BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

dijous, 14 de febrer del 2019

LES ALETES DELS PEIXOS

Les aletes dels peixos són membres adaptats per a la natació. Estan proveïdes d'un esquelet ossi o cartilaginós amb nombrosos ràdios. en els peixos ossis, la majoria de les aletes poden tindre espines o ràdios. Les espines són, generalment, agudes i ertes, mentres que els ràdios són blans, suaus, flexibles i dividits en segments, a més de poder ser ramificats. Esta segmentació de ràdios és la diferència principal que els separa d'espines dorsals; les espines poden ser flexibles en certes espècies, però mai estaran dividides en segments.


ALETES DORSALS:
Es troben localitzades en la superficie externa. Servixen per a protegir del balanceig i assistir en voltes i parades brusques. Un peix pot tindre fins a tres d'elles. En els raps, l'aleta dorsal anterior està modificada en un illicium i una esca, un equivalent biològic a la canya de pescar i la carnada.


ALETA CABAL:
És l'aleta de la cua, ubicada en el final del peduncle cabal. És el principal òrgan per a generar la espenta per la qual es mouen la majoria de les espècies de peixos. Es clasifiquen segons la seua forma.


ALETES ANALS:
Es localitza ventralment en la superficie posterior de l'anus. Els peixos la usen per a estabilitzar-se durant la natació, y a més, algunes espècies les utilitzen per a impulsar-se i donar-se la mitja volta en espais reduïts.

ALETES PECTORALS:
S'ubiquen a cada costat just darrere de l'opercle, i són homòlogues a les extremitats anteriors dels tetràpodes. Estes aletes creen força d'elevació dinàmica, o en alguns peixos,  els ajuden a caminar. Alguns ràdios de les aletes pectorals poden estar adaptats en projeccions dactiliformes, en forma de "dit", i en algunes espècies són prolongacions òssies nomenades "aletes cefàliques".

ALETES VENTRALS O PÈLVIQUES:
Són aletes ubicades ventralment davall de les pectorals i són homòlogues a les extremitats posteriors dels tetràpodes. En algunes espècies estan generalment unides formant un disc succionador, que pot ser usat per a adherir-se a objectes.



Aleta adiposa:
És una aleta suau i carnosa trobada sobre l'esquena, darrere de l'aleta dorsal, i just anterior a l'aleta cabal. Es troba absent en moltes famílies de peixos, però sí que la  tenen els salmònids, caràcids i els siluriformes.




Quilles cabals:
Es troba en alguns tipus de peixos de natació ràpida, just per davant de l'aleta cabal. És una cresta lateral sobre el peduncle cabal, generalment composta per cert tipus d'escates, que proveïxen estabilitat i suport a l'aleta cabal. Poden ser un parell de quilles, una a cada costat, o dos parells dalt i baix.

Aletetes:
Són aletes xicotetes, generalment situades en la part posterior de les aletes dorsals i anals. En alguns peixos com els escòmbrids i les tonyines, no tenen ràdio, no són retractables, i es troben des de la darrera aleta dorsal y/o l'aleta anal fins l'aleta cabal.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Visualitzacions de la pàgina

AGRAÏMENTS A....

- Samuel P. Iglésias (Biòleg marí del Museu Nacional d'Història Natural de Corcanneau, França), per les seues il.lustracions, treball i bibliografia. http://iccanam.mnhn.fr
- El Corte Inglés (Empresa comercial), per les fotografies.
- Persones majors, pescadors i entitats públiques valencianes, per la seua ajuda en el reconeiximent de les espècies.
- Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la seua aportació.

DADES I BIBLIOGRAFIA

- Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de Espanya (Secretaria General de Pesca).
- WWF (Organització Independent de Conservació de la Natura).
- Institut Espanyol d'Oceanografia.
- Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana.
- Guía Visual de las especies demersales de la plataforma continental de Galicia y el Cantábrico (Julio Valeiras, Esther Abad, Eva Velasco, Antonio Punzón, Alberto Serrano i Francisco Velasco).
- Nom popular dels aucells, la fauna marina i les plantes autòctones de les Illes Balears (Pedro Ballester Miguel).
- Els peixos de la Vall del riudaura (Pou, Q., Clavero, M., Zamora).
- Ictioterm (Base de datos terminológicos y de identificación de especies pesqueras de las costas de Andalucía).
- El llenguatge mariner de la Marina (Francesc Xavier Llorca Ibi).
- Nomenclatura Oficial Española de los animales marinos de interés pesquero (Subsecretaria de la Marina Mercante).
- Els crancs de les Balears (Lluc Garcia).
- Termcat (Centre de terminologia).
- Pellagofio (Web canària sobre temes locals).
- Biblioteca Visual Miguel Cervantes.
- Pescados y mariscos (Cocinova).
- Artes de pesca (Web sobre peixos, pesca i altres temes).
- Manual de identificación de las principales especies pesqueras de Canarias (Cabildo de Gran Canaria).
- Opromar (Organización de Productores de Pesca Fresca del Puerto y Ría de Marín).
- Proyeutu Depriendi (Web sobre la parla càntabra).
- Conxemar (Asociación Española de Mayoristas, Importadores, Transformadores y Exportadores de productos de la Pesca y la Acuicultura).
- Agroxerxa (Institut Menorquí d'Estudis).
- Revista l'Espill.
- Atlas de los descartes de la flota de arrastre y enmalle en el caladero nacional Cantábrico-Noroeste (Julio valeiras, Nélida Pérez, Hortensia Araujo, Itxaso Salinas i Jose María Bellido).
- Guía de Pescados y Mariscos de consumo usual en España (E. de Juana i R. de Juana).
- Peces de mar de la Península Ibérica (Jordo Corbera, Ana Sabatés i Antoni Garcia Rubies).
- Wikipedia.
-Catálogo dels peixos que es crien, e peixquen en lo Mar de Valencia (Viuda de Martín Peris). 1802. -Naturalista.mx. -Boletín del Instituto Médico Valenciano. Volumen 9.