BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GADIDAE. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GADIDAE. Mostrar tots els missatges

dissabte, 19 de març del 2022

ABADEJOS

 



L'ABADEJO DE GROENLÀNDIA
(Gadus macrocephalus).


Esta espècie d'abadejo amb aletes radiades, cos pesat i llarg, té un peduncle cabal gros. PosseIx un barbilló sensitiu so la mandíbula inferior. El color de l'abadejo de Groenlàndia és generalment ombriu, jaspiat i amb una apariència semblant a la d'altres espècies de bacallà. Oscil.la entre el marró i el marró platejat. Els exemplars poden créixer fins els 77 cm, encara que s'han trobat alguns de més grans.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Abaejo de Groenlàndia, bacallà de Groenlàndia.
CATALUNYA: Abadejo de Groenlàndia, bacallà de Groenlàndia.
BALEARS: Bacallà de Groenlàndia, abadejo de Groenlàndia, abadeig de Groenlàndia.
MÚRCIA: Bacalao de Groenlandia.
ANDALUCÍA: Bacalao de Groenlandia.
GALÍCIA: Bacallao do Groenlandia, bacallau de Groenlandia.
ASTÚRIES: Bacalao de Groenlandia, abadecho de Groenlandia.
CANTÀBRIA: Bacalao de Groenlandia.
PAÍS BASC: Bakailaoa.
CANÀRIES: Bacalao de Groenlandia.

TEMPORADA:
De gener a octubre.

PESCA:
Palangre, cércol i hams.

DISTRIBUCIÓ: 

Viu al fons i es troba a l'Oceà Àrtic i a l'Atlàntic nord-occidental, estenent-se des d'Alaska fins l'oest de Groenlàndia.

CUINA: 

És una espècie de peix blanc molt apreciada i saborosa, però més dura que la del abadejo de l'Atlàntic. En saladura es pot considerar un peix blau. A Espanya es consumix salat, dessalat, en cassola, en guisats, al forn, al pilpil i acompanyant a multitud de plats.
L'abadejo és ric en vitamines B12 i B6, proteïnes i minerals, especialment potassi, seleni i fòsfor. És baix en caloríes i de molt fàcil digestió.

EL BACALLÀ
(Gadus morhua)


El bacallà té el cos allargat i de secció circular. La mandíbula superior s'estén per darrere del costat anterior de l'ull, la inferior és més curta. Una important característica és la línia lateral de color blanc que posseïx a un costat i a l'altre. També presenta un llarg barbilló en el mentó i té els ulls xicotets. El color varia de marró a verd o gris en el dors i en els flancs superiors. El ventre és pàl.lid i platejat. Por fer els 2 metres de llarg i pesar fins els 95 quilos, encara que el tallatge mitjà és inferior a un metre. És també un peix de cría.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Abaejo, bacallà, bacallar, abadejo.
CATALUNYA: Abadejo, bacallà, badejo.
BALEARS: Bacallà, abadejo, estocafix, abadeig.
MÚRCIA: Bacalao.
ANDALUCÍA: Bacalao.
GALÍCIA: Bacallao, bacallau.
ASTÚRIES: Bacalao, abadecho.
CANTÀBRIA: Bacalao.
PAÍS BASC: Bakallo, bakailaoa.
CANÀRIES: Bacalao.

TEMPORADA:
De gener a abril (skrei). Tot l'any (aqüicultura).

PESCA:
Arrossegament, cércol, palangre i enmalle.

DISTRIBUCIÓ: 
Es distribuïx  pel l'Atlàntic Nord des de Groenlàndia i Islàndia fins el Golf de Biscaia. A l'Atlàntic Oest nord-americà també es troba. Viu en aigües fredes i en profunditats variables, des de la superficie fins els 600 metres.
CUINA: 
És una espècie de peix blanc molt apreciada i saborosa, més que tot l'abadejo satvatge, l'anomenat "skrei". En saladura es pot considerar un peix blau. A Espanya es consumix salat, dessalat, en cassola, en guisats, al forn, al pilpil i acompanyant a multitud de plats.
El bacallà és ric en vitamines B12 i B6, proteïnes i minerals, especialment potassi, seleni i fòsfor. És baix en caloríes i de molt fàcil digestió.

L'ABADEGET (Abaetxet)
(Micromesistius poutassou)

Té el cos prim i cobert de xicotetes escates, amb ulls grans i redons. Pot fer els 50 cm de longitud, encara que és molt més comú trobar-los de 15 a 30 cm. No presenta cap barba o barbilló davall de la mandíbula inferior. Les seues tres aletes dorsals estan separades i són de color metalitzat. La seua coloració és gris en el dors i banquinosa en el ventre.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Abaeget, maira, maire, mare de lluç, abadeget, bacallaret, lluça.
CATALUNYA: Maire, maira, tabanc, mare del lluç.
BALEARS: Mare de lluç, maire, lluça, llúcera.
MÚRCIA: Maira, bacaladilla.
ANDALUCÍA: Bacaladilla, bacalao, maira, bacaladito.
GALÍCIA: Lirio, mexete, peixe lirio.
ASTÚRIES: Abri, bacalada.
CANTÀBRIA: Bacalada, pez lirio.
PAÍS BASC: Perlitaurio, bakalada, perlita.
CANÀRIES: Bacaladilla.

TEMPORADA:
De març a juny.

PESCA:

Arrossegament, cércol i palangre de fons.

DISTRIBUCIÓ: 
És una espècie que mora en la Mar Mediterrània, i sobre tot, en l'Atlàntic nord-oriental, arribant a l'Estret de Gibraltar. Viu en fons arenosos de prou fondària.

CUINA: 
L'abaetxet és un peix blanc i de textura molt suau que admet moltes preparacions. Es cuina en salsa verda o de tomata, fregit, i inclús, esmollat per a fer croquetes o mandonguilles. El seu sabor també realça guanicions amb verdures. Té un baix contingut en greixos i els seus valors nutricionals més excel.lents són les vitamines del grup B, el magnesi i el iode.



dissabte, 12 de febrer del 2022

MÒLLERES

 





LA MÒLLERA
(Trisopterus minutus)


És un peix de cos allargat i comprimit, amb tres aletes dorsals molt properes i dues anals. Les escates són xicotetes i el cap té uns ulls laterals grossos. Té un barbilló submandibular. Fa una mida de 40 cm, com a màxim, però la més comuna és 20 cm. El seu color és gris groguenc o rosat al dors, gris argentat als costats i blanc al ventre. Les aletes són grises, encara que les ventrals i l'extrem de la primera anal són blanquinoses.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Mòllera, capellà, mollera.
CATALUNYA: Mòllera, capellà, fura, palaia, peialla.
BALEARS: Capellà, molla, mòllera vera.
MÚRCIA: Mollera.
ANDALUCÍA: Faneca, puta en cueros, niña, niña en cueros.
GALÍCIA: Fodón, capelán, faneca, faneca menor.
ASTÚRIES: Fañeca, fogón, fodón, faneca.
CANTÀBRIA: Fañeca, capellán.
PAÍS BASC: Paneka txikia, takart txikia.
CANÀRIES: Faneca.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Tresmall, nanses, volantí de fons i xarxes d'arrossegament. 

DISTRIBUCIÓ: 
Es troba a l'Atlàntic des de Noruega fins al Marroc i també a la Mediterrània. Viu als fons fangosos i sorrencs del talús continental. 

CUINA: 
La millor forma de cuinar la mòllera és fregint-la, pasant-la per farina. És un peix blanc que posseïx vitamines A, C, E, B6 y B12. Destaca l'aportació de potassi i sodi.











Visualitzacions de la pàgina

AGRAÏMENTS A....

- Samuel P. Iglésias (Biòleg marí del Museu Nacional d'Història Natural de Corcanneau, França), per les seues il.lustracions, treball i bibliografia. http://iccanam.mnhn.fr
- El Corte Inglés (Empresa comercial), per les fotografies.
- Persones majors, pescadors i entitats públiques valencianes, per la seua ajuda en el reconeiximent de les espècies.
- Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la seua aportació.

DADES I BIBLIOGRAFIA

- Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de Espanya (Secretaria General de Pesca).
- WWF (Organització Independent de Conservació de la Natura).
- Institut Espanyol d'Oceanografia.
- Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana.
- Guía Visual de las especies demersales de la plataforma continental de Galicia y el Cantábrico (Julio Valeiras, Esther Abad, Eva Velasco, Antonio Punzón, Alberto Serrano i Francisco Velasco).
- Nom popular dels aucells, la fauna marina i les plantes autòctones de les Illes Balears (Pedro Ballester Miguel).
- Els peixos de la Vall del riudaura (Pou, Q., Clavero, M., Zamora).
- Ictioterm (Base de datos terminológicos y de identificación de especies pesqueras de las costas de Andalucía).
- El llenguatge mariner de la Marina (Francesc Xavier Llorca Ibi).
- Nomenclatura Oficial Española de los animales marinos de interés pesquero (Subsecretaria de la Marina Mercante).
- Els crancs de les Balears (Lluc Garcia).
- Termcat (Centre de terminologia).
- Pellagofio (Web canària sobre temes locals).
- Biblioteca Visual Miguel Cervantes.
- Pescados y mariscos (Cocinova).
- Artes de pesca (Web sobre peixos, pesca i altres temes).
- Manual de identificación de las principales especies pesqueras de Canarias (Cabildo de Gran Canaria).
- Opromar (Organización de Productores de Pesca Fresca del Puerto y Ría de Marín).
- Proyeutu Depriendi (Web sobre la parla càntabra).
- Conxemar (Asociación Española de Mayoristas, Importadores, Transformadores y Exportadores de productos de la Pesca y la Acuicultura).
- Agroxerxa (Institut Menorquí d'Estudis).
- Revista l'Espill.
- Atlas de los descartes de la flota de arrastre y enmalle en el caladero nacional Cantábrico-Noroeste (Julio valeiras, Nélida Pérez, Hortensia Araujo, Itxaso Salinas i Jose María Bellido).
- Guía de Pescados y Mariscos de consumo usual en España (E. de Juana i R. de Juana).
- Peces de mar de la Península Ibérica (Jordo Corbera, Ana Sabatés i Antoni Garcia Rubies).
- Wikipedia.
-Catálogo dels peixos que es crien, e peixquen en lo Mar de Valencia (Viuda de Martín Peris). 1802. -Naturalista.mx. -Boletín del Instituto Médico Valenciano. Volumen 9.