BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

BASE DE DADES TERMINOLÒGICA I IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES PESQUERES

dijous, 28 de febrer del 2019

LA GAMBA GAVATXA

LA GAMBA GAVATXA
(Dugastella valentina)

És una  gambeta d'aigua dolça que té el cos quelcom comprimit lateralmentm amb un aspecte cilíndric. Les seues antenes sensorials no són molt llargues. Les femelles són un poc més grans que els mascles, entre 3,5 i 6 cm, i en elles els pleòpodes estan més desarrotllats. La coloració és variada depenent de la seua localització. Hi ha exemplars quasi transparents mentres que altres poden tindre pigmentacions negres, terroses o rogenques.


NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Gamba gavatxa, gamba gabacha.
CATALUNYA: Gamba gabvatxa.
BALEARS: Gamba gavatxa.
MÚRCIA: Gamba gabacha.
ANDALUCÍA: Gamba de agua dulce valenciana, gamba gabacha.
GALÍCIA: -
ASTÚRIES: -
CANTÀBRIA: -
PAÍS BASC: -
CANÀRIES: -

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Xarxes i llum (gamber).

DISTRIBUCIÓ
Habiten només en la Península Ibèrica, concretament des de Catalunya i la Comunitat Valenciana fins el sur peninsular. Viu en aigües corrents de trams mig-baixos de rius o séquies i canals d'aigües relativament nets, bén oxigenats i durs. Ocasionalment es donen en aigües estancades com en arrossars, albuferes, marjals, etc.

CUINA
S'utilitza en plats mariners, d'arròs o de verdures.

dimarts, 26 de febrer del 2019

LA GAMBETA PANXUDA

LA GAMBA PANXUDA
(Plesionika edwardsii)

Es una gambeta caracteritzada per tindre el carp del segon parell de pereiopodis dividit en dos o més artells. La cara la tenen molt corbada cap amunt  i tenen unes 40 dents ventrals i 28 dorsals. El seu color quan estan vives és  transparent amb ratlles longitudinals de color roig i blanc. Una vegada mortes el color es torna blanc-rosat i el seu exoesquelet es fa més roig. Les femelles madures es caracteritzen pel seu color blau intens que adquirixen els seus ovaris i que s'observa per trasparència.





NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Gambeta panxuda.
CATALUNYA: Gamba panxuda, carabiner, carabinera.
BALEARS: Gamba panxuda, panxuda.
MÚRCIA: Camarón de nasa, camarón, quisquilla.
ANDALUCÍA: Quisquilla, camarón, carabinero, quisquilla de Motril, periquito.
GALÍCIA: Quisquilla, camarón de roca, esquila.
ASTÚRIES: Esquila.
CANTÀBRIA: Esquila.
PAÍS BASC: Kiskilla, esquila.
CANÀRIES: Camarón soldado rayado, camarón soldado, gamba de la Santa.

TEMPORADA:
De novembre a març.

PESCA:
Arrossegament i nases.

DISTRIBUCIÓ
Es troba en la Mediterrània occidental i part de la oriental. També podem trobar-la en l'Atlàntic oriental, des d'Angola fins el nord d'Espanya. Viu entre els 150 i els 400 metres de profunditat, en fons d'arena o rocosos.


CUINA
És una espècie molt valuosa al mercat de la pesca on es comercialitza fresca o congelada. La carn de la gambeta panxuda és gelatinosa i molt saborosa. La seua textura és magra i el seu sabor més delicat i clar que el d'altres crustacis. 
Encara que presenta un elevat nivell de colesterol, té uns nivells molt baixos de greix i gran quantitat de proteïnes i vitamines dels grups B y D. Quant als minerals sobreïxen el iode, el fósfor i el sodi.

dilluns, 25 de febrer del 2019

CALAMAR DE POTERA I CALAMAR DE TRESMALL

¿QUINES DIFERÈNCIES HI HA ENTRE ELS CALAMARS DE POTERA I ELS DE TRESMALL?

ELS DE POTERA:
1- Només es pesquen durant una època de l'any, en la d'aparellament, on la seua textura i sabor li donen un alt valor gastronòmic. La seua carn és blanca i la seua textura és diferent, amb un sabor que deixa una dolçor especial al paladar.
2- Es pesquen a poqueta nit des d'una embarcació a la deriva amb un aparell que té un plom en la seua punta i un cercle de garfis curvats, la potera. Els cefalòpodes es pesquen un a un, per la qual cosa són vius quan pugen a l'embarcació.
3- No presenten fregaments perquè no són arrossegats per les xarxes, i a més, tenen un bonic color rogenc. La pell es troba recoberta d'una espècie de mucositat que fa que esvare en agafar-lo.
4- No cal llavar-los massa, però sobretot no s'ha de llevar la pell, perquè perdria part de les seues propietats.
5- La seua tinta no està cristal.litzada i presenta una densitat més alta.
6- És millor cuinar-los a la planxa per a percebre el seu sabor més clarament.
7- Són més cars.

ELS DE TRESMALL:
1- Es pesquen durant tot l'any per arrossegament, s'arrapa contra les pedres del fons i arriba a la superficie amb la pell arrancada i molt deteriorat.
2- Són arrossegats per les xarxes i això fà que ixquen de l'aigua amb arena i fang, i la pell presenta fregaments. 
3- En estar bruts d'arena i fang es menester llavar-los bé.
4- No tenen tanta tinta com el de potera.
5- Són més barats.




LA POTERA

La potera és un cos de plom amb unes agulles de forma esfèrica que es llança quan la barca és parada i sol emprar-se per a pescar calamars o polps. 
En la Comunitat Valenciana hi ha una variant anomenada "cullereta". Els principals elements d'una cullereta són el "giratori", peça per la qual es permet voltejar el fil, i l'armadura, consistent en ploms i hams. Si la potera es practica des duna barca en moviment, es diu "curricà".



Es poden utilitzar poteres des de línies de mà a pesca artesanal o poteres industrials en grans pesqueríes de cefalòpodes on a través d'unes maquinetes sense fí, les poteres entren i ixen de l'aigua capturant els cefalòpodes, especialment pota, atretes amb focus molt potents instal.lats damunt de les embarcacions.




EL POLP BLANC

EL POLP BLANC
(Eledone cirrhosa)

Té el cos en forma de sac i berrugós amb una espècie de cresta separant la regió ventral de la dorsal. Els seus ulls són grans, amb una palil.la supraocular. El color és groguenc, taronja vermellós o roig marronós. El mant del cos fa de 9 a 11 cm de llarg, en total uns 40 o 50 cm.


NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Polp banc, pulpo blanco, polp jueu, bolsico, bolsito. Polpets (als juvenils).
CATALUNYA: Pop blanc, pop manyufla. Popets (als juvenils).
BALEARS: Pop blanc, polp blanc. Popets (als juvenils).
MÚRCIA: Pulpo blanco, pulpo rizado.
ANDALUCÍA: Pulpo cabezón, pulpo maricón, pulpo blanco, pulpa, pulpo hediondo, pulpo almizqueño, pulpo mezclero. Pulpitos (als juvenils).
GALÍCIA: Polbo cabezudo, polbo do limpo, cabezón, polbo do flor, pote.
ASTÚRIES: Pulpo cabezón, polbo cabezudo, pulpo blanco.
CANTÀBRIA: Cabezón, pulpo blanco, pulpe blanco.
PAÍS BASC: Olagarro zuria, olagarro zuri, cabezón.
CANÀRIES: Pulpo blanco. Lauriana (femella).


Polpets

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:

Arrossegament, potera, nases i llinya.

DISTRIBUCIÓ
Es troba a l'Atlàntic Nord-est i a la Mediterrania. Viu fins els 120 metres de profunditat.

CUINA
La carn del polp té un excel.lent sabor, molt apreciada en molts llocs. Es pot bullir, torrar  a la graella o fregir. Combina amb all, ceba, tomata, llima, oli d'oliva, pebre dolç o coent, vi, jengibre o salsa de soja. És gran aliat de l'arròs i la pasta. La tinta que posseïx es pot utilitzar per a elaborar salses o arrossos. 
És un aliment baix en calories i sense colesterol, a més té minerals i vitamines entre els quals destaquen: calci i vitamines A, B3, B1 y B2.

dimecres, 20 de febrer del 2019

EL CARRANC ANGULAR

EL CARRANC ANGULAR
(Goneplax rhomboides)

Este carranc és conegut com a carranc angular o quadrat per la forma de la seua closca, més romboïdal que quadrada. És un carranc de dimensió reduïda, de fins a 3,7 cm, de color ataronjat, rogenc i rosa intens. La seua closca és llisa, quadrangular, fortament convexa i molt més ampla que llarga.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Carranc angular.
CATALUNYA: Cranc angular, carranc angular.
BALEARS: Cranc angular.
MÚRCIA: Cangrejo angular.
ANDALUCÍA: Cangrejo angular, cangrejo cuadrado.
GALÍCIA: Cangrexo angular.
ASTÚRIES: Cámbaro angular, cangrexo angular.
CANTÀBRIA: Cangrejo angular.
PAÍS BASC: -
CANÀRIES: Cangrejo angular.

TEMPORADA:
Tot l'any.

DISTRIBUCIÓ
Es troba al nord-est de l'Oceà Atlàntic i a la Mar Mediterrània, des de la Mar del Nord fins el sud d'Àfrica i la costa de l'Índic sud-africà. Mora en fons fangosos.


CUINA
Solen eixir al costat del peixos de morralla però no es comercialitzen a soles.

EL CARAGOL DE PUNXES

EL CARAGOL DE PUNXES
(Bolinus brandaris)

Té una petxina robusta i amb grans espines disposades en fileres al voltant de la petxina. Presenta unes sis voltes, sent l'última molt més ampla que les altres. La seua petxina arriba a fer els 8 cm de longitud i la seua coloració és groguenca o marrró clar.


NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Caragol punxenc, caragol de punxes.
CATALUNYA: Cargol punxenc, cargol punxós, cargol de punxes, corn amb pues, caragol de vera.
BALEARS: Corn amb pues, cornet de pues.
MÚRCIA: Cañadilla.
ANDALUCÍA: Búfano, búsano, cañadilla, cañadilla fina.
GALÍCIA: Cornecho espinoso, corniño.
ASTÚRIES: Cañadilla.
CANTÀBRIA: Cañadilla.
PAÍS BASC: Lapagorri.
CANÀRIES: Murice.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Amb tresmall, arrossegament i rastrell.

DISTRIBUCIÓ
És una espècie molt comuna en la Mediterrània. També es troba en l'Atlàntic des de Portugal fins el Marroc i a la costa nord africana fins Tànger. Viu en aigües poc fondes, en fons arenosos o fangosos.

CUINA
Generalment es menja simplement cuit, amb sal o herbes aromàtiques. També es prepara en salsa o guisats amb peix o marisc. Entre els seus valors nutricionals destaquen el seu contingut en sodi i potassi.

diumenge, 17 de febrer del 2019

LA MUSSOLERA

La mussolera és un palangre de superfície que va a so de marea. És un palangre que pesca tota la nit, ja que el peix de mar obert, siga el marraix, la mussola, l'emperador o la tonyina, es mata sobretot en anar-se'n el sol. La temporada comença en primavera.
En un començament el palangre es cala, després la barqueta va observant l'estat del parany. Quen el peix pega, la boia es va a pico i els pescadors saben que n'hia ha una al palangre. Es treu el palangre i desempeixquen la captura.


Les parts de la mussolera són:
1- Les boies: línia que aguanta les braçolades. Té la distància que el pescador desitja.
2- Les braçolades o braçols: són els cordons amb l'ham. La separació és de 25 a 30 metres.
3- L'armadura o estructura, és la més grossa. El palangre s'amarra directament. A diferència tenim que hi ha una boieta. De la boieta a la mare van 10 o 12 metres per a evitar enganxades.

LA RABOSETA

COBITIS PALUDICA
(Colmilleja)

Peix de riu endèmic de la Península Ibèrica, de tamany xicotet, no arribant a fer més de 150 mm de longitud. Té el cos allargat amb quatre files de taques fosques. El seu cap presenta taques fosques xicotetes i davall de l'ull té una espina xicoteta com a defensa.

Pez  de río endémico de la Península Ibérica, de pequeño tamaño, no soliendo alcanzar los 150 mm de longitud. Tiene el cuerpo alargado con cuatro filas de manchas oscuras. Su cabeza presenta pequeñas manchas oscuras y debajo del ojo tiene una pequeña espina como defensa.

NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Rabosa, raboseta, mossegadoret, rabosa, gatet.
CATALUNYA: Llopet de riu, gatet, rabosa.
BALEARS: -
MÚRCIA: Colmilleja.
ANDALUCÍA: Colmilleja.
GALÍCIA: -
ASTÚRIES: Colmilleja.
CANTÀBRIA: Comilleja.
PAÍS BASC: Haasi mazkar, zingira-mazkarra.
CANÀRIES: -


TEMPORADA:
Tot l'any.

Todo el año.


PESCA:
Amb canya.

Con caña.

DISTRIBUCIÓ
És una espècie endèmica de la Penísula Ibèrica, habita zones mitjanes i baixes del rius, amb poc corrent i fons d'arena i grava. Es troba amenaçada d'extinció i la seua pesca està prohibida en la majoría de les comunitats autònomes.

Endémica de la Península Ibérica, habita zonas medias y bajas de los ríos, con poca corriente y fondos de arena y grava. Se encuentra amenaza de extinción y su pesca está prohibida en la mayoría de las comunidades autónomas.

CUINA
Gastronòmicament no té valor comercial.

Gastronómicamente no tiene valor comercial.

dissabte, 16 de febrer del 2019

EL PALANGRE

El palangre és un tipus d'art de pesca artesanal que consisteix en una andana d'hams armats col.locats damunt d'una línia o cordell anomenada "mare". Esta "llença" es manté fondejada i porta penjades altres llences més primes i curtes armades d'un ham cadascuna, de forma que cada peix es pesca individualment. Segons la mida de l'ham els peixos pescats són d'una o d'una altra espècie. També les llençes curtes que van penjades a la principal i que porten els hams, són de diferents classes i gruixos, segons es vullga pescar un peix o un altre.
La llença principal o mare porta a cada cap, i a voltes també enmig, una altra llença que va des del fons, on està el palangre mitjançant un plom o "pedral", fins a la superficie de la mar, on va fermat un suro (gall), el "volador" o la "carabassa" tradicional, perquè flote. De la llença que fa de mare naixen els braçols o filloles que eren fetes de cànem fi.
La llargària del palangre és variable però la més tradicional sol ser de 250 metres i la quuntitat d'hams se situa entre els 30 i els 50.  Al conjunt de palangres s'anomena "bateria".
La carnada més típica del palangre són les sardines, els verats, els arengs i les clòtxines.



TIPUS DE PALANGRES:

Els palangres es poden classificar segons l'altura on es cales i segons la grandària dels hams.

Segons l'altura:
1- Palangre de fons o de fondura.
2- Palangre de superficie.

Segons la grandària dels hams (de menor a major):
1- Palangre de menuda.
2- Palamgre de mitja bordera.
3- Palangre de bordera.
4- Palangre gros.

Els barcos de la flota palangrera espanyola utilitzen distints tipus de palangres per a efectuar les seues captures. Estes particularitats solen vindre marcades per l'espècie objectiu. Si bé la majoria dels barcos es dediquen a la pesca del peix espasa, durant alguns períodes de l'any realitzen xicotetes modificacions en l'aparell per a capturar túnids.

dijous, 14 de febrer del 2019

EL PETXINOT DE RIU

EL PETXINOT DE RIU
(Unio mancus)

La seua petxina és desigual i ovalada, amb un marge anterior arredonit i un marge posterior truncat, arribant a fer un màxim de 10 cm. Estes cloïsses tenen un periòstrac de color marró fosc o verd groguenc. L'interior és blanc.

(Fotografía de José Simó)

NOMS:

COMUNITAT VALENCIANA: Petxinot, petxinot de riu, clòtxina de riu.
CATALUNYA: Petxinot de riu.
BALEARS: Petxinot de riu.
MÚRCIA: Almeja de río.
ANDALUCÍA: Almeja de río.
GALÍCIA: Ameixa do rio.
ASTÚRIES: Amasuela de rio, ameixa do rio.
CANTÀBRIA: Almeja de río.
PAÍS BASC: -
CANÀRIES: Almeja de río.

DISTRIBUCIÓ
La clòtxina de riu es pot trobar al nord-est d'Espanya, al llarg de la zona mediterrània, en el nord-est d'Àfrica i enl'Orient Mitjà. Viu en rius, rierols, llacs, canals i abuferes, necessitant fons arenosos.

CUINA
Encara que són comestibles es troben en seriòs perill d'extinció i la seua comercialització és prohibida.

EL PETXINOT DE SANG

EL PETXINOT DE SANG
(Callista chione)

És un mol.lusc molt fàcil de distingir pel seu gran tamany. La seua petxina és ovalada i globosa, i la seua superficie llisa, lluenta i de coloració marró. Té un peu musculós de color roig intens el qual li funciona com òrgan excavador. El seu tamany oscila entre els 50 i els 80 mm.


NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Petxinot de sang, piudegos, almejón, petxinot.
CATALUNYA: Lluenta, petxina lluent, petxinot de sang.
BALEARS: Copinya de sang, escopinya de sang.
MÚRCIA: Concha fina.
ANDALUCÍA: Concha fina, almeja, cebollera, pedrusco, malagueña.
GALÍCIA: Ameixón, ameixa macha, arola macha, carallote de rei, ripa maseiras.
ASTÚRIES: Ameixón, almejón de sangre.
CANTÀBRIA: Almejón.
PAÍS BASC: Txirla arre gorriska.
CANÀRIES: Concha fina.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:
Rastrell.

DISTRIBUCIÓ
La seua distribució es troba entre les Illes Britàniques i la Mar Mediterrània. Habita en fons marins arenosos o amb xicotets cudols, fins 100 metres de profunditat.


CUINA
La seua carn és blanquinosa i ferma, de sabor agradable. Es pot menjar cru, al vapor o acompanyant a plats de peix. Els elements principals d'esta petxina són l'aigua i les proteïnes, amb gran contingut en purines. Aporta, també, quantitats importants de vitamines del grup B, iode, ferro, seleni, zinc i calci.

LES ALETES DELS PEIXOS

Les aletes dels peixos són membres adaptats per a la natació. Estan proveïdes d'un esquelet ossi o cartilaginós amb nombrosos ràdios. en els peixos ossis, la majoria de les aletes poden tindre espines o ràdios. Les espines són, generalment, agudes i ertes, mentres que els ràdios són blans, suaus, flexibles i dividits en segments, a més de poder ser ramificats. Esta segmentació de ràdios és la diferència principal que els separa d'espines dorsals; les espines poden ser flexibles en certes espècies, però mai estaran dividides en segments.


ALETES DORSALS:
Es troben localitzades en la superficie externa. Servixen per a protegir del balanceig i assistir en voltes i parades brusques. Un peix pot tindre fins a tres d'elles. En els raps, l'aleta dorsal anterior està modificada en un illicium i una esca, un equivalent biològic a la canya de pescar i la carnada.


ALETA CABAL:
És l'aleta de la cua, ubicada en el final del peduncle cabal. És el principal òrgan per a generar la espenta per la qual es mouen la majoria de les espècies de peixos. Es clasifiquen segons la seua forma.


ALETES ANALS:
Es localitza ventralment en la superficie posterior de l'anus. Els peixos la usen per a estabilitzar-se durant la natació, y a més, algunes espècies les utilitzen per a impulsar-se i donar-se la mitja volta en espais reduïts.

ALETES PECTORALS:
S'ubiquen a cada costat just darrere de l'opercle, i són homòlogues a les extremitats anteriors dels tetràpodes. Estes aletes creen força d'elevació dinàmica, o en alguns peixos,  els ajuden a caminar. Alguns ràdios de les aletes pectorals poden estar adaptats en projeccions dactiliformes, en forma de "dit", i en algunes espècies són prolongacions òssies nomenades "aletes cefàliques".

ALETES VENTRALS O PÈLVIQUES:
Són aletes ubicades ventralment davall de les pectorals i són homòlogues a les extremitats posteriors dels tetràpodes. En algunes espècies estan generalment unides formant un disc succionador, que pot ser usat per a adherir-se a objectes.



Aleta adiposa:
És una aleta suau i carnosa trobada sobre l'esquena, darrere de l'aleta dorsal, i just anterior a l'aleta cabal. Es troba absent en moltes famílies de peixos, però sí que la  tenen els salmònids, caràcids i els siluriformes.




Quilles cabals:
Es troba en alguns tipus de peixos de natació ràpida, just per davant de l'aleta cabal. És una cresta lateral sobre el peduncle cabal, generalment composta per cert tipus d'escates, que proveïxen estabilitat i suport a l'aleta cabal. Poden ser un parell de quilles, una a cada costat, o dos parells dalt i baix.

Aletetes:
Són aletes xicotetes, generalment situades en la part posterior de les aletes dorsals i anals. En alguns peixos com els escòmbrids i les tonyines, no tenen ràdio, no són retractables, i es troben des de la darrera aleta dorsal y/o l'aleta anal fins l'aleta cabal.


dilluns, 11 de febrer del 2019

LA CLOÏSSA FINA

LA CLOÏSSA FINA
(Ruditapes decussatus)

La seua petxina és oval i té uns característics solcs radials especialment marcats en la zona posterior. L'encreuament d'estos xicotets solcs amb les estries de creiximent formen un entramat reticular. El color de la part externa varia entre el blanquinós groguenc i el castany, en funció de la composició del substrat en el qual es crie, mentres que la part inferior és de coloració blanca brillant amb tonalitats groguenques i ocasionalment blavoses en la part més pròxima a l'òmfal. Presenta dos llargs sifons. La seua mida comercial és de 3 a 5 cm de longitud, encara que por fer fins a 8 cm. 


NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Cloïssa fina, almeja fina.
CATALUNYA: Cloïssa fina, grúmol.
BALEARS: Copinya llisa, escopinya llisa.
MÚRCIA: Almeja fina, ameja de carril.
ANDALUCÍA: Almeja fina, almeja de carril, almeja negra.
GALÍCIA: Ameixa fina, ameixa boa, ameixa branca, amexola.
ASTÚRIES: Ameixa fina, amayuela.
CANTÀBRIA: Amayuela fina.
PAÍS BASC: Txirla handi.
CANÀRIES: Almeja fina.

TEMPORADA:
De maig a desembre.

PESCA:
Aqüicultura i rastrells.

DISTRIBUCIÓ
Es troba present en tot el litoral atlàntic europeu i al Canal de la Mànega arribant al Senegal. A la Mediterrània resulta escasa. Viu en fons arenosos o de pedres xicotetes però que estiguen nets.


CUINA
És la espècie de cloïssa més apreciada. Generalment es menja crua però, per la seua qualitat i intens sabor, es pot fer guisada, a l'all, en salsa verda o acompanyant plats de peix o arròs.
Les cloïsses contenen nivells de greix molt baixos, aporten vitamines del grup B, especialment B3 i tambe vitamina A.

LA GAMBA ROJA

LA GAMBA ROJA
(Aristaeomorpha foliacea)

Té el rostre molt curt i la closca robusta, presentant més de quatre dents en la part dorsal. L'abdomen és llarg amb els segments del tercer al sext acabats per darrere en una aguda i xicoteta espina. Presenta cinc apèndixs natatoris i l'últim segment abdominal acaba en una cua amb forma de palmito. La seua coloració és uniforme i roig fosc. Pot arribar a fer els 22,5 cm de longitud. 
Encara que és molt semblant, no s'ha de confondre amb la gamba ratllada.



NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Gamba roja, xoriço. Gambairot (Desaparegut).
CATALUNYA: Gamba vermella, xoriço.
BALEARS: Gamba roja.
MÚRCIA: Carabinero, chorizo.
ANDALUCÍA: Chorizo negro, gamba chorizo, langostino moruno, carabinero, chorizo.
GALÍCIA: Chourizo, gamba roxa, gamba vermella.
ASTÚRIES: Chourizo.
CANTÀBRIA: Chorizo.
PAÍS BASC: -
CANÀRIES: Chorizo.

TEMPORADA:
De maig a octubre.

PESCA:

Arrossegament.

DISTRIBUCIÓ
Esta espècie es troba distribuïda en tots els oceans i és molt comuna en la Mar Mediterrània. En l'Atlàntic oriental es distribuïx des del Golf de Biscaia fins a Sud-Àfrica. Viu entre els 250 i 1.300 metres de profunditat.

CUINA
La gamba roja és apreciada en la Mar Mediterrània. Es cuina de manera simple, ja siga a la planxa o cuita. Permet, a més, la preparació de caldos, cassoles, cebiches i arrossos de molt bona qualitat.
És una espècie que conté prou proteïnas, un 23,9%, molt de sodi y potassi, però té també un contingut alt de colesterol.



diumenge, 10 de febrer del 2019

LA NAVAIXA AMERICANA

LA NAVAIXA AMERICANA
(Ensis directus)

Valves allargades i estretes i superfície externa de color verdós brillant. És molt semblant a l'espècie europea (ensis arcuatus) diferenciant-se d'esta per ser més ampla i curta, en relació a la seua longitud total.



NOMS:
COMUNITAT VALENCIANA: Navaixa americana.
CATALUNYA: Navalla americana.
BALEARS: Navalla americana.
MÚRCIA: Navaja americana.
ANDALUCÍA: Navaja americana.
GALÍCIA: Navalla americana.
ASTÚRIES: Navaja americana, navalla americana.
CANTÀBRIA: Navaja americana.
PAÍS BASC: Datil handia.
CANÀRIES: Navaja americana.

TEMPORADA:
Tot l'any.

PESCA:

Aqüicultura, rastrells, pala i aixada.

DISTRIBUCIÓ
Es localitza en la costa Nord-oest dels Estats Units, des de la Península del Llaurador fins Carolina del Sud. Es va introduir a Europa per al seu cultiu i s'han convertir en una espècie invasora. Viu soterrada en substrats blans des de la zona intermareal fins a la zona sublitoral de badies i estuaris.

CUINA
La seua carn és molt apreciada tant si es consumïx fresca com en conserva. Es preparen a la planxa o al vapor. Destaca el seu contingut en proteïnes, vitamina A, sodi i potassi.

Visualitzacions de la pàgina

AGRAÏMENTS A....

- Samuel P. Iglésias (Biòleg marí del Museu Nacional d'Història Natural de Corcanneau, França), per les seues il.lustracions, treball i bibliografia. http://iccanam.mnhn.fr
- El Corte Inglés (Empresa comercial), per les fotografies.
- Persones majors, pescadors i entitats públiques valencianes, per la seua ajuda en el reconeiximent de les espècies.
- Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la seua aportació.

DADES I BIBLIOGRAFIA

- Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de Espanya (Secretaria General de Pesca).
- WWF (Organització Independent de Conservació de la Natura).
- Institut Espanyol d'Oceanografia.
- Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana.
- Guía Visual de las especies demersales de la plataforma continental de Galicia y el Cantábrico (Julio Valeiras, Esther Abad, Eva Velasco, Antonio Punzón, Alberto Serrano i Francisco Velasco).
- Nom popular dels aucells, la fauna marina i les plantes autòctones de les Illes Balears (Pedro Ballester Miguel).
- Els peixos de la Vall del riudaura (Pou, Q., Clavero, M., Zamora).
- Ictioterm (Base de datos terminológicos y de identificación de especies pesqueras de las costas de Andalucía).
- El llenguatge mariner de la Marina (Francesc Xavier Llorca Ibi).
- Nomenclatura Oficial Española de los animales marinos de interés pesquero (Subsecretaria de la Marina Mercante).
- Els crancs de les Balears (Lluc Garcia).
- Termcat (Centre de terminologia).
- Pellagofio (Web canària sobre temes locals).
- Biblioteca Visual Miguel Cervantes.
- Pescados y mariscos (Cocinova).
- Artes de pesca (Web sobre peixos, pesca i altres temes).
- Manual de identificación de las principales especies pesqueras de Canarias (Cabildo de Gran Canaria).
- Opromar (Organización de Productores de Pesca Fresca del Puerto y Ría de Marín).
- Proyeutu Depriendi (Web sobre la parla càntabra).
- Conxemar (Asociación Española de Mayoristas, Importadores, Transformadores y Exportadores de productos de la Pesca y la Acuicultura).
- Agroxerxa (Institut Menorquí d'Estudis).
- Revista l'Espill.
- Atlas de los descartes de la flota de arrastre y enmalle en el caladero nacional Cantábrico-Noroeste (Julio valeiras, Nélida Pérez, Hortensia Araujo, Itxaso Salinas i Jose María Bellido).
- Guía de Pescados y Mariscos de consumo usual en España (E. de Juana i R. de Juana).
- Peces de mar de la Península Ibérica (Jordo Corbera, Ana Sabatés i Antoni Garcia Rubies).
- Wikipedia.
-Catálogo dels peixos que es crien, e peixquen en lo Mar de Valencia (Viuda de Martín Peris). 1802. -Naturalista.mx. -Boletín del Instituto Médico Valenciano. Volumen 9.