BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

dimecres, 30 de gener del 2019

EL CALAMAR DEL CAP

EL CALAMAR DEL CAP
(Loligo reynaudii)

Este cefalòpode té el cos allargat i esvelt. El seu cos té huit braços curts i dos tentacles retràctils, dotats de ventoses. Les seues aletes, en forma de diamant, aconseguixen un poc més de la longitud del manto. El seu cos té pigments de color marró rogenc que conté cèl.lules que reflectixen la llum en el cap i el manto. El color pot variar des de quasi translúcid fins a rogenc. Pot fer fins a 40 cm.


NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Calamar del Cap, calamar sudafricà.
CATALUNYA: Calamar del Cap, calamar sudafricà.
BALEARS: Calamar del Cap, calamar sudafricà.
MÚRCIA: Calamar del Cabo, calamar de Sudáfrica.
ANDALUCÍA: Calamar chocolate, calamar del Cabo, calamar de Sudáfrica.
GALÍCIA: Lura do Cabo.
ASTÚRIES: Calamar del Cabo. lura do Cabo.
CANTÀBRIA: Calamar del Cabo.
PAÍS BASC: -
CANÀRIES: Calamar del Cabo.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Arrossegament. 

DISTRIBUCIÓ
Viu, sobre tot, en aigües sud-africanes des de Badia Falsa fins Port Elisabetz.

CUINA
Encara que és menys preat que el calamar europeu, és bo per a elaborar guisats, arrossos o per a fer-los fregits, encebats o torrats amb salsa verda. Es comercialitza generalment congelat. La seua carn és rica en Omega-3 i minerals com el sodi, el fòsfor, el potassi i el magnesi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Visualitzacions de la pàgina

AGRAÏMENTS A....

- Samuel P. Iglésias (Biòleg marí del Museu Nacional d'Història Natural de Corcanneau, França), per les seues il.lustracions, treball i bibliografia. http://iccanam.mnhn.fr
- El Corte Inglés (Empresa comercial), per les fotografies.
- Persones majors, pescadors i entitats públiques valencianes, per la seua ajuda en el reconeiximent de les espècies.
- Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la seua aportació.

DADES I BIBLIOGRAFIA

- Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de Espanya (Secretaria General de Pesca).
- WWF (Organització Independent de Conservació de la Natura).
- Institut Espanyol d'Oceanografia.
- Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana.
- Guía Visual de las especies demersales de la plataforma continental de Galicia y el Cantábrico (Julio Valeiras, Esther Abad, Eva Velasco, Antonio Punzón, Alberto Serrano i Francisco Velasco).
- Nom popular dels aucells, la fauna marina i les plantes autòctones de les Illes Balears (Pedro Ballester Miguel).
- Els peixos de la Vall del riudaura (Pou, Q., Clavero, M., Zamora).
- Ictioterm (Base de datos terminológicos y de identificación de especies pesqueras de las costas de Andalucía).
- El llenguatge mariner de la Marina (Francesc Xavier Llorca Ibi).
- Nomenclatura Oficial Española de los animales marinos de interés pesquero (Subsecretaria de la Marina Mercante).
- Els crancs de les Balears (Lluc Garcia).
- Termcat (Centre de terminologia).
- Pellagofio (Web canària sobre temes locals).
- Biblioteca Visual Miguel Cervantes.
- Pescados y mariscos (Cocinova).
- Artes de pesca (Web sobre peixos, pesca i altres temes).
- Manual de identificación de las principales especies pesqueras de Canarias (Cabildo de Gran Canaria).
- Opromar (Organización de Productores de Pesca Fresca del Puerto y Ría de Marín).
- Proyeutu Depriendi (Web sobre la parla càntabra).
- Conxemar (Asociación Española de Mayoristas, Importadores, Transformadores y Exportadores de productos de la Pesca y la Acuicultura).
- Agroxerxa (Institut Menorquí d'Estudis).
- Revista l'Espill.
- Atlas de los descartes de la flota de arrastre y enmalle en el caladero nacional Cantábrico-Noroeste (Julio valeiras, Nélida Pérez, Hortensia Araujo, Itxaso Salinas i Jose María Bellido).
- Guía de Pescados y Mariscos de consumo usual en España (E. de Juana i R. de Juana).
- Peces de mar de la Península Ibérica (Jordo Corbera, Ana Sabatés i Antoni Garcia Rubies).
- Wikipedia.
-Catálogo dels peixos que es crien, e peixquen en lo Mar de Valencia (Viuda de Martín Peris). 1802. -Naturalista.mx. -Boletín del Instituto Médico Valenciano. Volumen 9.