L'ALADROC
(Engraulis encrasocolus)
L'aspecte de l'aladroc és fusiforme, cobert de grans escates. El cap és gran i els ulls estan coberts per una fina pel.lícula. El morro és punxegut i la boca molt ampla. Fan al voltant de 15 cm de llarg i el seu color varia des del blau fosc fins al gris clar, però presenten, generalment una banda platejada als costats.
COMUNITAT VALENCIANA: Aladroc, seitó, boquerón, seit. Alatria (desaparegut).
CATALUNYA: Seitó, aladroc.
BALEARS: Seitó, anxova.
MÚRCIA: Boquerón, aladroque.
ANDALUCÍA: Boquerón, bocarte, anchoa, boquerón negro.
GALÍCIA: Bocareu, bocarte, bucareu.
ASTÚRIES: Bocarte, llanzón, homín, home, bocarón, anchoa, hombrino.
CANTÀBRIA: Bocarte, anchoa.
PAÍS BASC: Antxoa, bokarta, antxoba.
CANÀRIES: Longorón, anchoa, boquerón.
Es diu anxova a l'aladroc que es consumix en conserva d'aigua i sal.
TEMPORADA:
D'abril a juny.
PESCA:
Xarxes de deriva i de cèrcol.
DISTRIBUCIÓ:
L'aladroc es distribuix per tota la Mediterrània i en la part atlàntica d'Àfrica i Europa (des de Sudàfrica al sud de Noruega).
És un peix gras molt apreciat pel seu sabor i la seua textura. Es consumix fregit amb oli d'oliva prèviament arrebossat, macerat amb vinagre, sal, jolivert i li d'oliva, o com una semiconserva en oli d'oliva, prèviament dessecat en saladura. En alguns països es consumix també amb pasta.
Molt ric en omega-3 i vitamina B12,a més és bona font de magnesi i iode. Les anxoves són riques en sodi.
Molt ric en omega-3 i vitamina B12,a més és bona font de magnesi i iode. Les anxoves són riques en sodi.
LA SARDINA EUROPEA
(Sardina pilchardus)
És una espècie de cos més o menys comprimit, amb uns ulls grans i parpelles adiposes. La seua boca és proveïda de dentes xixotetes. Està coberta de escates que cauen amb facilitat. Presenta una sola aleta dorsal en posició mitjana situada sobre les pelvianes que són relativament xicotetes. L'aleta anal és allargada i la base escatosa. El ventre presenta una carena en forma de serra poc marcada
La coloració és blava grisenca en el dors, a voltes verdosa. En els costats i el ventre és argentada i brillant.
La espècie forma algunes races geogràfiques que arriben a fer tamanys diversos, depenent de les àries on visquen. En Espanya es distingixen dos subespècies, la sardina de la Mediterrània (Sardina pilchardus sardina) i la de l'Atlàntic (Sardina pilchardus pilchardus).
La coloració és blava grisenca en el dors, a voltes verdosa. En els costats i el ventre és argentada i brillant.
La espècie forma algunes races geogràfiques que arriben a fer tamanys diversos, depenent de les àries on visquen. En Espanya es distingixen dos subespècies, la sardina de la Mediterrània (Sardina pilchardus sardina) i la de l'Atlàntic (Sardina pilchardus pilchardus).
COMUNITAT VALENCIANA: Sardina, sardineta.
CATALUNYA: Sardina, sarda, agulla d'enfilar.
BALEARS: Sardina, sarda.
MÚRCIA: Sardina, serdina.
ANDALUCÍA: Sardina, parpuja, pescado buchón. Parrocha (als juvenils).
GALÍCIA: Sardiña, xouba. Parrocha (als juvenils).
ASTÚRIES: Sardina, sardiña. Parrocha (als juvenils).
CANTÀBRIA: Sardina. Parrocha (als juvenils).
PAÍS BASC: Sardina. Parrotxa (als juvenils).
CANÀRIES: Sardina de ley, sardina.
TEMPORADA:
De maig a setembre. En la Mediterrània és més gustosa a l'estiu.
PESCA:
Cèrcol, deriva i arrossegament.
Cèrcol, deriva i arrossegament.
DISTRIBUCIÓ:
És un peix consumit i molt abundant en totes les nostres costes, que realitza grans migracions per la superfície i viu en aigües poc fondes.
CUINA: És un caracteristic peix blau de carn fosca i gustosa. Es consumix fresca, en salmorra o en llandes amb oli o en escabetx. Fresques es poden fregir, fer en empanades o torrar. Destaca pel seu alt contingut en omega-3, que actúa en la reducció del colesterol i els triglicèrids en la sang. A més, les sardines són bona font de vitamines A, B, D i E, així com de minerals com el calci, el fòsfor, el magnesi, el potassi, el zinc, el iode o el ferro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada