BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CARISTIIDAE. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CARISTIIDAE. Mostrar tots els missatges

dissabte, 12 de febrer del 2022

RÉMORA, CABELLERES, LOBOTES, CASTANYOLES I RONCADORS

 



LA CASTANYOLA NEGRA
(Brama brama)

Té el cos amb una altura moderada i comprimit lateralment. La seua boca és gran i obliqua, i els seus ulls ixents. Les aletes laterals estan molt desenrrotllades i recorden les ales d'un colom. Les aletes dorsal i anal tenen ràdios fins. Por arribar a fer els 100 cm de llarg i pesar els 6 quilos, encara que el més normal és trobar-les entre els 30 i els 50 cm en el Cantàbric i 16 cm en la Mediterrània.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Saputa, castanyola, palometa, japuta.
CATALUNYA: Castanyola, japuta, jonça, besuc negre.
BALEARS: Castanyola, castanyo, coracino, caputa.
MÚRCIA: Japuta.
ANDALUCÍA: Japuta, palometa negra, chaputa, castañeta.
GALÍCIA: Castañeta, palometa, parpada.
ASTÚRIES: Japuta, palometa negra, zapatero.
CANTÀBRIA: Palometa, zapatero.
PAÍS BASC: Papardo, papardoa.
CANÀRIES: Pampano chico, peje tostón, pez tostón.

Otros nombres: Castañota.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Palangre de superficie, a vegades de fons, arrossegament, curricà i hams.

DISTRIBUCIÓ
Es distribuïx per l'Atlàntic nord-oriental, des de Madeira, Portugal i Espanya fins a Noruega. També es troba a la Mediterrània. Fora de les nostres aigües són comuns en el Pacífic i en l'Índic. Viu en aigües temperades entre els 12 i els 800 metres de profunditat.

CUINA
La castanyola es pot preparar a rodanxes o a filets, i es cuina fregida amb tomata, torrada o amb una fregitel.la de ceba i pimentó. És un peix blau molt apreciat per la seua carn consistent i el seu elevat contingut nutricional, encara que sovint pot presentar nombrosos paràsits que no són perjudicials per a les persones. Té més proteïnes que molts altres peixos i entre els oligoelements que posseïx destaquen el seleni, el fòsfor, el potassi i el iode. La vitamina B12 és la majoritària.

Visualitzacions de la pàgina

AGRAÏMENTS A....

- Samuel P. Iglésias (Biòleg marí del Museu Nacional d'Història Natural de Corcanneau, França), per les seues il.lustracions, treball i bibliografia. http://iccanam.mnhn.fr
- El Corte Inglés (Empresa comercial), per les fotografies.
- Persones majors, pescadors i entitats públiques valencianes, per la seua ajuda en el reconeiximent de les espècies.
- Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la seua aportació.

DADES I BIBLIOGRAFIA

- Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de Espanya (Secretaria General de Pesca).
- WWF (Organització Independent de Conservació de la Natura).
- Institut Espanyol d'Oceanografia.
- Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana.
- Guía Visual de las especies demersales de la plataforma continental de Galicia y el Cantábrico (Julio Valeiras, Esther Abad, Eva Velasco, Antonio Punzón, Alberto Serrano i Francisco Velasco).
- Nom popular dels aucells, la fauna marina i les plantes autòctones de les Illes Balears (Pedro Ballester Miguel).
- Els peixos de la Vall del riudaura (Pou, Q., Clavero, M., Zamora).
- Ictioterm (Base de datos terminológicos y de identificación de especies pesqueras de las costas de Andalucía).
- El llenguatge mariner de la Marina (Francesc Xavier Llorca Ibi).
- Nomenclatura Oficial Española de los animales marinos de interés pesquero (Subsecretaria de la Marina Mercante).
- Els crancs de les Balears (Lluc Garcia).
- Termcat (Centre de terminologia).
- Pellagofio (Web canària sobre temes locals).
- Biblioteca Visual Miguel Cervantes.
- Pescados y mariscos (Cocinova).
- Artes de pesca (Web sobre peixos, pesca i altres temes).
- Manual de identificación de las principales especies pesqueras de Canarias (Cabildo de Gran Canaria).
- Opromar (Organización de Productores de Pesca Fresca del Puerto y Ría de Marín).
- Proyeutu Depriendi (Web sobre la parla càntabra).
- Conxemar (Asociación Española de Mayoristas, Importadores, Transformadores y Exportadores de productos de la Pesca y la Acuicultura).
- Agroxerxa (Institut Menorquí d'Estudis).
- Revista l'Espill.
- Atlas de los descartes de la flota de arrastre y enmalle en el caladero nacional Cantábrico-Noroeste (Julio valeiras, Nélida Pérez, Hortensia Araujo, Itxaso Salinas i Jose María Bellido).
- Guía de Pescados y Mariscos de consumo usual en España (E. de Juana i R. de Juana).
- Peces de mar de la Península Ibérica (Jordo Corbera, Ana Sabatés i Antoni Garcia Rubies).
- Wikipedia.
-Catálogo dels peixos que es crien, e peixquen en lo Mar de Valencia (Viuda de Martín Peris). 1802. -Naturalista.mx. -Boletín del Instituto Médico Valenciano. Volumen 9.