BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

dissabte, 2 d’abril del 2022

RAJADES (Rajàs)

 










LA RAJADA ROMAGUERA
(Raja clavata)

Esta espècie té la superfície dorsal aspra i amb espines orbitals per darrere dels ulls i espines addicionals soltes en la part dorsal del disc. Es rostre és curt. Posseïx bandes fosques i clares al llarg de la cua, i molts "claus" en la línia mitjana del cos i la cua. El seu color és cromàtic i prou variable, amb taques clares i fosques, inclús amb conjunts de taques en cercles o ocels. La coloració ventral és clara. Por arribar a fer els 105 cm de llarg.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Romaguera, romeguera, rajada punxosa, rajada clavellada, clavell, mantell, morell.
CATALUNYA: Rajada clavellada, bestina, caputxó, clavell, bastina.
BALEARS: Clavellada, clavell.
MÚRCIA: Raya común.
ANDALUCÍA: Raya basta, raya común, raya pinchuda, raya cardúa, raya parda.
GALÍCIA: Raia cravuda, raspiñeira.
ASTÚRIES: Escayuda, raya clavosa, raya clavuda, raya cravuda.
CANTÀBRIA: Raya clavosa.
PAÍS BASC: -
CANÀRIES: Raya común.

TEMPORADA:
Tot l'any. 

PESCA:
Arrossegament, enmalle i palangre de fons.

DISTRIBUCIÓ
Es distribuïx per l'Atlàntic Est des d'Islàndia fins les costes de Namibia, i també per la Mediterrània i la Mar Negra. Es troba  a una profunditat de entre els 20 i els 577 metres.

CUINA
Tradicionalment la rajada es fa en cassola acompanyada de creïlles i altres peixos, formant l'anomenat suquet. En Galícia s'usa en la Caldeirada. A banda d'això, també és posible cuinar-la arrebossada, fregida, a la planxa o guisada. Tanmateix, les xicotetes és millor cuinar-les fregides i les grans estofades.
Entre les propietats nutritives destaca la seua aportació en vitamines del grup B, especialment B3 i B12. Les quantitas en minerals no són significatives si ho comparem amb altres aliments.

LA RAJADA DE BOCA ROSA
(Raja brachyura)

Esta espècie de rajada té forma romboïdal amb el rostre curt i el disc quasi desproveït d'agullons però amb una filera d'ells des de darrere dels ulls fins a la primera aleta dorsal.  Els ulls són grans. Els mascles poden fer els 120 metres com a màxim i les femelles 125. El color és canella per la cara dorsal, amb moltes taques negres en forma de punts que arriben fins a la vora del disc; a voltes té ocels clars rodejats de taquetes negres. La cara ventral és blanca.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Rajada de boca rosa.
CATALUNYA: Rajada de boca rosa, rajada escrita rosa, rajada vera.
BALEARS: Rajada de cua curta, rajada rosa.
MÚRCIA: -
ANDALUCÍA: Raya fina, raya vera, bastina.
GALÍCIA: Raia de clavos, raia riscada.
ASTÚRIES: Escayuda, raya.
CANTÀBRIA: Escayuda, raya.
PAÍS BASC: Arraia.
CANÀRIES: -

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Arrossegament, enmalle i palangre de fons.

DISTRIBUCIÓ
Es troba a l'Oceà Atlàntic oriental des de les illes Shetland fins el Marroc i Madeira. Encara que rar, també es pot trobar a la Mediterrània. Viu en profunditats entre els 10 i els 380 metres.

CUINA
Tradicionalment la rajada es fa en cassola acompanyada de creïlles i altres peixos, formant l'anomenat suquet. En Galícia s'usa en la Caldeirada. A banda d'això, també és posible cuinar-la arrebossada, fregida, a la planxa o guisada. Tanmateix, les xicotetes és millor cuinar-les fregides i les grans estofades.



LA RAJADA DE SANT PERE
(Raja asterias)

Esta espècie de rajada té el rostre curt, dents xicotetes i el costat anterior del disc quasi recte. Posseïx una filera d'agullons des de darrere dels ulls fins a la primera aleta dorsal. En el adults, la zona anterior de la cara dorsal està coberta de xicotets agullons. 
La coloració és canella rogenca per la part dorsal però esguitada de xicotetes taques fosques de distintes grandàries i de xicotets ocels de color groguet rodejats de puntets negres. La cara ventral és blanquinosa. Els mascles poden arribar a fer els 70 cm de longitud total.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Rajada escrita, raya común, escrita, rajada de platja, rajada de sant Pere, clavellada, rajada punxosa.
CATALUNYA: Rajada estrellada, rajada escrita, escrita, escrita vera, grisol, llisol, bastina, glisol.
BALEARS: Rajada estrellada, grisol, llisol retjada vera.
MÚRCIA: Raya común.
ANDALUCÍA: Raya fina, raya común.
GALÍCIA: Raia.
ASTÚRIES: Raya santiaguesa, raya, raia.
CANTÀBRIA: Raya.
PAÍS BASC: -
CANÀRIES: Raya.

TEMPORADA:
Tot l'any. 

PESCA:
Arrossegament, enmalle i palangre de fons.

DISTRIBUCIÓ
És una espècie endèmica de la Mediterrània, sur de Portugal i nord del Marroc, que viu a una profunditat d'entre 10 i 300 metres,  especialment abundants als 100.

CUINA
Tradicionalment la rajada es fa en cassola acompanyada de creïlles i altres peixos, formant l'anomenat suquet. En Galícia s'usa en la Caldeirada. A banda d'això, també és posible cuinar-la arrebossada, fregida, a la planxa o guisada. Tanmateix, les xicotetes és millor cuinar-les fregides i les grans estofades.
Entre les propietats nutritives destaca la seua aportació en vitamines del grup B, especialment B3 i B12. Les quantitas en minerals no són significatives si ho comparem amb altres aliments.



LA RAJADA VESTIDA
(Leucoraja naevus)

Peix cartilaginós de grandaria mitjana (fins a 70 cm) que te el cos deprimit dorsoventralment, amb grans aletes pectorals de bords arredonits, donant-li una forma romboïdal. El morro el té curt i el rostre xicotet. La cara dorsal es de color ocre, gris o groguenc, amb motetes clares i punts negres.  Es diferència d'altres rajades per la presència d'un ocel fosc amb taques marmòries groguenques en la base de les aletes pectorals.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Rajada vestida, raya santiaguesa.
CATALUNYA: Rajada vestida, escrita vera, escrita vestida.
BALEARS: Rajada vestida, menjamoixines.
MÚRCIA: Raya vestida.
ANDALUCÍA: San Pedro, raya vera, raya de San Pedro, raya de lunares, raya basta.
GALÍCIA: Raia santiajesa.
ASTÚRIES: Escayuda, raya santiaguesa.
CANTÀBRIA: Escayuda.
PAÍS BASC: Arraiagastaka, arraia.
CANÀRIES: Raya vela.

TEMPORADA:
De març a juny.

PESCA:
Arrossegament i palangre de fons.

DISTRIBUCIÓ
Es troba a l'Atàntic Est, des de Noruega fins el Senegal, també en tota  la Mediterrània  fins a la Mar Negra. Viu a una profunditat de entre 20 i 500 metres. És un tipus de rajada poc habitual.

CUINA
Tradicionalment la rajada es fa en cassola acompanyada de creïlles i altres peixos, formant l'anomenat suquet. En Galícia s'usa en la Caldeirada. A banda d'això, també és posible cuinar-la arrebossada, fregida, a la planxa o guisada. Tanmateix, les xicotetes és millor cuinar-les fregides i les grans estofades.


LA RAJADA MORELL
(Leucoraja fullonica)

El cap és punxegut amb un morro molt prominent. Els mascles poden arribar a fer els 120 cm de llarg, menys que les femelles. Posseïx dos línies d'escuts a l'aleta cabal. El dors és variable, de color terrós, a voltes amb taques fosques. Té el cos cobert de denticles. La part ventral és de color blavós.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Morell, cardaire, rajada romeguera.
CATALUNYA: Romaguera, rajada cardaire, clavellada, clavellada grisa, piscat.
BALEARS: Morell, clavell, borell.
MÚRCIA: Cardaire, raya blanca.
ANDALUCÍA: Cardaire, raya cardadora.
GALÍCIA: Bicudo.
ASTÚRIES: Bicudo, picudo.
CANTÀBRIA: Picudo.
PAÍS BASC: Txarrantxa-arraia.
CANÀRIES: Raya cardadora, sarasa.

TEMPORADA:
Tot l'any. 

PESCA:
Arrossegament, enmalle i palangre de fons.

DISTRIBUCIÓ
Es distribuïx des de la Mar de Murmansk i Noruega fins el nord del Marroc i Madeira, penetrant a la Mediterrània occidental. Viu a profunditats de fins els 550 metres.

CUINA
Tradicionalment la rajada es fa en cassola acompanyada de creïlles i altres peixos, formant l'anomenat suquet. En Galícia s'usa en la Caldeirada. A banda d'això, també és posible cuinar-la arrebossada, fregida, a la planxa o guisada. Tanmateix, les xicotetes són millor cuinar-les fregides i les grans estofades.
Entre les propietats nutritives destaca la seua aportació en vitamines del grup B, especialment B3 i B12. Les quantitas en minerals no són significatives si ho comparem amb altres alimentes.
































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Visualitzacions de la pàgina

AGRAÏMENTS A....

- Samuel P. Iglésias (Biòleg marí del Museu Nacional d'Història Natural de Corcanneau, França), per les seues il.lustracions, treball i bibliografia. http://iccanam.mnhn.fr
- El Corte Inglés (Empresa comercial), per les fotografies.
- Persones majors, pescadors i entitats públiques valencianes, per la seua ajuda en el reconeiximent de les espècies.
- Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la seua aportació.

DADES I BIBLIOGRAFIA

- Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de Espanya (Secretaria General de Pesca).
- WWF (Organització Independent de Conservació de la Natura).
- Institut Espanyol d'Oceanografia.
- Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana.
- Guía Visual de las especies demersales de la plataforma continental de Galicia y el Cantábrico (Julio Valeiras, Esther Abad, Eva Velasco, Antonio Punzón, Alberto Serrano i Francisco Velasco).
- Nom popular dels aucells, la fauna marina i les plantes autòctones de les Illes Balears (Pedro Ballester Miguel).
- Els peixos de la Vall del riudaura (Pou, Q., Clavero, M., Zamora).
- Ictioterm (Base de datos terminológicos y de identificación de especies pesqueras de las costas de Andalucía).
- El llenguatge mariner de la Marina (Francesc Xavier Llorca Ibi).
- Nomenclatura Oficial Española de los animales marinos de interés pesquero (Subsecretaria de la Marina Mercante).
- Els crancs de les Balears (Lluc Garcia).
- Termcat (Centre de terminologia).
- Pellagofio (Web canària sobre temes locals).
- Biblioteca Visual Miguel Cervantes.
- Pescados y mariscos (Cocinova).
- Artes de pesca (Web sobre peixos, pesca i altres temes).
- Manual de identificación de las principales especies pesqueras de Canarias (Cabildo de Gran Canaria).
- Opromar (Organización de Productores de Pesca Fresca del Puerto y Ría de Marín).
- Proyeutu Depriendi (Web sobre la parla càntabra).
- Conxemar (Asociación Española de Mayoristas, Importadores, Transformadores y Exportadores de productos de la Pesca y la Acuicultura).
- Agroxerxa (Institut Menorquí d'Estudis).
- Revista l'Espill.
- Atlas de los descartes de la flota de arrastre y enmalle en el caladero nacional Cantábrico-Noroeste (Julio valeiras, Nélida Pérez, Hortensia Araujo, Itxaso Salinas i Jose María Bellido).
- Guía de Pescados y Mariscos de consumo usual en España (E. de Juana i R. de Juana).
- Peces de mar de la Península Ibérica (Jordo Corbera, Ana Sabatés i Antoni Garcia Rubies).
- Wikipedia.
-Catálogo dels peixos que es crien, e peixquen en lo Mar de Valencia (Viuda de Martín Peris). 1802. -Naturalista.mx. -Boletín del Instituto Médico Valenciano. Volumen 9.