BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

dissabte, 19 de març del 2022

ABADEJOS

 



L'ABADEJO DE GROENLÀNDIA
(Gadus macrocephalus).


Esta espècie d'abadejo amb aletes radiades, cos pesat i llarg, té un peduncle cabal gros. PosseIx un barbilló sensitiu so la mandíbula inferior. El color de l'abadejo de Groenlàndia és generalment ombriu, jaspiat i amb una apariència semblant a la d'altres espècies de bacallà. Oscil.la entre el marró i el marró platejat. Els exemplars poden créixer fins els 77 cm, encara que s'han trobat alguns de més grans.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Abaejo de Groenlàndia, bacallà de Groenlàndia.
CATALUNYA: Abadejo de Groenlàndia, bacallà de Groenlàndia.
BALEARS: Bacallà de Groenlàndia, abadejo de Groenlàndia, abadeig de Groenlàndia.
MÚRCIA: Bacalao de Groenlandia.
ANDALUCÍA: Bacalao de Groenlandia.
GALÍCIA: Bacallao do Groenlandia, bacallau de Groenlandia.
ASTÚRIES: Bacalao de Groenlandia, abadecho de Groenlandia.
CANTÀBRIA: Bacalao de Groenlandia.
PAÍS BASC: Bakailaoa.
CANÀRIES: Bacalao de Groenlandia.

TEMPORADA:
De gener a octubre.

PESCA:
Palangre, cércol i hams.

DISTRIBUCIÓ

Viu al fons i es troba a l'Oceà Àrtic i a l'Atlàntic nord-occidental, estenent-se des d'Alaska fins l'oest de Groenlàndia.

CUINA

És una espècie de peix blanc molt apreciada i saborosa, però més dura que la del abadejo de l'Atlàntic. En saladura es pot considerar un peix blau. A Espanya es consumix salat, dessalat, en cassola, en guisats, al forn, al pilpil i acompanyant a multitud de plats.
L'abadejo és ric en vitamines B12 i B6, proteïnes i minerals, especialment potassi, seleni i fòsfor. És baix en caloríes i de molt fàcil digestió.

EL BACALLÀ
(Gadus morhua)


El bacallà té el cos allargat i de secció circular. La mandíbula superior s'estén per darrere del costat anterior de l'ull, la inferior és més curta. Una important característica és la línia lateral de color blanc que posseïx a un costat i a l'altre. També presenta un llarg barbilló en el mentó i té els ulls xicotets. El color varia de marró a verd o gris en el dors i en els flancs superiors. El ventre és pàl.lid i platejat. Por fer els 2 metres de llarg i pesar fins els 95 quilos, encara que el tallatge mitjà és inferior a un metre. És també un peix de cría.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Abaejo, bacallà, bacallar, abadejo.
CATALUNYA: Abadejo, bacallà, badejo.
BALEARS: Bacallà, abadejo, estocafix, abadeig.
MÚRCIA: Bacalao.
ANDALUCÍA: Bacalao.
GALÍCIA: Bacallao, bacallau.
ASTÚRIES: Bacalao, abadecho.
CANTÀBRIA: Bacalao.
PAÍS BASC: Bakallo, bakailaoa.
CANÀRIES: Bacalao.

TEMPORADA:
De gener a abril (skrei). Tot l'any (aqüicultura).

PESCA:
Arrossegament, cércol, palangre i enmalle.

DISTRIBUCIÓ
Es distribuïx  pel l'Atlàntic Nord des de Groenlàndia i Islàndia fins el Golf de Biscaia. A l'Atlàntic Oest nord-americà també es troba. Viu en aigües fredes i en profunditats variables, des de la superficie fins els 600 metres.
CUINA
És una espècie de peix blanc molt apreciada i saborosa, més que tot l'abadejo satvatge, l'anomenat "skrei". En saladura es pot considerar un peix blau. A Espanya es consumix salat, dessalat, en cassola, en guisats, al forn, al pilpil i acompanyant a multitud de plats.
El bacallà és ric en vitamines B12 i B6, proteïnes i minerals, especialment potassi, seleni i fòsfor. És baix en caloríes i de molt fàcil digestió.

L'ABADEGET (Abaetxet)
(Micromesistius poutassou)

Té el cos prim i cobert de xicotetes escates, amb ulls grans i redons. Pot fer els 50 cm de longitud, encara que és molt més comú trobar-los de 15 a 30 cm. No presenta cap barba o barbilló davall de la mandíbula inferior. Les seues tres aletes dorsals estan separades i són de color metalitzat. La seua coloració és gris en el dors i banquinosa en el ventre.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Abaeget, maira, maire, mare de lluç, abadeget, bacallaret, lluça.
CATALUNYA: Maire, maira, tabanc, mare del lluç.
BALEARS: Mare de lluç, maire, lluça, llúcera.
MÚRCIA: Maira, bacaladilla.
ANDALUCÍA: Bacaladilla, bacalao, maira, bacaladito.
GALÍCIA: Lirio, mexete, peixe lirio.
ASTÚRIES: Abri, bacalada.
CANTÀBRIA: Bacalada, pez lirio.
PAÍS BASC: Perlitaurio, bakalada, perlita.
CANÀRIES: Bacaladilla.

TEMPORADA:
De març a juny.

PESCA:

Arrossegament, cércol i palangre de fons.

DISTRIBUCIÓ
És una espècie que mora en la Mar Mediterrània, i sobre tot, en l'Atlàntic nord-oriental, arribant a l'Estret de Gibraltar. Viu en fons arenosos de prou fondària.

CUINA
L'abaetxet és un peix blanc i de textura molt suau que admet moltes preparacions. Es cuina en salsa verda o de tomata, fregit, i inclús, esmollat per a fer croquetes o mandonguilles. El seu sabor també realça guanicions amb verdures. Té un baix contingut en greixos i els seus valors nutricionals més excel.lents són les vitamines del grup B, el magnesi i el iode.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Visualitzacions de la pàgina

AGRAÏMENTS A....

- Samuel P. Iglésias (Biòleg marí del Museu Nacional d'Història Natural de Corcanneau, França), per les seues il.lustracions, treball i bibliografia. http://iccanam.mnhn.fr
- El Corte Inglés (Empresa comercial), per les fotografies.
- Persones majors, pescadors i entitats públiques valencianes, per la seua ajuda en el reconeiximent de les espècies.
- Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la seua aportació.

DADES I BIBLIOGRAFIA

- Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de Espanya (Secretaria General de Pesca).
- WWF (Organització Independent de Conservació de la Natura).
- Institut Espanyol d'Oceanografia.
- Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana.
- Guía Visual de las especies demersales de la plataforma continental de Galicia y el Cantábrico (Julio Valeiras, Esther Abad, Eva Velasco, Antonio Punzón, Alberto Serrano i Francisco Velasco).
- Nom popular dels aucells, la fauna marina i les plantes autòctones de les Illes Balears (Pedro Ballester Miguel).
- Els peixos de la Vall del riudaura (Pou, Q., Clavero, M., Zamora).
- Ictioterm (Base de datos terminológicos y de identificación de especies pesqueras de las costas de Andalucía).
- El llenguatge mariner de la Marina (Francesc Xavier Llorca Ibi).
- Nomenclatura Oficial Española de los animales marinos de interés pesquero (Subsecretaria de la Marina Mercante).
- Els crancs de les Balears (Lluc Garcia).
- Termcat (Centre de terminologia).
- Pellagofio (Web canària sobre temes locals).
- Biblioteca Visual Miguel Cervantes.
- Pescados y mariscos (Cocinova).
- Artes de pesca (Web sobre peixos, pesca i altres temes).
- Manual de identificación de las principales especies pesqueras de Canarias (Cabildo de Gran Canaria).
- Opromar (Organización de Productores de Pesca Fresca del Puerto y Ría de Marín).
- Proyeutu Depriendi (Web sobre la parla càntabra).
- Conxemar (Asociación Española de Mayoristas, Importadores, Transformadores y Exportadores de productos de la Pesca y la Acuicultura).
- Agroxerxa (Institut Menorquí d'Estudis).
- Revista l'Espill.
- Atlas de los descartes de la flota de arrastre y enmalle en el caladero nacional Cantábrico-Noroeste (Julio valeiras, Nélida Pérez, Hortensia Araujo, Itxaso Salinas i Jose María Bellido).
- Guía de Pescados y Mariscos de consumo usual en España (E. de Juana i R. de Juana).
- Peces de mar de la Península Ibérica (Jordo Corbera, Ana Sabatés i Antoni Garcia Rubies).
- Wikipedia.
-Catálogo dels peixos que es crien, e peixquen en lo Mar de Valencia (Viuda de Martín Peris). 1802. -Naturalista.mx. -Boletín del Instituto Médico Valenciano. Volumen 9.