletín del Instituto Médico Valenciano. Volumen 9.