BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

dimecres, 27 de març del 2019

EL PEU DE CABRA

EL PEU DE CABRA
(Pollicipes pollicipes)

El peu de cabra és un crustaci cirrípede que creix sobre les roques batudes per l'onatge. No té extremitats i presenta dos parts clarament diferenciades, la part superior o capítol i la inferior o peduncle, sent esta última la que es fixa a la roca. La part superior, també anomenada ungla, conté una sèrie de plaques calcàries de color blanquinós o grisenc. La part inferior és de forma cilíndrica i a l'extrem de la mateixa és on es fixa a la roca el peu de cabra. Pot arribar a fer els 15 cm de longitud.


NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Peu de cabra, peu de cabrit.
CATALUNYA: Peu de cabra, peu de cabrit.
BALEARS: Peu de cabra.
MÚRCIA: Percebe, pata de cabra.
ANDALUCÍA: Percebe, pata de burro.
GALÍCIA: Percebe, mixote, percebe da pedra, percebe da sombriza, percebe mexón, precebe.
ASTÚRIES: Perceba, percebe.
CANTÀBRIA: Percebe.
PAÍS BASC: Lanperna, lanperna arrunt.
CANÀRIES: Percebe, patacabra.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Marisqueig i rasqueta.

DISTRIBUCIÓ
Es distribuïx sobretot des de Galícia i Astúries, Cantàbria, País Basc, Portugal i França. Al nord-oest d'Àfrica també es troba, especialment al Marroc.


CUINA
De sabor fort, es cou, sent una espècie d'alt valor comercial que té preus molt elevats. Es comercialitza generalment fresc. El peu de cabra del Cantàbric és molt més gustós que el del Marroc, pel fet de que este últim viu en aigües més càlides. Entre les propietats del peu de cabra sobreïx el seu baix contingut de greixos i colesterol, i la inexistència d'hidrats de carboni. Quant als seus minerals sobreïx el seleni, que portegix de malalties cardiovasculars. Té també vitamina B12 i gran quantitat de potassi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Visualitzacions de la pàgina

AGRAÏMENTS A....

- Samuel P. Iglésias (Biòleg marí del Museu Nacional d'Història Natural de Corcanneau, França), per les seues il.lustracions, treball i bibliografia. http://iccanam.mnhn.fr
- El Corte Inglés (Empresa comercial), per les fotografies.
- Persones majors, pescadors i entitats públiques valencianes, per la seua ajuda en el reconeiximent de les espècies.
- Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la seua aportació.

DADES I BIBLIOGRAFIA

- Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de Espanya (Secretaria General de Pesca).
- WWF (Organització Independent de Conservació de la Natura).
- Institut Espanyol d'Oceanografia.
- Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana.
- Guía Visual de las especies demersales de la plataforma continental de Galicia y el Cantábrico (Julio Valeiras, Esther Abad, Eva Velasco, Antonio Punzón, Alberto Serrano i Francisco Velasco).
- Nom popular dels aucells, la fauna marina i les plantes autòctones de les Illes Balears (Pedro Ballester Miguel).
- Els peixos de la Vall del riudaura (Pou, Q., Clavero, M., Zamora).
- Ictioterm (Base de datos terminológicos y de identificación de especies pesqueras de las costas de Andalucía).
- El llenguatge mariner de la Marina (Francesc Xavier Llorca Ibi).
- Nomenclatura Oficial Española de los animales marinos de interés pesquero (Subsecretaria de la Marina Mercante).
- Els crancs de les Balears (Lluc Garcia).
- Termcat (Centre de terminologia).
- Pellagofio (Web canària sobre temes locals).
- Biblioteca Visual Miguel Cervantes.
- Pescados y mariscos (Cocinova).
- Artes de pesca (Web sobre peixos, pesca i altres temes).
- Manual de identificación de las principales especies pesqueras de Canarias (Cabildo de Gran Canaria).
- Opromar (Organización de Productores de Pesca Fresca del Puerto y Ría de Marín).
- Proyeutu Depriendi (Web sobre la parla càntabra).
- Conxemar (Asociación Española de Mayoristas, Importadores, Transformadores y Exportadores de productos de la Pesca y la Acuicultura).
- Agroxerxa (Institut Menorquí d'Estudis).
- Revista l'Espill.
- Atlas de los descartes de la flota de arrastre y enmalle en el caladero nacional Cantábrico-Noroeste (Julio valeiras, Nélida Pérez, Hortensia Araujo, Itxaso Salinas i Jose María Bellido).
- Guía de Pescados y Mariscos de consumo usual en España (E. de Juana i R. de Juana).
- Peces de mar de la Península Ibérica (Jordo Corbera, Ana Sabatés i Antoni Garcia Rubies).
- Wikipedia.
-Catálogo dels peixos que es crien, e peixquen en lo Mar de Valencia (Viuda de Martín Peris). 1802. -Naturalista.mx. -Boletín del Instituto Médico Valenciano. Volumen 9.