BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

dilluns, 28 de març del 2022

PALAIES, PELUDES, HALIBUTS I AFINS


LA PELUDA BORDA
(Arnoglossus thori)

Este bòtid es caracteritza perquè té el segon radi dorsal molt llarg, amb una membrana fosca i amb franges visibles. Els primers 3 o 4 ràdios dorsals de les aletes, generalment són negres en els adults, però només el segon radi allargat és fosc en els peixets inmadurs.
El color dels ulls és marró o gris amb taques més fosques en la línia lateral, una darrere de la corba anterior i una propera a l'extrem distal; generalment posseïx una sèrie de taques fosques al llarg de la base de l'aleta cabal, i tot esquitxat de xicotetes taquetes fosques. Pot arribar a fer els 18 cm de llarg, però és més comú trobar-lo de 12 cm.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Peluda pigallada, palaia rossa, peluda, peluda borda. 
CATALUNYA: Palaia rossa, peluda de plomall, bruixa, paella, palaia pigallada, peluda randa.
BALEARS: Palaia rossa.
MÚRCIA: Peluda.
ANDALUCÍA: Tapaculo, pataculo, peluda.
GALÍCIA: Rapapelos, rapapelos punteado, rascón de Thor.
ASTÚRIES: -
CANTÀBRIA: -
PAÍS BASC: -
CANÀRIES: Tapaculo.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Arrossegament i enmalle de fons.

DISTRIBUCIÓ
Es troba des de les costes d'Irlanda fins Sierra Leone i Cap Verd, també a la Mediterrània occidental. La profunditat en la qual es troba és de 15 a 400 metres.

CUINA
Localment la seua carn blanca és prou apreciada, però no és una espècie comercial. Es recomana fer-la fregit amb un arrebossat fi.

LA PELUDA VERA
(Arnoglossus laterna)

Peix pla de cos ovalat, d'uns 20 cm de longitud. Té els ulls en el costat esquerre de cap, i este ocupa quasi un quart de la longitud total. Posseïx una boca de dimensió reduïda, la maxil.la de la qual sobrepassa lleugerament l'inici de l'ull esquerre, que està separat del dret per una xicoteta protuberància òssia. La coloració és grisenca en el dors, amb una taca fosca generalment i pàl.lid en la zona ventral.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Peluda vera, peluda, llisèria, palaia rossa, acedía.
CATALUNYA: Palaia misèries, palaia rossa, peluda vera, serrandell, tapaconys.
BALEARS: Pelada.
MÚRCIA: Acedía, pelúa.
ANDALUCÍA: Acedía, pelúa, japonesa, playa, peluilla, peluillo, pataculo, pelúa de fango.
GALÍCIA: Rapapelos do Mediterráneo, rapapelos.
ASTÚRIES: Rapapelu mediterráneo.
CANTÀBRIA: -
PAÍS BASC: Oilar eskuina, rata.
CANÀRIES: -

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Arrossegament i xàrcies.

DISTRIBUCIÓ
És una espècie costanera que no sobrepassa els 200 metres de profunditat. Viu en fons arenosos i fangosos de les costes de l'Atlàntic oriental, des de Noruega fins Angola. També se li troba a la Mediterrània i la Mar Negra.

CUINA
És un peix blanc de baix contingut calòric, que si és gran sol fregir-se o torrar-se. Posseix gran quantitat de sals minerals (sodi, fòsfor, potassi i seleni) i vitamines A, B, D i E, que ajuden a enfortir el cos i regular el metabolisme.

LA PELUDA IMPERIAL
(Arnoglossus imperialis)

És un peix pla de cos ovalat, amb els ulls en el costat esquerre del cos. Té la boca onblicua i l'ull inferior un poc més avançat que el superior. L'aleta dorsal amb l'origen davant de l'ull superior, i en els mascles, els 6 primers ràdios més llargs i grossos que la resta.
El color és marró jaspiat, amb moltes taques fosques i clares en la cara ocular, blanc en la cara ventral. Els mascles tenen una taca negra en l'extrem de les pelvianes. Pot arribar a fer els 25 cm de llarg.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Peluda imperial.
CATALUNYA: Peluda imperial.
BALEARS: Peluda imperial.
MÚRCIA: Pelaya, pelaya de fango.
ANDALUCÍA: Tapaculo, pataculo, peluda, pelaya.
GALÍCIA: Rapapelos imperial.
ASTÚRIES: -
CANTÀBRIA: -
PAÍS BASC: -
CANÀRIES:  Tapaculo imperial.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Arrossegament i xarxes.

DISTRIBUCIÓ
Es troba des de les costes d'Escòcia fins Namíbia. També a la Mediterrània occidental.

CUINA
És un peix blanc de baix contingut calòric, que sol fer-se fregit sencer o en filets o torrat si és gran. Posseïx gran quantitat de sals minerals (sodi, fòsfor, potassi i seleni) i vitamines A, B, D i E, que ajuden a enfortit el cos i regular el metabolisme.



LA PALAIA GRISA
(Glyptocephalus cynoglossus)

La palaia grisa és un peix pla allargat i amb forma ovalada. Té els ulls en el costat dret del cap, que té forma redona i una boca xicoteta. L'aleta dorsal comença damunt dels ulls i l'aleta cabal és arredonida. El color és marró o grisenc amb el cos i les aletes densament clapades amb diminuts punts negres. La part distal de les aletes és de color negrós. Pot arribar a fer els 60 cm de longitud.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Palaia grisa, mendo.
CATALUNYA: Mendo, palaia grisa.
BALEARS: -
MÚRCIA: -
ANDALUCÍA: Lenguado, gallo, peluda, lenguadina.
GALÍCIA: Coreano, mendo, meiga.
ASTÚRIES: Coreano.
CANTÀBRIA: Coreano.
PAÍS BASC: Gallo inglés, oilar lerrozuzena
CANÀRIES: -

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Arrossegament.

DISTRIBUCIÓ
Es distribuïx per l'Atlàntic Est, des del nord de la Península Ibèrica fins el nord de la Península Escandinava. El seu rang de profunditat oscil.la entre els 18 i els 1.500 metres, encara que és més probable trobar-los entre els 200 i els 300 metres.

CUINA
És un peix blanc baix en greixos, de sabor suau i ideal per a fer al vapor, al forn, torrat o fregit. Encara que les proteïnes que aporta són d'elevat valor biológic, el seu contingut és inferior al d'altres peixos. Destaca la presència de calci i de vitamina B3.




LA PALAIA (Llenguat)
(Solea solea)

Peix pla de cos oval, asimètric i comprimit amb els ulls al seu costat dret, en un rostre quadrat i amb la boca arquejada.  Té una línia lateral, formant una dolça corba per damunt del cap. L'origen de l'aleta dorsal es troba més prop de l'extrem del rostre que del marge anterior de l'ul; l'aleta pectoral de la cara ocular és una miqueta més gran que la de la cara cega, amb una taca negra en la part posterior, i l'aleta caudal és arredonida. Fan un màxim de 90 cm però el més comú es trobar-los de 15 a 45 cm.
El color és grisenc o marró amb taques fosques i difoses. El costat que es troba en contacte amb el fons és de color blanc. Les aletes caudals són orlades de negre.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Palaia, llenguado, llenguat, pelaia, palaia vera.
CATALUNYA: Palaia, llenguado, palaí, llengado.
BALEARS: Palaia, llenguado, pelaia, bruixa.
MÚRCIA: Lenguado.
ANDALUCÍA: Lenguado, lenguado macho, lenguado fino.
GALÍCIA: Linguado, linguado común, lerpa, lirpa.
ASTÚRIES: Llinguáu finu, rapapelo, lenguáu, lerpa.
CANTÀBRIA: Lenguado común.
PAÍS BASC: Mirri-arrain arrunt, lenguadu, lengoradua, llenguadua.
CANÀRIES: Lenguado europeo.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Aqüicultura, arrossegament, tresmall i palangres de fons.

DISTRIBUCIÓ
Es troba a tota la Mar Mediterrània, excepte a la Mar Negra. A l'Atlàntic oriental, des de Noruega fins el Senegal. No aplega, quasi mai, fins els 200 metres de profunditat.

CUINA
És un peix blanc molt apreciat per tota Espanya, pel seu sabor fi i la duresa de la seua carn. Es cuina de moltes formes: al forn, escaldat en caldo curt, fregit, al vapor, etc. És ric en Omega-3, seleni, fòsfor, vitamines B12 i B6 i niacina.

LA PALAIA SENEGALESA (Llenguat senegalés)
(Solea senegalensis)

Peix plà amb el cos ovalat i allargat. Té els ulls en el costat dret del cos. Les aletes dorsal i anal es troben unides a l'aleta cabal per una membrana. La línia lateral descriu una corba suau en el cap. La seua coloració és variable en la cara ocular, generalment verdosa amb nombroses taquetes blaves grans regularment distribuïdes en la base de les aletes, i xicotetes repartides per tot el seu cos. Té l'aleta pectoral amb la membrana interradial de color negre i els ràdios grocs. La cara cega és blanca. Estos llenguados poden arribar a fer 50 cm de longitud.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Palaia senegalesa, palaia del Senegal, llenguado del Senegal, llenguat senegalés.
CATALUNYA: Palaia senegalesa, llenguado del Senegal.
BALEARS: Llenguado senegalés, llenguada del Senegal, pelaia del Senegal.
MÚRCIA: Lenguado senegalés.
ANDALUCÍA: Lenguado, lenguado fino, acedía.
GALÍCIA: Linguado de pintas.
ASTÚRIES: Llinguáu finu, lenguado fino, linguado de pintas.
CANTÀBRIA: Lenguado senegalés.
PAÍS BASC: Mihi-rrain arrunta.
CANÀRIES: Lenguado del Senegal.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Arrossegament.

DISTRIBUCIÓ
Es troba a la costa oest africana i a la costa europea de l'Atlàntic i la Mar Mediterrània occidental.
Se encuentra en la costa oeste africana y en la costa europea del Atlántico y el Mar Mediterráneo occidental.

CUINA
La palaia senegalesa és un peix blanc i de carn molt apreciada en la cuina. Es pot fregir, fer a la planxa, al forn amb verdures o al vapor. En quant a la seua composició nutricional destaquen les proteínes en un 16,5%, el potasi (230 mg) i el fósfor (260 mg), a més de vitamines B3 y B9.



LA GOLLETA
(Microchirus variegatus)

És semblant a una palaia xicoteta. Té ulls en el costat dret. El cos és oval i compacte. L'aleta pectoral és xicoteta en la cara ocular i reduïda en la part cega. L'aleta cabal està ben separada dels últims ràdios de les aletes dorsals i anal. El color de la cara ocular és marró grisenc o marró rogenc, amb bandes fosques amples que li creuen i que acaben en taques de les aletes dorsal i anal. La cara cega és banquinosa. Fan un màxim de 30 cm però la talla comuna és de 14.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Peluda d'arena, golleta, soldat.
CATALUNYA: Llenguadina de bandes, llenguado d'arena, llenguado de sorra, peludet, pelut, soldat, llenguado pelut.
BALEARS: Llengua, peluda d'arena, peluda.
MÚRCIA: Golleta.
ANDALUCÍA: lenguado, acedía, ratón, lenguado gitano.
GALÍCIA: Acedía raiada, lirpia raiada, asadía, urpia raiada.
ASTÚRIES: Golleta.
CANTÀBRIA: Golleta.
PAÍS BASC: Azedia, legoradu burihandia, lenguana.
CANÀRIES:  Lenguado negro.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Arrossegament i xarxes.

DISTRIBUCIÓ
Es troba a l'Atlàntic Nord-est, des de les Illes Britàniques fins el Senegal. També es troba a la Mediterrània. La profunditat on viu és de 20 a 400 metres.

CUINA
Peix blanc òptim per a fer fregit i que té un excel.lent gust.



LA PELUDA FINA
(Citharus linguatula)

És un peix pla de cos allargat i comprimit, cobert d'escates grosses i poc adherides. El perfil superior del cap és còncau, i el morro és una miqueta més llarg que el diàmetre ocular màxim. Té els ulls sobre el costat esquerre, una boca ampla i una mandíbula prominent. El color de la part superior és com la palla i el  de la part inferior gris blanquinós translúcid. Les escates tenen el marge fosc. No supera el 30 cm de longitud màxima.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Peluda fina, palaia rossa, peluda, palaia, pelaya, pelut.
CATALUNYA: Palaia, palaia borda, palaia guarda la vida, palaia rossa, peluda, peluda de ravalla, palai.
BALEARS: Rémola, capellà, rémol, pelaia rossa.
MÚRCIA: Pelaya, pelaya rosa, pelut.
ANDALUCÍA: Pelúa, solleta, tapaculo, peluda, pelaya, peludilla, japonesa, gallo.
GALÍCIA: Rapapelos bicudo, rascón bicudo, lenguado, lingulaca.
ASTÚRIES: Rapapelu bicudo.
CANTÀBRIA: -
PAÍS BASC: -
CANÀRIES:  -

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Arrossegament i xarxes.

DISTRIBUCIÓ
Espècie comú de l'Atlàntic oriental, des de les costes de Portugal fins el nord de Namibia, inclosa la Mediterrània. Preferix fons blans d'arena i fang, i és estrany trobar-la en aigües més fondes de 300 metres.

CUINA
És un peix blanc de baix contingut calòric, que si és gran sol fer-se fregit o torrat. Posseix gran quantitat de sals minerals (sodi, fòsfor, potassi i seleni) i vitamines A, B, D i E, que ajuden a enfortir el cos i regular el metabolisme.

LA PALAIA NANA (Llenguat nano)
(Parachirus xenicus)

El color de  cada costat ocular és gris clar quan és viu, amb grans taques blanques amb bords foscos irregulars en el cap i en el cos, xicotetes taques blanquinoses disperses, xicotets punts negres i un punt negre de la grandària de l'ull en la línia lateral en el centre del cos i un punt negre doble en la línia lateral en el mig de la mitat posterior del cos. La seua dimensió màxima és de 8 cm.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Llenguado xicotet, palaia nana, llenguat nano.
CATALUNYA: Palaia petita, llenguado petit.
BALEARS: Pelalia petita, llenguado petit, llenguada petita.
MÚRCIA: Lenguado enano.
ANDALUCÍA: Lenguado enano.
GALÍCIA: Linguado pequeno.
ASTÚRIES: Linguado pequeno, linguáu pequeno.
CANTÀBRIA: Lenguado enano.
PAÍS BASC: -
CANÀRIES: Lenguado enano.

TEMPORADA:
Tot l'any.

DISTRIBUCIÓ
Es troba en les aigües sudafricanes, Moçambique i el Japó, vivint entre els 6 i els 10 metres de profunditat. Viu en fons d'arena.

CUINA
És una espècie no tant apreciada com les palaies nostres i és molt poc usual de vore. Es ven congelada.

















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Visualitzacions de la pàgina

AGRAÏMENTS A....

- Samuel P. Iglésias (Biòleg marí del Museu Nacional d'Història Natural de Corcanneau, França), per les seues il.lustracions, treball i bibliografia. http://iccanam.mnhn.fr
- El Corte Inglés (Empresa comercial), per les fotografies.
- Persones majors, pescadors i entitats públiques valencianes, per la seua ajuda en el reconeiximent de les espècies.
- Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la seua aportació.

DADES I BIBLIOGRAFIA

- Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de Espanya (Secretaria General de Pesca).
- WWF (Organització Independent de Conservació de la Natura).
- Institut Espanyol d'Oceanografia.
- Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana.
- Guía Visual de las especies demersales de la plataforma continental de Galicia y el Cantábrico (Julio Valeiras, Esther Abad, Eva Velasco, Antonio Punzón, Alberto Serrano i Francisco Velasco).
- Nom popular dels aucells, la fauna marina i les plantes autòctones de les Illes Balears (Pedro Ballester Miguel).
- Els peixos de la Vall del riudaura (Pou, Q., Clavero, M., Zamora).
- Ictioterm (Base de datos terminológicos y de identificación de especies pesqueras de las costas de Andalucía).
- El llenguatge mariner de la Marina (Francesc Xavier Llorca Ibi).
- Nomenclatura Oficial Española de los animales marinos de interés pesquero (Subsecretaria de la Marina Mercante).
- Els crancs de les Balears (Lluc Garcia).
- Termcat (Centre de terminologia).
- Pellagofio (Web canària sobre temes locals).
- Biblioteca Visual Miguel Cervantes.
- Pescados y mariscos (Cocinova).
- Artes de pesca (Web sobre peixos, pesca i altres temes).
- Manual de identificación de las principales especies pesqueras de Canarias (Cabildo de Gran Canaria).
- Opromar (Organización de Productores de Pesca Fresca del Puerto y Ría de Marín).
- Proyeutu Depriendi (Web sobre la parla càntabra).
- Conxemar (Asociación Española de Mayoristas, Importadores, Transformadores y Exportadores de productos de la Pesca y la Acuicultura).
- Agroxerxa (Institut Menorquí d'Estudis).
- Revista l'Espill.
- Atlas de los descartes de la flota de arrastre y enmalle en el caladero nacional Cantábrico-Noroeste (Julio valeiras, Nélida Pérez, Hortensia Araujo, Itxaso Salinas i Jose María Bellido).
- Guía de Pescados y Mariscos de consumo usual en España (E. de Juana i R. de Juana).
- Peces de mar de la Península Ibérica (Jordo Corbera, Ana Sabatés i Antoni Garcia Rubies).
- Wikipedia.
-Catálogo dels peixos que es crien, e peixquen en lo Mar de Valencia (Viuda de Martín Peris). 1802. -Naturalista.mx. -Boletín del Instituto Médico Valenciano. Volumen 9.