BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris POMACENTRIDAE. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris POMACENTRIDAE. Mostrar tots els missatges

dimarts, 15 de febrer del 2022

TORDS I AFINS

 


EL RAORET
(Xyrichtys novacula)


Els mascles són més grossos  que les femelles. El cos és molt comprimit lateralment i les escates són grosses. Els ulls són xicotets i es troben a la part superior del cap. La boca presenta uns forts incisius que ixen fora. És de color gris rosat amb línies transversals blaves al cap. El ventre és blanc i les aletes rosades i blaves. El mascle té una taca blava al ventre i el dors verdós. La talla màxima d'este peix és de 30 cm.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Raor, raoret, galán, pinta, ror.
CATALUNYA: Llorito, peix lloro, rasó, rosó, gallineta.
BALEARS: Raó, ro, raor, ravó.
MÚRCIA: Lorito, raón, galán.
ANDALUCÍA: Galán, papagayo, pampano, roso, pinta, pez navaja, loro, lorito, peine, bodión, raó.
CANÀRIES: Pejepeine, papagayo.

DISTRIBUCIÓ

Es troba en aigües càlides i temperades de la Mediterrània i de l'Atlàntic, però és més abundant a la zona meridional de la Mediterrània.

TEMPORADA:
De junio a octubre.

PESCA:
A la deriva i a la ronsa i al volantí de fons.

CUINA

És un peix tremendament saborós i molt apreciat en la gastronomia. La carn és sucosa i blanca, amb només l'espina central.
La millor manera de fer-los són enfarinats i fregits, però sense llevar-los les escates, que en fregir crean una agradable textura cruixent. Este peix blanc aporta molt poques calories i és molt ric en proteïnes d'alt valor biològic.





EL TORD VERD
(Labrus viridis)

El cos d'este peix és allargat i comprimit lateralmente, amb el cap més llarg que l'altura màxima del cos. L'aleta dorsal és plana i llarga, i la zona de la cua és curta. La coloració és quelcom variable, depenent de l'edat, el sexe o l'hàbitat,  però les més comunes són: verd amb punts blancs o blaus, taronja-rogenc amb punts blancs o blaus, o de color verd-groguenc amb una banda longitudinal blanca que va des del bord posterior de l'ull a la cua, de color taronja amb banda longitudinal blanca. Pot arrribar a fer els 50 cm de longitud.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Tord ver, xucla, griva, grívia, massot ver, massot, sucla, griva.
CATALUNYA: Tord grívia, massot ver, tord ver, grévia, mostela, xinet, espatart, xuclá, mustela, crívia, glívia, músic.
BALEARS: Grivi, griva, grívia, massot ver, tord massot.
MÚRCIA: Griva.
ANDALUCÍA: Bodión verde, bodión, budión verde, tordo, griva.
GALÍCIA: Merlán, merlón, pinto.
ASTÚRIES: Pinto, botona.
CANTÀBRIA: Durdo.
PAÍS BASC: Durdo berdea.
CANÀRIES: Romero de vieja, romero capitán, vaqueta, romerillo.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Tresmall .

DISTRIBUCIÓ
Este peix es troba distribuit per la Mediterrànea occidental, la Mar Negra y l'Atlàntic des de Portugal  fins al Marroc.

CUINA
El tord ver es cuina al forn o guisat. A Galícia és molt apreciat en "caldeirada" perquè la seua carn és d'una textura magnífica.









Visualitzacions de la pàgina

AGRAÏMENTS A....

- Samuel P. Iglésias (Biòleg marí del Museu Nacional d'Història Natural de Corcanneau, França), per les seues il.lustracions, treball i bibliografia. http://iccanam.mnhn.fr
- El Corte Inglés (Empresa comercial), per les fotografies.
- Persones majors, pescadors i entitats públiques valencianes, per la seua ajuda en el reconeiximent de les espècies.
- Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la seua aportació.

DADES I BIBLIOGRAFIA

- Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de Espanya (Secretaria General de Pesca).
- WWF (Organització Independent de Conservació de la Natura).
- Institut Espanyol d'Oceanografia.
- Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana.
- Guía Visual de las especies demersales de la plataforma continental de Galicia y el Cantábrico (Julio Valeiras, Esther Abad, Eva Velasco, Antonio Punzón, Alberto Serrano i Francisco Velasco).
- Nom popular dels aucells, la fauna marina i les plantes autòctones de les Illes Balears (Pedro Ballester Miguel).
- Els peixos de la Vall del riudaura (Pou, Q., Clavero, M., Zamora).
- Ictioterm (Base de datos terminológicos y de identificación de especies pesqueras de las costas de Andalucía).
- El llenguatge mariner de la Marina (Francesc Xavier Llorca Ibi).
- Nomenclatura Oficial Española de los animales marinos de interés pesquero (Subsecretaria de la Marina Mercante).
- Els crancs de les Balears (Lluc Garcia).
- Termcat (Centre de terminologia).
- Pellagofio (Web canària sobre temes locals).
- Biblioteca Visual Miguel Cervantes.
- Pescados y mariscos (Cocinova).
- Artes de pesca (Web sobre peixos, pesca i altres temes).
- Manual de identificación de las principales especies pesqueras de Canarias (Cabildo de Gran Canaria).
- Opromar (Organización de Productores de Pesca Fresca del Puerto y Ría de Marín).
- Proyeutu Depriendi (Web sobre la parla càntabra).
- Conxemar (Asociación Española de Mayoristas, Importadores, Transformadores y Exportadores de productos de la Pesca y la Acuicultura).
- Agroxerxa (Institut Menorquí d'Estudis).
- Revista l'Espill.
- Atlas de los descartes de la flota de arrastre y enmalle en el caladero nacional Cantábrico-Noroeste (Julio valeiras, Nélida Pérez, Hortensia Araujo, Itxaso Salinas i Jose María Bellido).
- Guía de Pescados y Mariscos de consumo usual en España (E. de Juana i R. de Juana).
- Peces de mar de la Península Ibérica (Jordo Corbera, Ana Sabatés i Antoni Garcia Rubies).
- Wikipedia.
-Catálogo dels peixos que es crien, e peixquen en lo Mar de Valencia (Viuda de Martín Peris). 1802. -Naturalista.mx. -Boletín del Instituto Médico Valenciano. Volumen 9.